Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Sessió inaugural "Coneixement científic i diversitat cultural"
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió inaugural "Coneixement científic i diversitat cultural"
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

Impulsat, segons ell, per «les brises amigues de l’amistat i la voluntat de cooperació», Vladimir de Semir (president de la PCST-8) va inaugurar el diàleg «Coneixement científic i diversitat cultural», que va coincidir amb la VIII Conferència Internacional de Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia.

Va iniciar així el que considera un periple per les diferents maneres de popularitzar i democratitzar el coneixement científic, i sobretot va presentar aquesta trobada com una oportunitat de pensar més enllà d’una primera mirada. De Semir va animar els assistents a aconseguir que els estats es comprometin a difondre la comunicació científica.

Per la seva banda, Marina Joubert (presidenta de la xarxa PCST) va iniciar la seva reflexió partint de la base que la comunicació científica es troba a prop de les necessitats personals i nacionals. Així mateix, va animar els presents a participar activament en el repte d’arribar a més països en la difusió de la ciència, i també en la seva diversificació.

Pierre Fayard (catedràtic de comunicació pública de la ciència de la Universitat de Poitiers i membre executiu de la xarxa PCST) va dir que considerava que no existeix un model únic per comunicar la ciència. Per aquest motiu va valorar enormement el fet de poder-se inspirar en la manera de comunicar-se de cultures diferents a la pròpia. Per altra banda, Fayard va fer un recorregut històric per les diferents etapes de la comunicació de la ciència, des que es va popularitzar gràcies a l’aparició de les primeres enciclopèdies (s. XVIII), passant pel sorgiment del concepte de «comunicació» a finals dels anys 80 i la necessitat de debatre sobre l’ús de la ciència, fins a arribar a la fase actual, que va qualificar de «revolucionària», una etapa de «creació de coneixement». Segons Fayard, actualment la informació científica juga un paper important com a matèria primera, com a agent transformador, i també com a resultat, sense oblidar que el pes de les especificitats culturals cada cop és més important i alhora comporta una obertura a altres cultures. El repte dels nostres temps, segons Fayard, és «saber fer possible un diàleg creatiu entre el coneixement i les ciències, per produir sabers útils per als ciutadans». A la seva conferència inaugural, Federico Mayor Zaragoza (president de la Fundación Cultura de Paz i director general de la Unesco entre 1987 i 1999) va ressaltar la importància que el coneixement arribi a les persones, que són segons ell «les que manen», i que siguin per tant els ciutadans que decideixin les prioritats. Mayor Zaragoza va plantejar que només una part de la població mundial viu en una societat de la informació. Segons ell, «la nostra obligació és veure el món en conjunt, i per tant ser conscients que dues terceres parts del planeta no viuen en una societat de la informació, o bé reben una informació molt mediatitzada i manipulada» (desinformació o informació interessada).

Mayor Zaragoza va assenyalar que cal donar veu a les zones del món que estan silenciades i participar per superar l’homogeneïtzació que comporta la globalització. Per Mayor Zaragoza, cada ésser humà és únic i ha de tenir dret a accedir a la informació i a transformar les dades en coneixement personal. En aquest sentit, va assenyalar que és fonamental que existeixin professionals capaços de transformar el coneixement científic en informació, base imprescindible, segons ell, per a la construcció d’un món diferent. Per Mayor Zaragoza, «saber» implica «poder preveure», i per tant poder evitar patiment als éssers humans; és a dir, es tracta d’una contribució fonamental a la qualitat de vida de la humanitat. Pel ponent, «comunicar» significa «comunicar-se», vol dir «diàleg», comunicació bidireccional. I va afegir que no ens podem quedar en silenci, ja que és la paraula i no la força la que ha de prevaler per a l’evolució de la humanitat. En aquest sentit, va parlar del paper fonamental de la llibertat d’expressió, i del dret a rebre una informació no esbiaixada.

Federico Mayor Zaragoza va assenyalar la necessitat de popularitzar el coneixement científic per democratitzar-lo a escala mundial. Per acabar, va ressaltar la importància de la diversitat cultural unida a la creativitat. Segons va indicar, aquesta diversitat no té límits, però tots els éssers humans tenim en comú la capacitat de crear. Va animar per tant els ciutadans a no ser simples espectadors i a ser capaços de participar, ja que aquest és, segons ell, el pilar de la democràcia. Mayor Zaragoza va afirmar que «hem de ser actors i actrius de les nostres vides» i que aquest és el millor llegat que podem deixar a les nostres generacions futures: crear el futur.

Problemàtica:
Només una part de la població mundial viu en una societat de la informació. El repte és, per tant, aconseguir popularitzar i democratitzar el coneixement científic a escala universal.

Proposta:
El repte dels nostres temps, segons Fayard, és «saber fer possible un diàleg creatiu entre el coneixement i les ciències, per produir sabers útils per als ciutadans».

Segons Mayor Zaragoza, tenim l’obligació de veure el món en conjunt i, per tant, hem de ser conscients que dues terceres parts del planeta no viuen en una societat de la informació, o bé reben una informació molt mediatitzada i manipulada (desinformació o informació interessada). Mayor Zaragoza va assenyalar que cal donar veu a les zones del món que estan silenciades i participar per superar l’homogeneïtzació que comporta la globalització.

Postures:
Vladimir de Semir va animar els assistents a aconseguir que els estats es comprometin en la difusió de la comunicació científica.

Per la seva banda, Marina Joubert (presidenta de la xarxa PCST) va iniciar la seva reflexió partint de la base que la comunicació científica es troba a prop de les necessitats personals i nacionals. Així mateix, va animar els presents a participar activament en el repte d’arribar a més països en la difusió de la ciència, i també en la seva diversificació.

Pierre Fayard (catedràtic de comunicació pública de la ciència de la Universitat de Poitiers i membre executiu de la xarxa PCST) considera que no existeix un model exclusiu per comunicar la ciència. Per aquest motiu va valorar enormement el fet de poder-se inspirar en la manera de comunicar-se de cultures diferents a la pròpia.

A la seva conferència inaugural, Federico Mayor Zaragoza (president de la Fundación Cultura de Paz i director general de la Unesco entre 1987 i 1999) va ressaltar la importància que el coneixement arribi a les persones, que són segons ell «les que manen», i que siguin per tant els ciutadans que decideixin les prioritats.

Conclusions:
Per Mayor Zaragoza, «saber» implica «poder preveure», i per tant poder evitar patiment als éssers humans; és a dir, es tracta d’una contribució fonamental a la qualitat de vida de la humanitat. Federico Mayor Zaragoza va assenyalar la necessitat de popularitzar el coneixement científic per democratitzar-lo a escala mundial. Per acabar, va ressaltar la importància de la diversitat cultural unida a la creativitat. Segons va indicar, aquesta diversitat no té límits, però tots els éssers humans tenim en comú la capacitat de crear. Va animar per tant els ciutadans a no ser simples espectadors i a ser capaços de participar, ja que aquest és, segons ell, el pilar de la democràcia. Mayor Zaragoza va afirmar que «hem de ser actors i actrius de les nostres vides» i que aquest és el millor llegat que podem deixar a les nostres generacions futures: crear el futur.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Els efectes democràtics de la globalització
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Seguretat i diversitat cultural: diàleg intercultural i mediació en l’era digital
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.