Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Justícia mediambiental davant la catàstrofe mediambiental
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Justícia mediambiental davant la catàstrofe mediambiental
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Els efectes d’una societat globalitzada i sense valors està provocant la destrucció mediambiental del planeta i, a la vegada, una discriminació cap als pobles indígenes que veuen com les seves terres són contaminades i expropiades per grans multinacionals. Una acció interreligiosa conjunta pot posar fi a aquesta destrucció.

La globalització, amb totes les seves grans empreses industrials, està destruint el planeta i expropiant el patrimoni natural dels pobles indígenes.

Al marge dels profunds efectes de contaminació i destrucció, aquests pobles depenen directament dels recursos naturals per viure.

Per a tots els pobles és una gran injustícia veure’s agredits i expropiats dels recursos naturals dels seu país però això és especialment greu per a nosaltres, pels vincles materials que ens uneix amb la terra dels nostres avantpassats i la mare naturalesa.", va afirma Tom Goldthooth, portaveu de minories ètniques dels Estats Units.

Al seu torn, la representant dels natius d’ Alaska, Omie Baldwin, va manifestar la seva indignació perquè "sembla que fins i tot els turistes que envaeixen les nostres terres sagrades se’ls reconeix més dret que a nosaltres que només volem viure com ho feien els nostres avantpassats ".

En aquesta crida a les religions per la salvació del planeta, Gary Gardner, de l’organització ecologista Worldwatch, va afirmar que "el moviment ecologista necessita del suport de l’espiritualitat de les religions per fer front al model consumista que destrueix el planeta ".

Una altra de les personalitats que van fer una crida al respecte a la naturalesa va ser la integrant de la Comissió Mundial sobre consciència global i espiritual, Jane Goodall, qui, a més a més, va afirmar que la religió és la que més actua contra la protecció d’aquesta.

Establir una justícia mediambiental regulada per les institucions internacionals per protegir la naturalesa i els drets dels pobles indígenes, amb el suport i l’acció compromesa de les tradicions religioses, va ser la idea que va exposar.

En aquest sentit, ja existeixen algunes experiències com: la Comissió Mundial sobre Consciència Mundial i Espiritual, organització creada amb l’objectiu de fomentar la comunicació entre els pobles, religions, cultures i ajudar a la protecció al mediambient. La Carta de la Terra. La Mobilització de la societat civil amb el suport de Green Cross.

Problemàtica:
La destrucció del planeta pels efectes de la globalització. Contaminació i explotació de terres per part de les grans multinacionals.

Proposta:
Establir una justícia mediambientar regulada per les institucions internacionals per protegir la naturalesa i els drets dels pobles indígenes.

Postures:
Tom Goldthooth, Omie Baldwin, Jane Goodall, Jonatahan Granoff, Gary Gadner, Sulak Sivaraska, entre d’altres.

Bones pràctiques:
Carta de la Terra. Mobilització de la Societat Civil amb el suport de Green Cross. Comissió Mundial sobre Consciència Mundial i Espiritual. Organització creada amb l’objectiu de fomentar la comunicació entre pobles, religions, cultures i ajudar a la protecció del mediambient.

Conclusions:
Els efectes de la globalització estan destruint el planeta i violant els drets indígenes sobres les terres. Una acció conjunta interreligiosa és el camí per començar a respectar els drets de protecció del mediambient i que no s’expropiïn les terres.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Els Estatuts de la Terra: valors compartits per a crear un futur en pau, just i sostenible
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
IF Acció per condonar el deute extern
 
RS Partenariats globals: Una nova solució?
 
IF Externalització dels costos ecològics