Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Aprendre i educar per al desenvolupament sostenible: el desenvolupament ignora el futur?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Aprendre i educar per al desenvolupament sostenible: el desenvolupament ignora el futur?
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Els panelistes que han participat en aquesta sessió han estat Edward S. Ayensu (Ghana), president de la Unió Panafricana de Ciència i Tecnologia i antic director de l’Oficina de Conservació Biològica de la Institución Smithsoniana, Washington D. C.; Ashok Khosla (Índia), president del Development Alternatives Group; Arjun Sengupta (Índia), professor adjunt de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard i president del Centre per al Desenvolupament i els Drets Humans de Nova Delhi; Christina Thorpe (Sierra Leone), presidenta fundadora de la Sierra Leone Chapter deFAWE.

La sessió ha començat amb la intervenció d’Ayensu, que ha iniciat el seu discurs plantejant diverses preguntes a l’auditori. La primera ha estat sobre com podem respondre a les necessitats de les generacions presents sense posar en dubte la capacitat de les generacions futures per cobrir les seves necessitats. Ayensu ha contestat amb l’afirmació que l’educació serà l’element clau per al desenvolupament sostenible.

Altres qüestions plantejades han estat com aconseguir un comportament d’acord amb el desenvolupament sostenible i com aconseguir una educació que afirmi la importància d’una ètica ambiental. Ayensu ha assenyalat que en diverses parts del món ja ha tingut lloc un canvi d’actitud.

A continuació, el ponent ha explicat que gairebé tots els problemes ambientals tenen dos orígens: el creixement de la població i la pobresa. Segons ell, hem de crear una consciència ambiental, però alhora han d’existir compromisos polítics clars per part dels nostres governs. Tots tenim un paper en qüestions com el control de la població i l’assistència sanitària de qualitat, la gestió del territori i de les aigües, la repoblació, detenir l’avenç de les zones desèrtiques, el reciclatge i la conservació de la nostra biodiversitat. Per últim, cal que ens centrem en el respecte de la nostra biodiversitat, ja que diversos estudis demostren que no som sostenibles i que estem destruint els nostres ecosistemes. Per il·lustrar aquest problema, s’ha preguntat si els països que basen el seu desenvolupament en el petroli han pres mesures per garantir la seva sostenibilitat. La seva resposta és que estan pensant a substituir part dels combustibles fòssils per l’energia nuclear sense tenir en compte els riscos i les conseqüències, i sense plantejar-se la solució que donen altres tipus d’energies, com la solar o l’eòlica.

Per acabar la seva intervenció, Ayensu ha destacat la importància de l’educació ambiental, tot i que el problema és que no es planteja com, on ni quan començarà aquest procés. Finalment, ha assenyalat que «hem de crear vincles entre el coneixement ecològic, l’economia i la gestió ambiental».

A continuació, ha tingut lloc la intervenció de Sengupta, que també ha començat amb una pregunta: Com garantim que la gent pugui organitzar la societat per assolir els objectius dels programes sostenibles? L’element essencial de la convivència consisteix en el fet d’acceptar que totes les persones tenen el mateix dret a gaudir dels drets humans. El desenvolupament sostenible difon aquesta idea i la transmet a les generacions següents. Sengupta ha recordat que el paradigma dels drets humans va ser una herència de la Carta de les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial i que, amb això, es van acceptar drets humans que els governs han de garantir. En cas contrari, la població civil mateixa pot intervenir per enderrocar aquests governs. Així mateix, les ONG i associacions també han de vetllar pel compliment d’aquests drets. En convertir-se aquests drets en internacionals, també pot intervenir el dret internacional en cas d’incompliment per part d’un govern. Sengupta ha acabat la seva intervenció recordant que el 1986 es va reconèixer el desenvolupament com un dret humà, dret que inclou el dret al menjar, a l’educació, a l’habitatge, al treball, etc.

Citant el premi Nobel R. Solow, ha donat aquesta definició de desenvolupament sostenible: «La generació present transmet a la generació següent una situació que permeti tenir la mateixa qualitat de vida que en l’anterior, com a mínim, i que permeti passar-la igualment a la generació següent, però també hem de pensar a augmentar les capacitats per tal d’assegurar el benestar dels pobles». A continuació, ha assenyalat la necessitat d’indicadors per a mesurar l’augment de la llibertat, indicadors per saber si els aliments arriben a tothom, per controlar l’accés a l’educació i també quant al desenvolupament sostenible, el control de la contaminació, l’ozó, etc.

Una idea important és que cada dret comporta una obligació i un programa polític que asseguri que es compleix aquesta obligació. Parlem d’igualtat intergeneracional, que avui no existeix, ja que gran part de la població viu en la pobresa, una pobresa econòmica, educacional, de llibertat, etc. Primer hem d’acabar amb aquesta pobresa. Les víctimes més clares del desenvolupament ambiental són els pobres, que es queden sense recursos i sense mitjans per a protegir el seu territori. Si s’eradiqués la pobresa, es disminuirien els factors que destrueixen el medi ambient. Tots els estats han de cooperar per garantir els drets de la població. Tots els éssers humans han de gaudir dels mateixos drets, igual que totes les generacions. Totes les institucions haurien d’impulsar canvis per tal de modificar l’economia internacional de manera radical.

