Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Desastres urbans
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Desastres urbans
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

La proposta-presentació del moderador Robert Sullivan porta els ponents a parlar sobre com alleujar els resultats dels desastres i sobre com gestionar-los. A més, hi ha per part de l'ONU un gran interès a proporcionar un valor afegit als projectes ja existents.

En representació de Nesreen Barwari, ministra d'Obres Públiques de l’Iraq, absent a la ponència, es llegeix un comunicat en el qual es destaquen els intents de gestió que es duen a terme en un context de violència general i de col·lapse de gairebé tots els serveis. Totes les intervencions sobre la reconstrucció van més encaminades cap a l'aspecte social de confiança amb el futur que cap a l’aspecte material. La gestió passa per una recuperació del sector privat, encara conscient de les dificultats que implica superar-se sense la consegüent reactivació econòmica. L'habitatge i l'aigua, juntament amb la creació d'infraestructures, són els projectes més immediats que proporcionaran l’aparició de comunitats sostenibles, que hauran de ser administrades pels propis actors que participin de les decisions de govern necessàriament descentralitzades, que passen per les pròpies comunitats i la transparència que siguin capaces d’oferir. "La democràcia que entén el respecte pels drets humans, sense opressió, i la participació de contractistes privats juntament amb l'ONU, a més del respecte per la veu de la dona, és el que permetrà que els projectes complexos i complicats col·laborin per assolir un desenvolupament sostenible."

Helena Molin Valdez recapitula les conclusions que van sorgir dels debats de dilluns passat. Els principis i les directrius per millorar de forma sostenible els assentaments humans passen inexcusablement per respondre la pregunta: què és sostenible? Proposa l'establiment d'estratègies capaces de gestionar la vulnerabilitat i el risc, la qual cosa implica ésser eficaços i exigir responsabilitats mitjançant un enfocament multisectorial i participatiu per part de tots els sectors, als quals no es pot arribar sense el consegüent compromís polític. "Per què els programes de reducció de la pobresa no inclouen la reducció del risc que suposen les catàstrofes i els desastres naturals?" Es fa ineludible la integració sistemàtica dels diversos grups que conformen la societat civil, que són els que col·laboraran i ajudaran a prendre decisions sota una sistemàtica responsabilitat ètica que se centrarà principalment a evitar la corrupció en el sector de la construcció, amb la qual cosa es reduiran substancialment els factors subjacents de risc. "Cal abundar en els principis que proporcionin alleujaments sostenibles, alleujament immediat, a curt i a llarg termini, acompanyat d'una recuperació també sostenible." La proposta acaba amb la següent recepta: compromís polític de base institucional sòlida, desenvolupament de plans amb utilització eficaç dels recursos disponibles, associació o col·laboració, valorant el context —urbà i local—, i estratègia de creació, aplicació i desenvolupament de tot el que permeti reduir riscos. "

De quina manera podem mitigar el sofriment dels estaments humans?" Mihir Batt obre la seva ponència amb aquesta pregunta. Les ciutats com a motors de desenvolupament no disposen de la capacitat suficient ni de dades consistents per avaluar el nivell de seguretat que tenen. El risc d'inundacions, terratrèmols, terrorisme o guerres potencialment elevat és una informació que es té, però està en mans polítiques i la societat civil no hi té accés. Cal una avaluació dels riscos i dels desastres civils, que fins a ara s’ha fet, amb la finalitat que un cop avaluats es traslladin a un altre circuit que tingui en compte primer les autoritats estatals i, irremissiblement, les locals. Qui té la responsabilitat de la gestió? Les ciutats no decideixen, és necessari crear un model que estudiï el finançament extraordinari de forma conjunta, un fons de recuperació de bancs multilaterals. Les ciutats tenen un enfocament reactiu que respon a la catàstrofe de forma immediata, obligada per l'absència o la fragmentada ajuda institucional. Assegurances i costos de substitució d'infraestructures juntament amb plans d'inversió que proporcionin l’alleujament urbà, tot això s’ha afrontar globalment. "El risc també és una oportunitat que cal aprofitar."

"Per avançar en la gestió dels desastres cal un marc reglamentari i específic que delimiti responsabilitats", diu Brock Carlton, que ha de tenir transparència quant a responsabilitats i estructures adequades. Cal establir els drets de propietat i tenir una idea clara sobre aquest concepte —propietat— en relació amb els habitatges, amb especial esment en aquest supòsit donats els habituals èxodes que es presenten en moltes circumstàncies. Cal descentralitzar tant responsabilitats com recursos. Això comporta que el govern atorgui competències a les comunitats locals i que, a més, siguin àmplies, ja que la gestió que la corporació local aporta produeix un alt nivell de confiança al ciutadà. Cal, també, educar la societat perquè s’adoni que els serveis costen i que s’han de pagar. La idea final gira entorn "la necessitat de crear xarxes, fins i tot transfrontereres, que puguin mantenir un diàleg permanent fins i tot en zones de conflicte."

Finalment participa Dennis McNamara com a representant del braç humanitari de les Nacions Unides. No disposem d’un mecanisme per fer front a 13 milions de desplaçats a causa de conflictes. Què defineix Sudan, Congo, Uganda, Libèria, Colòmbia?: són poblacions en les quals destaca majoritàriament l'absència d'habitatge i són els pobres entre els pobres. "Un habitatge digne és un dret humà fonamental i ho reafirma el fet que sense habitatge la població queda més exposada a malalties. La manca de claredat sobre la propietat és l'arrel d'un nou conflicte que, al mateix temps, retarda la recuperació quan es produeix la tornada dels desplaçats." No cal la frontera que existeix entre els conceptes ajuda i reconstrucció. Ambdós haurien de considerar-se processos paral·lels projectats a llarg termini i de forma sostenible. Cal parar esment al fets subjacents que es produeixen en la resolució dels conflictes. Els deixem de banda encegats per l'ajuda humanitària que oferim. Són temes tant urbans com rurals, ja que els rurals poden alleujar la congestió de les ciutats. Una bona planificació en aquest camp pot alleujar les superpoblacions existents. Cal fer front als problemes en el seu context, tot i que no de manera aïllada.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Governs locals
 
RS Sostenibilitat urbana
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.