Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Què s’amaga darrere la teva roba? El treball precari de les dones en les cadenes de producció globalitzades > L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
Diàleg de referencia: Què s’amaga darrere la teva roba? El treball precari de les dones en les cadenes de producció globalitzades

La globalització econòmica i de les cadenes de producció ha fet possible la pràctica absolutament abusives de vulneració dels drets humans i laborals de milers de persones (especialment dones) d’arreu del món.

El sector del tèxtil en l’economia globalitzada actual viu una intensa competència que es tradueix en una carrera frenètica per reduir costos i introduir constantment nous canvis en els dissenys de moda per atendre la demanda dels consumidors.

Aquesta situació provoca que les grans multinacionals de la moda i els grans magatzems traslladin part de la seva producció a països del Sud, on tenen incentius fiscals, una legislació més flexible i un cost de la mà d’obra més barata, i a més poden imposar unes condicions de lliurament del producte i preu molt més grans.

Al final, aquestes exigències recauen en la darrera baula de la cadena: els treballadors de les fàbriques fan hores extres obligatòries en jornades interminables i frenètiques, sous ínfims, males condicions higièniques i sanitàries, i la vulneració de drets laborals (a la lliure associació, a la maternitat, a la salut, etc). En el cas de les dones, que representen entre el 60% i el 90% de la força del treball en aquestes fàbriques, la situació empitjora en patir assetjament sexual, discriminació salarial i no disposar de la baixa maternal.

Problemàtica:
La multinacional GAP reconeix que es violen sistemàticament els drets laborals dels treballadors en les més de 3.000 fàbriques d’arreu del món. A Guatemala hi ha a prop de 300 maquilas -la majoria de capital coreà- que donen feina a unes 100.000 persones (el 70% dones), amb un salari mitjà de 159 dòlars, mentre la cistella bàsica de subsistència se situa en 170 dòlars. Les dones suposen el 73% dels treballadors del tèxtil a Tànger, on l’estructura patriarcal imperant les converteix en la mà d’obra ideal: operaris dòcils, amb un alt grau d’analfabetisme i poca capacitat de mobilització. El salari mitjà d’un treballador del tèxtil a Tànger és de 160 euros mentre que el lloguer mitjà d’un apartament en un barri popular oscil·la entre 100 i 200 euros.

Proposta:
Exigir per llei un etiquetatge transparent que permeti al consumidor conèixer on i en quines condicions s’ha produït l’article.
Complir els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) hauria de ser una condició ineludible perquè els governs puguin subscriure tractats comercials d’àmbit internacional en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Reduir els incentius fiscals per implantar empreses multinacionals en països del Tercer Món, cosa que provoca el que s’anomena fenomen de les empreses «golondrinas», per la facilitat que tenen de canviar la ubicació geogràfica sense revertir la riquesa ni la tecnologia en el territori que deixen.
Fomentar la introducció de pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa en les empreses que incorporin valors com l’ètica i la transparència en les estratègies de negoci, i crear agències independents que puguin fer auditories perquè aquestes pràctiques es compleixin.
Potenciar la creació de comitès d’empresa transnacionals i la solidaritat entre sindicats de diferents països.
Destinar una part dels beneficis de les empreses per a educació en els països on s’ubiquen les fàbriques.
Fomentar la democràcia i l’educació de la població en els països afectats.
Globalitzar els drets laborals.
Augmentar la solidaritat Nord-Sud.

Bones pràctiques:
La campanya «Juga net a les Olimpíades», promoguda per Intermón-Oxfam, SETEM, CCOO i UGT, tracta d’implicar la societat civil per exigir a les marques comercials de roba esportiva que compleixin amb els drets laborals en la seva producció i apliquin pràctiques de responsabilitat social corporativa. Aquestes marques donen feina a 27 milions de persones en països del Sud, recapten més de 60.000 milions d’euros i teòricament promouen els valors olímpics. La campanya compta amb 250.000 adhesions, 45.000 a Espanya, i amb el suport d’esportistes com ara Miguel Indurain i Gemma Mengual. De les vuit empreses a les quals es dirigeix la campanya, Kappa i Fila han estat les úniques que s’han negat a col·laborar amb els promotors. Segons Ignasi Carreras, director d‘Intermón-Oxfam, aquestes dues empreses «no escolten, col·laboren amb l’explotació laboral i no tenen intenció d’escoltar ni corregir».

La campanya «Roba Neta» de SETEM té com a objectiu denunciar la situació de precarietat dels treballadors a les cadenes de producció de roba situades en països del Tercer Món i pressionar els seus responsables perquè adoptin mesures correctores.

El programa «Global Compact» de Nacions Unides reclama el compromís de les companyies multinacionals per al compliment dels drets humans bàsics i els estàndards ambientals en totes les seves pràctiques empresarials. El programa -al qual ja s’han adherit 40 empreses espanyoles- es basa en deu principis que ha de reunir la producció, entre els quals destaquen el respecte als drets humans fonamentals internacionalment declarats, el suport a la llibertat d’afiliació, el reconeixement efectiu del dret a la negociació laboral i l’eliminació de tota manera de treball forçós i obligatori. L’AUB, el programa d’auditories promogut a Alemanya per comprovar el compliment del programa «Global Compact Empresas» com ara Inditex o Mango, que ja disposen de codis de conducta i sistemes d’auditoria per controlar les condicions laborals.

La iniciativa pedagògica «Connectant Mons», promoguda per Intermón amb la participació de més de 8.000 alumnes de 248 centres educatius de tot l’Estat espanyol, ha iniciat els estudiants en l’anàlisi de la problemàtica a través de la participació, reflexió i l’elaboració de propostes. A més de les tasques que s’han fet a l’aula, els estudiants han debatut per Internet, han mantingut trobades presencials amb treballadors del sector per conèixer de primera mà les seves experiències i han confeccionat una «manta dels somnis», amb petits trossos de roba amb missatges sobre la seva visió de la situació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Què s’amaga darrere la teva roba?
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
AS Governar la globalització des del treball
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI