Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > El nostre cervell és ètic? Ponència marc i taula rodona
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El nostre cervell és ètic? Ponència marc i taula rodona
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

Ponència marc

Adolf Tobeña, catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha dedicat la xerrada al tema dels atemptats suïcides. Els que cometen aquesta mena d'atemptats poden ser considerats pels altres tant herois com monstres. El títol de la ponència marc era Entumecimiento y exaltación moral en los mártires mortíferos: una mirada desde la neurociencia.

Tobeña ha afirmat que al cervell hi ha mecanismes per aprendre i desaprendre moralitat i que, per tant, també hi ha d'haver individus amorals, amb lesions que no els permeten aprendre aquesta moralitat. A més, planteja que, potser, aquests individus suïcides presenten una distonia moral.

Taula rodona

El primer participant de la taula rodona ha estat David Premack, catedràtic emèrit de psicologia de la Universitat de Pensilvània, USA. Primer ha presentat tres principis morals que, sota el seu punt de vista, són els primers que s'aprenen:

- No facis mal a l'altre - Si ho necessita, torna'l a la normalitat i cura'l si pateix - Quan tractis amb els altres sigues just

L'evolució ha provocat el sorgiment d'aquests principis morals.

També es planteja: si això està tan clar: per què el món està tan malament? La resposta és que els recursos que ens proporcionen elements morals a vegades no segueixen els nostres interessos. Tendim a fer només allò que ens aporta beneficis i, sovint, podem aconseguir beneficis de no aplicar la nostra moralitat. Les bases d'aquesta moralitat ja es troben als deu mesos de vida d'una persona.

David Premack proposa que la clau de tot això rau en l'autocontrol, que s'aconsegueix amb l'aprenentatge que ens pot donar per exemple una mare, que ens premia o castiga.

Scott Artran, director d'investigacions del Centre National de la Recherche Scientifique de París, França, ha parlat dels terroristes suïcides. Ha entrevistat molts terroristes suïcides frustrats de diversos llocs i es planteja: Podem aprendre a no ser egoistes de forma fluïda?

Sí, els terroristes suïcides ho són.

Totes les religions tenen unes bases morals i neguen o atribueixen qualitats divines a un material, produint unes divinitats o uns déus. Ser religiós sempre surt molt car perquè cal fer ofrenes a aquests déus, sacrificis. Amb aquests compromisos absurds suscitem confiança amb els nostres semblants.

«Els terroristes suïcides no són deficients morals, sinó que estan hiperestimulats moralment».

Els que opten pels atacs suïcides tenen uns valors socials i morals específics i són persones amb vides normals.

Els EUA afirmen que la guerra contra el terrorisme és contra persones inadaptades i dolentes, però segons Artran això no és així perquè aquests terroristes són persones sacrificades i preocupades pels altres i no són ni pobres ni ignorants.

Aquesta mena d'atacs augmenten any rera any i normalment van dirigides a les democràcies, que són més vulnerables a causa de la seva estabilitat i al ressò que obtenen gràcies als potents mitjans de comunicació de què disposen.

«Hi ha una correlació entre les intervencions dels EUA al món i l'augment dels atacs terroristes».

Segons Artran les estratègies militars són com «un martell que colpeja mercuri», perquè els problemes no desapareixen, sinó que s'escampen.

Shaun Nichols, professor de filosofia del College of Charleston, EUA, reflexiona sobre el paper de les emocions en la psicologia moral. En primer lloc ha parlat de la psicopatia i el judici moral. Els psicòpates no distingeixen entre la moral i la convenció, i les seves respostes emocionals davant un fet injust són gairebé inexistents. A diferència de les persones normals, no tenen un mecanisme d'inhibició de la violència. Normalment hi ha un mecanisme afectiu que s’encén quan veiem algú patir. Però els terroristes suïcides no tenen per què tenir un problema concret de moral; tenen diferents normes i diferent concepció del que és bo o dolent. Pensen que pot estar bé matar ciutadans americans.

«La cultura té un paper molt important en les normes morals i si aquestes normes entren dins les nostres emocions tindran més èxit per a nosaltres». Shaun Nichols ens ha parlat de l'evolució i canvis en les normes al llarg de la història de la nostra cultura i afirma que «les normes que tenen unes conseqüències sentimentals sobre nosaltres tenen més possibilitats de sobreviure».

Cal trobar, doncs, evidències històriques de com s'estableixen el conjunt de normes d'una societat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
RS Diàleg d’obertura: xoc de civilitzacions o xoc d’ignoràncies?
 
RS La batalla per Déu
 
RS És ètic el nostre cervell?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.