Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Serveis urbans
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Serveis urbans
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

En aquesta sessió s’ha parlat de serveis urbans, especialment d’aigua i sanejament. Ha començat el diàleg la Dra. Ana Kajumolo Tibaijuka, directora executiva de UN-HABITAT, amb la sessió d’obertura. Ha declarat que hem d’assolir els Objectius del Mil·lenni pel que fa a sanejament i aigua. També cal convèncer el sector privat que treballi a favor dels pobres.

La següent ponent ha estat María Mutagamba, ministra d’aigües de Uganda, que també ha indicat la necessitat de que el sector privat treballi per als pobres al sector d’aigua i sanejament, encara que també hi hauria d’haver inversions públiques. D’altra banda, no n’hi ha prou amb subministrar-los aigua, cal tenir en compte les altres necessitats dels pobres, hem d’ajudar-los per tal que es puguin unir i compartir les seves experiències creant organitzacions. Aquesta ajuda pot consistir en oferir-los la logística i el suport. Però els governs també s’han d’implicar en aquests projectes. A l’Àfrica el factor més limitador és el finançament, cal que l’organització internacional hi intervingui.

El següent ponent ha estat Loic Fauchon, director general de l’empresa Agua de Marsella. Ha posat de manifest la necessitat d’una associació entre la comunitat de l’aigua i les empreses privades; ha de ser una cooperació honesta basada en un contracte moral. Però no n’hi ha prou amb tenir dret a l’aigua, també cal tenir-hi accés i, en aquest sentit, hem de donar més importància a les aixetes que als fusibles o els telèfons. També ha indicat diversos objectius que cal assolir, com ara la progressivitat de l’accés a l’aigua, la creació de sistemes econòmics perquè els pobres paguin menys (per exemple, el pagament per trams d’ingressos), l’aplicació d’una sèrie de disposicions tècniques per evitar recórrer a l’aigua no potable o la conscienciació a les empreses privades de que són integrades al país on treballen.

L’últim ponent d’aquesta sessió és Ravi Narayanan, director executiu de Water Aid. Ha distingit diferents tipus de partenariats, com l’existent entre el sector privat i el públic i el que inclou a la societat civil. També ha remarcat la importància de les bases de dades per tenir informació precisa, com ara qui són els pobres o quant han de pagar. En darrer lloc, ha emfatitzat la importància per al sector privat de la confiança del públic i la importància de la funció legislativa.

Buyelwa Sonjica, ministra d’aigües de Sud-àfrica, ha iniciat la primera sessió: "Pro-poor urban water governance: myth or reality". Ha explicat que el sector privat pot tenir implicacions diferents segons el país i que també cal tenir en compte el tipus de govern. Qualsevol contracte entre els sectors públic i privat s’ha de revisar en l’àmbit legislatiu. Tots els actors haurien d’estar implicats en la presa de decisions. Per acabar, ha afirmat que l’estat ha de crear un ambient que asseguri que el sector privat obté beneficis raonables.

El següent ponent és el Dr. D. S. Mathur, secretari principal de Madhya Pradesh, Índia. Ha explicat la situació del seu país, on el proveïment d’aigua no és satisfactori perquè la quantitat d’aigua no és suficient: de vegades només hi ha una hora d’aigua al dia, i de baixa qualitat. Aquest problema és degut a que s’ha produït una gran migració de les zones rurals a les urbanes però no s’han millorat les infraestructures. Davant d’ aquesta situació, els venedors locals no poden respondre a les necessitats i es requereix una ajuda nacional, ja que l’ajuda internacional no és suficient i, a més, no és barata. S’espera que els organismes locals puguin tornar aquesta ajuda, però és molt elevada.

A continuació ha intervingut Penélope Urquhart, coordinadora del projecte “Preparation Phase, Global Review of PSP”, que ha declarat que el seu projecte serveix per a “canalitzar” aquesta ajuda. A més, cal una avaluació final dels efectes del sector privat, tant els bons com els dolents; de moment no hi ha acord sobre si la participació del sector privat ha estat positiva o negativa, encara que hi ha experiències divergents. També ha afirmat que l’ajuda del sector privat a petita escala està augmentant.

Acaba la seva intervenció amb aquestes dues preguntes: en quines ocasions i com pot participar el sector privat? I realment ha de participar?

El següent ponent és William Miller, president del Global Creativity Centre, que ha indicat que les empreses necessiten diners per viure però no han de viure només per guanyar diners. L’objectiu final és tenir beneficis però també hi ha objectius més humanistes com la creació de llocs de treball. A més, l’empresa forma part de la comunitat, així doncs també hi ha objectiu més espiritual de servei a la societat. L’empresa també ha de tenir en compte l’ètica, no només l’èxit financer. Els valors humans com l’amor, la pau, la veritat o els drets humans han de guiar la participació del sector privat en aquest tema. “L’empresa no ha de ser una illa de riquesa enmig d’un oceà de pobresa”.

