Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > L'efecte significatiu emocional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
L'efecte significatiu emocional
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

El viatge cap a l'interior de l'ésser humà i l'empatia amb l'altre com a claus de la reconciliació.

La construcció de la pau efectiva demana maneres creatives de sincronitzar les mesures psicosocials i els processos polítics i econòmics per a la reconstrucció i rehabilitació de societats en postconflicte.

En el món urgeix sobretot un canvi de mentalitat. La clau consisteix a buscar dins de cadascun de nosaltres, en un espaordidor viatge interior, fins a trobar les virtuts humanes en el nostre centre i així reconciliar-nos primer amb nosaltres i després amb l'altre.

És fonamental iniciar un diàleg, escoltar l'altre, promoure una cultura de l'escolta, en què els éssers humans ens mirem a la cara i assolim ser incapaços de matar. Cal analitzar factors molt profunds relacionats amb l'ànima humana.

Problemàtica:
- L'existència de nombroses iniciatives psicosocials presents en les societats en postconflicte no gaudeix generalment del reconeixement degut. - Tampoc no disposen dels suports polítics i econòmics necessaris. - Els nivells institucionals pertinents han de tenir en compte i promoure aquesta tasca, reconeixent que es tracta, per naturalesa, d'iniciatives a llarg termini.

Proposta:
La creació d'un Fons Internacional per a la Reconciliació que ajudi les societats en transició i es comprometi amb la justícia i les necessitats psicosocials que no cobreixen els programes actualment existents. Huda Imam (directora del Centre d'Estudis sobre Jerusalem, Universitat d'Al-Quds, membre de Jerusalem Link, Palestina) fa una proposta per poder superar la situació de conflicte entre Israel i Palestina. Afirma: «Com a palestina miro de posar-me en el lloc dels israelians i sentir la inseguretat que ells puguin sentir.» Segons Imam, si els refugiats palestins tornessin a Israel, es donaria un desequilibri demogràfic en la població que comportaria més ciutadans àrabs que jueus i, segons ella, «potser no funcionaria bé». Per això ella i 141.000 palestins han firmat una iniciativa que advoca per l'existència d'un estat palestí i un altre d'israelià, per l'evacuació de colons d'Israel i per territoris palestins sense colons. I, en contrapartida, proposen que els refugiats palestins tornin a l'estat de Palestina i renunciïn a les seves ciutats natals que ara formen part d'Israel.

Imam afirma: «Suggereixo a Israel que reflexioni sobre la nostra iniciativa. Encara que hi ha molta injustícia, vull dir que des de Palestina estem disposats a transigir per arribar a una reconciliació en nom dels nostres fills i del seu futur.»