La ponent següent ha estat Thorpe, que ha parlat de la situació del seu país, Sierra Leone, on hi ha un altíssim índex d’analfabetisme entre les dones, el 85 %. Ha assenyalat que per aconseguir el desenvolupament sostenible després de la guerra s’ha de restaurar la dignitat de les dones i les nenes perquè contribueixin al futur. Milers d’elles han estat violades o mutilades. L’organització que presideix Thorpe ofereix una esperança a través de l’educació de nenes entre els dotze i els vint-i-un anys. Durant els últims vuit anys unes vuit mil nenes han passat per aquesta formació. Durant els primers sis mesos es tracten aspectes psicosocials; moltes arriben amb nadons i els han d’ensenyar a cuidar-los o, fins i tot, ajudar-les a construir el vincle entre mare i fill, ja que en moltes ocasions els seus nadons són fruit de violacions i pot haver-hi un rebuig cap a ells. Després se les forma, tenint en compte què és el que ja saben. A més, es crea un servei de guarderia, perquè puguin deixar els seus fills mentre són a classe. Després de divuit mesos, tornen a recuperar les ganes de viure. Per finalitzar, Thorpe ha assenyalat que l’educació és importantíssima per al desenvolupament sostenible, encara que en casos com el seu, aquesta educació s’ha de fer al nivell més baix a causa de la falta de recursos.

L’últim panelista ha estat Khosla, que ha començat exposant davant l’auditori una sèrie de xifres, com ara que 50.000 km² de terra es converteixen en deserts, o que 1,3 bilions de persones no disposen d’aigua potable, o que hi ha més de 1.500 milions de persones analfabetes. Una altra dada alarmant és que el 20 % més ric guanya noranta vegades més que el 20 % més pobre.

La solució a aquest problema seria baixar els màxims i pujar el llindar mínim. Avui en dia té lloc una lluita pels recursos econòmics; els del nord diuen als del sud que produeixen massa nens i els del sud als del nord que consumeixen massa béns. Ambdós han de canviar. Per exemple, els països del sud necessiten millorar els seus governs. Totes les comunitats han d’assumir una responsabilitat. Els models de consum han de canviar i també cal canviar el consum dels materials i l’energia. Tanmateix, per això ens hem d’allunyar del materialisme i hem de viure una vida més simple i més humana, no ens hem de jutjar pel que posseïm. sinó pel que som.

A continuació, Koshla ha assenyalat que existeixen prioritats errònies que cal canviar, com, per exemple, el treball, que és la necessitat més bàsica de totes. En referència a aquest aspecte, hem de generar 250 milions de llocs de treball a l’Índia, però això és costós. Com ho podem fer? La resposta a aquesta pregunta es basa en canviar els nostres patrons de conducta, de consum, etc. A més, les polítiques locals han de crear noves estructures.

Una altra idea important és el fet que hem acceptat un món basat en la tecnologia, cosa que és negativa. Els països subdesenvolupats no han de copiar la tecnologia dels més avançats, sinó que han de tenir els seus propis invents o simplement saltar-se’ls. També han de desenvolupar tecnologies alternatives, a més de recuperar zones de territori empobrit, crear empreses petites que donin llocs de treball, investigar nous materials de construcció, crear nous llocs de treball gràcies al tèxtil, etc.

Koshla ha acabat la seva intervenció assenyalant que sense el coneixement no es pot fer res i perquè aquest coneixement arribi a tots els pobles pretenen fer una xarxa a Internet; per a això han creat la web Tarahaat.com. Una de les tecnologies del futur és la tecnologia de la informació, perquè proporciona a la gent un coneixement necessari per al seu desenvolupament.

A continuació, ha tingut lloc el debat, que ha començat amb la intervenció de Francisco Viogrosi, de Xile, que ha recordat que la sessió tenia lloc el Dia Internacional de l’Alfabetització. També ha assenyalat que hem d’avançar cap a noves alfabetitzacions, però sense oblidar les antigues.

Una altra persona del públic ha puntualitzat que durant la sessió no s’ha parlat de democràcia ni de pau, aspectes, ambdós, que són necessaris per al desenvolupament. Tampoc s’ha parlat de la militarització, cosa que és important perquè molts països pobres gasten la meitat de la seva riquesa en una militarització que els proporcionen els països rics.

L’interventor següent ha manifestat que primer hauríem d’educar les persones per tal que trobin un equilibri amb elles mateixes i també un enteniment amb els seus veïns. Cal incloure tècniques de comunicació i d’equilibri personal en els programes educatius.

A continuació, ha intervingut Samassékou, de Mali, que ha estat panelista en altres sessions. Ha assenyalat que el canvi de prioritats també ha d’estar en l’elecció de valors. No és el creixement el que garanteix la felicitat de l’ésser humà, sinó la seva relació amb el seu medi, i nosaltres tenim models que haurien d’adoptar les societats industrialitzades. Hi ha moltes societats del món que ja van practicar un desenvolupament sostenible abans que aquest desenvolupament es posés per escrit. Per finalitzar, Samassékou ha dit que el desenvolupament sostenible és un enfocament econòmic i que més aviat hauríem de parlar de desenvolupament solidari.

La següent persona que ha intervingut ha afirmat que existeix una contradicció, ja que es parla de programes de desenvolupament sostenible que el que fan és llevar els recursos a la gent. Ens hem d’educar respecte del medi ambient i hem de parlar també d’espiritualitat i solidaritat.

A continuació, s’ha dit que aquests canvis s’haurien de fer no només en els centres d’educació, sinó també per part dels governs. La persona que ha intervingut ha assenyalat contradiccions entre la direcció que hem de seguir i l’actitud dels nostres governs. Es carrega a l’escola amb obligacions que no es poden controlar, perquè els governs es desentenen.

També ha intervingut la moderadora mateixa, Mònica Terribas, que ha assenyalat que estem educats per treure partit al nostre temps, però no per habitar el nostre planeta mirant cap al futur.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Voluntariat i universitat
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Sessió inaugural d'alt nivell.
 
IF Una gestió ecosistèmica de l’aigua vs. la seva explotació com a producte.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.