Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > La visió zoroàstrica del diàleg interreligiós
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La visió zoroàstrica del diàleg interreligiós
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El diàleg interreligiós com a concepte nou és propi del segle XX. Es va començar a prendre consciència que l'intercanvi d'idees entre les diferents creences era fonamental per al desenvolupament de la nova situació mundial (fenòmens com la globalització o la protecció del medi ambient) ja des de la celebració del Concili Vaticà II. El catolicisme s'estava adonant que l'hegemonia d'una sola religió i una sola creença era una idea caduca, motiu pel qual es va crear, amb la col·laboració de l'ONU, el Consell Mundial de l'Església. “Quan estem preparats per a escoltar, entrem en una nova dimensió; no experimentem el que som sinó també en què ens convertim”, diu el líder zoroàstric Homi Dhalla amb la finalitat de reforçar aquesta idea. Tot i així, tampoc no vol caure en l'absolutisme i aclareix que amb el diàleg no es pot arribar a una veritat absoluta, sinó només a un enriquiment del coneixement. El zoroastrisme entén que el diàleg interconfessional s’ha de fer en àmbits diferents: el de la vida quotidiana, el de l'acció (en el qual es desenvolupa el tema dels drets humans), el de l'espiritualitat compartida i el de l'experiència teològica. Aquests quatre factors es poden englobar en una idea general en què es presenta un creient que dialoga amb Déu, un creient que resa des de la seva perspectiva acompanyat d'uns altres: “No es pot dir que resem junts, però sí que estem junts per a l'oració”. Ara bé, què aporta en realitat el zoroastrisme al diàleg interreligiós? Segons els creients d'aquesta religió, el diàleg serveix per a crear una harmonia entre la resta de les persones, la naturalesa i Déu, a més de ser una religió inclusiva en la qual no es reclama el monopoli de la veritat: la convivència de religions és fonamental. En el passat, quan aquesta doctrina va aparèixer a Iran, no tothom en va entendre la simbologia ni les intencions, per la qual cosa va ser relegada fins a l’Índia. Amb el temps va acceptar elements d'altres creences aplicant les seves ensenyances (la qüestió de la tolerància) a ella mateixa. De totes maneres, el zoroastrisme mai no es va arribar a entendre i per això els membres d'aquesta religió van haver de fugir cap a l’Índia, pressionats pels musulmans. Avui dia hi ha 75.000 seguidors de Zaratustra a l’Índia, de manera que es tracta d’una religió minoritària.

A d’altres països, com Canadà, el zoroastrisme es va introduir amb un cert èxit (sobretot a la zona d’Alberta) i es va estendre també cap als EUA. L'aplicació de les idees d'aquesta religió han estat útils en aquesta societat, ja que la Comissió de Drets Humans d’Alberta va convidar representants de la religió zoroàstrica i de moltes altres per a la creació del Centre d'Educació Interconfessional d’Edmonton, exemple palpable de l'ideal del diàleg interreligiós. La influència de la doctrina de Zaratustra va ser decisiva per a la creació d'aquest centre perquè es va insistir que la interconfessionalitat és un factor fonamental si es vol arribar a un estat eminentment cosmopolita.

Per demostrar la idea de tolerància religiosa del zoroastrisme, Nicholas Davidson apel·la a qüestions històriques. Segons es creu, està més o menys demostrat que Zaratustra va viure cap a l'any 1000 aC. Als últims llibres de la Bíblia, la diferenciació entre justos i pecadors o l'existència d'un judici final recorden la doctrina de Zaratustra, fet que sembla que va influir d’una manera decisiva en la redacció dels últims llibres d'aquesta obra. A l'Alcorà va passar una cosa semblant, de manera que els punts en comú que comparteixen les religions basades en el text bíblic i l'islam provenen del zoroastrisme. Amb això es demostra que la frontera entre Occident i l’Orient Mitjà (des d'un punt de vista religiós) no és tan minsa, i aquests punts en comú i el zoroastrisme en general podrien ser elements interessants per a arribar a un procés de pacificació i de desenvolupament global en un futur pròxim.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Diàleg Orient-Occident
 
RS Les religions i el camí espiritual en les societats globals.
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
IF Diàleg interreligiós per aconseguir una ètica universal
 
RS Religions minoritàries
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.