Postures:
Nitai Keren, jueu israelià, indica que a l'Orient Mitjà no saben com fer la pau, però sí la guerra. Keren explica les tècniques que fa servir TRT, que inclouen reflexió sobre el passat en comú; construir confiança per a un món millor; explicar la història pròpia; escoltar la història de l'altre; compartir els sentiments de culpa; compartir els sentiments d'odi; i sentir el dolor. Així, segons Keren, com més a prop estiguin, més aviat comença la guarició, i «una nova comprensió del passat origina canvis per a un futur millor». La part essencial d'aquest procés és la que anomena «efecte significatiu emocional». Dan Bar-On (Universitat de Nègueb-Ben Gurion. Càtedra David Lopatie d'Estudis Psicològics Postholocaust) parteix d'un sentiment humà: la por. Explica que hi ha por tant entre els palestins com entre els israelians. I a partir d'aquí un repte: ¿com podem aturar aquesta por? Segons Bar-On, costa reconèixer la por de l'altre, per això les dues parts es mostren fortes i, en conseqüència, violentes. Segons Bar-On, la primera cosa que cal fer és reconèixer aquesta por. El professor Bar-On creu que els israelians han de reconèixer la tragèdia del poble palestí i dir que són en part responsables d'aquesta tragèdia. I afegeix: «Ens hem d'asseure amb ells i buscar una solució per entrar en el futur junts.» Thuli Mpshe, procedent de Soweto (Àfrica), parla de la feina acomplerta a Sud-àfrica per a la recuperació de la memòria. Segons ella, «ara també els blancs saben el que va passar en l'era de l' apartheid ». I explica que participar en els grups de TRT la va ajudar a enfrontar-se a ella mateixa, a la seva ràbia, al seu dolor, i així arribar a sentir empatia pel dolor que van sentir també els que es van beneficiar de l' apartheid . A parer de Mpshe, «quan la gent parla esdevé vulnerable i d'aquí prové el veritable canvi, el del cor». El metge palestí Eli Awwad situa els orígens del conflicte palestinoisraelià cent anys enrere. Segons ell, «els palestins se senten com a víctimes i veuen els israelians com a victimaris». I afegeix: «Sense respecte ni confiança continuaran en conflicte.» Segons el doctor Awwad, «gràcies a TRT per primera vegada vaig escoltar el dolor de l'altre i també el vaig entendre. Això ens dóna forces i ens ajuda a curar-nos i a avançar junts». Irae Baptista Lundin (Institut d'Estudis Estratègics i Internacionals, Moçambic) creu que «també és important resar tots junts, perquè tenim un Déu a qui podem recórrer». Naasom Muyandamutsa clou aquest panel proclamant la necessitat d'iniciar un diàleg, d'escoltar l'altre, de promoure una cultura de l'escolta, en què els éssers humans ens mirem a la cara i assolim ser incapaços de matar. Segons Ricardo Bocco (representant de la Iniciativa per a l'Acord de Ginebra Israel-Palestina, Suïssa), «la pau és un perill per a Israel, una amenaça arribat el moment de tancar fronteres i donar un cop d'ull a la situació interna d'Israel». A parer de Bocco, l'enfocament de l'organització Trust & Reflect és d'una gran importància, «molt atractiu per als EUA, perquè inclou una part de la diàspora palestina i també jueus americans, que a vegades són més israelians que els mateixos israelians». Ricardo Bocco parla de la importància de les organitzacions palestines i israelianes que busquen un terreny comú enfront de Sharon. «La societat israeliana –afirma Bocco– està molt dividida i no dóna gaire suport a Sharon, perquè el govern d'Israel fa anys i panys que diu mentides a la població.» D'altra banda, «la por i el terror dels israelians són una realitat, per això, més enllà de les qüestions merament tècniques, cal analitzar factors molt profunds relacionats amb l'ànima humana». Segons Yolanda Pérez Ruiz (Guatemala), en el món urgeix sobretot un canvi de mentalitat: «Tot depèn del fet que aprenguem a ser millors éssers humans. La clau consisteix a buscar dins de cadascun de nosaltres, en un espaordidor viatge interior, fins a trobar les virtuts humanes en el nostre centre i així reconciliar-nos primer amb nosaltres i després amb l'altre.» Vicent Martínez (director de la Càtedra UNESCO per a la Filosofia de la Pau, Universitat Jaume I de Castelló) afirma que «hem d'estar atents al sofriment humà i transformar-lo». Leila Lima (exfuncionària d'ACNUR): «Abans de pretendre reconciliar el món, l'home hauria de procedir a canviar-se a si mateix i els valors.» Waaled Saleed Al Khalifa (director del Centro de Estudios Árabes-Islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid): «És responsabilitat dels estats donar una educació objectiva que destaqui els valors de pau, convivència i respecte envers els altres. Això ens fa pensar en la imatge de l'altre. Tant des de l'Occident com des de l'Orient existeix una visió manipulada de l'altre. Això no obstant, també hi ha coses positives, no tot és negatiu.»

Bones pràctiques:
El periodista àrab israelià Mazin Mgally va portar un grup d'àrabs al que va ser camp de concentració d'Auswitch (Polònia) per tal d'afavorir la comprensió dels dolor dels jueus i la seva por. Segons Mathupa Lameck Mokoena (membre del Parlament de Sud-àfrica), Nelson Mandela va ser capaç de transmetre al seu poble que les persones que els havien oprimit també tenien problemes emocionals i d'altres menes. Així, afegeix Lameck, van aconseguir de posar-los al seu costat «per construir junts una democràcia».

Conclusions:
La necessitat d'abordar les conseqüències traumàtiques de la violència s'ha de considerar una part essencial de la construcció efectiva de la pau. S'ha reconegut que els efectes de la violència no es limiten a les víctimes directes i als qui exerceixen la violència, sinó que afecten al conjunt de la societat. Abans de pretendre reconciliar el món, l'home hauria de procedir a canviar-se a si mateix i els seus valors.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
IF Lògica de la sostenibilitat de la vida
 
AS Coneixement científic i diversitat cultural
 
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
IF Joves desesperançats