L’últim ponent d’aquesta sessió és Claude Martinand, president del IGD, que ha afirmat la necessitat d’una bona governança en el tema de l’aigua. L’aigua hauria de ser gratis, però necessitem pous que cal pagar; així i tot, els pobres paguen més que els rics. El sector públic ha d’actuar, ha de fixar els objectius; encara que la corrupció complica les coses, sobretot la petita corrupció. Hem de crear partenariats. A més, els ciutadans han de saber com funciona el proveïment de l’aigua i quin és el seu paper. Per acabar, remarca que cal finançar les infraestructures amb fons públics.

A continuació s’ha iniciat el debat. El primer participant ha declarat que no creu en la privatització de l’aigua, que el més important a l’empresa és obtenir beneficis i que el problema de la privatització de l’aigua és que afectar els més pobres. Un segon participant, de Mèxic, ha dit que si el govern pot fer arribar aigua a tothom ho ha de fer i, si no pot, ha de posar-ho en mans de qui sí pugui. Finalment, un altre participant ha indicat que la millor empresa és la que practica l’honradesa i els valors humans.

La sessió 2, titulada “Getting domestic private sector to serve the poor: is it doable?" ha començat amb l’exposició de Gordon McGranahan, director del programa d’assentaments humans del IIED, que ha afirmat que les empreses locals no han rebut atenció sobre els temes de sanejament i aigua. Malgrat que no han tingut un paper molt important, tenen molta varietat d’acció, encara que a la majoria de països són insignificants. Per acabar, ha remarcat que, últimament, el paper de les empreses locals ha augmentat. El següent ponent és el Dr. William Muhairwe, de l’empresa d’aigua i sanejament d’Uganda. Ha explicat que el servei ha de ser eficaç i assequible; per això es requereix, primer, motivació i, en segon lloc, aplicar un preu. La motivació a l’empresa són els beneficis i per tal que el sector públic sigui eficaç es requereix responsabilitat social. A continuació ha plantejat una sèrie de preguntes: el sector privat, tant cobdiciós com és, pot reduir els seus preus per fer-los assequibles als pobres? I quina serà la seva motivació sense beneficis? Però el sector públic també ha de tenir en compte els beneficis. A Uganda s’aprofiten els beneficis invertint en projectes útils per als pobres. Finalment, afirma que el govern hauria de col·laborar però no interferir.

A continuació intervé Assane Guene, del Senegal. Ha explicat que al seu país l’estat va privatitzar l’aigua a partir de 1996, sobretot a les zones urbanes. A continuació ha descrit el sistema d’aigües del Senegal i ha declarat que avui dia no es pot dir que el sector privat hagi fet res al Senegal.

L’últim ponent és Dominique Héron, membre del grup privat Veolia, que ha afirmat que un sector privat pot solucionar el problema de la població pobra. Ha pres com a exemple el grup privat Veolia, que distribueix aigua a 80 països. També ha posat de manifest la necessitat d’un marc legal que aclareixi el paper de cada part. Per acabar, ha remarcat que s’ha d’aplicar el principi de solidaritat, que porta a tarifes d’aigua adaptades.

La sessió 3, titulada “Mercats d’aigua informals, com fer-los millorar?”, s’ha iniciat amb la intervenció de Mukami Kariuki, del World Bank, que ha indicat que tots tenen ja un servei d’aigües i el que cal fer és millorar-lo. El tipus de proveïdors depèn de cada país. Existeix un mercat per a proveïdors informals i el govern potser en podria rebre ajuda.

El següent ponent és Antonio de Costa Miranda Neto, ministre d’aigües i sanitat de Recife, al Brasil, que ha declarat que els drets a l’aigua i el sanejament són drets humans bàsics. També ha remarcat la importància de la participació popular, ja que el sector públic ha de fer el seu paper.

A continuació intervé Malick Gaye, del programa ENDA del Senegal, que ha proposat una reforma del sector de l’aigua. Cal una disminució dels preus de l’aigua facturada que impliqui la població de base en els barris. També s’ha d’assignar al sector privat una part del mercat públic per cobrir les necessitats que no pot cobrir el sector públic. Per tal que el sector informal pugui actuar, cal que li cedim mercats i fons públics; s’ha de liberalitzar el sector. Finalment, ha indicat que hauríem de replantejar-nos la redistribució dels fons públics per donar més protagonisme a aquests nous actors del sector informal.

L’última ponent és Prema Gopalan, de l’Índia, que ha parlat dels grups de dones que treballen per aconseguir el control dels serveis de l’aigua. Els grups de baixos ingressos van esdevenir participants, van poder formar part de les empreses.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
RS Pobresa urbana- Presentació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.