Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Globalització, identitat, diversitat > Nacionalisme a distància
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Nacionalisme a distància
Diàleg de referencia: Globalització, identitat, diversitat

Les comunitats d’emigrants s’autoperceben com a nacionals, però operen globalment i posen en qüestió moltes de les nocions tradicionals sobre la relació entre opinió pública i estat. L’aparició de canals de televisió nous, les audiències dels quals estan constituïdes per comunitats d’emigrants distribuïdes per tot el món, posa en relleu una identificació nacional abstracta –nacionalisme a distància–, que no sorgeix del fet de viure en un territori nacional concret, que pren consciència i que es fa real a partir de fluxos de comunicació globals.

El flux d’informació i de notícies és, en l’actualitat, fonamentalment internacional, mentre que l’opinió pública és encara un fenomen social nacional. Això no obstant, aquesta domesticació de la notícia i de la informació està més amenaçada cada dia per altres fluxos i esferes d’informació d’àmbit global, que Ingrid Volkmer anomena «microesferes». L’aparició de nous canals de televisió, les audiències dels quals estan constituïdes per comunitats d’emigrants distribuïdes per tot el món, és, per a Volkmer, un fet determinant que permet començar a parlar de fluxos de comunicació autènticament globals. Canals de televisió globals com Al-Jazira no obeeixen als criteris polítics i d’opinió de cap país àrab en concret, sinó que afirmen representar l’opinió pública «del carrer», en aquest cas, dels àrabs. Es pot dir el mateix dels portals d’Internet que ofereixen informació i notícies en diferents idiomes als membres d’una determinada comunitat. Per tant, en aquestes comunitats existeix una identificació nacional abstracta –un «nacionalisme a distància»– que no sorgeix del fet de viure en un territori nacional concret, sinó que pren consciència i es fa real mitjançant fluxos de comunicació globals.

Problemàtica:
El poder d’aquestes noves «microesferes», que funcionen simultàniament a escala subnacional i supranacional, comença a ser reconegut per les institucions estatals tradicionals. Com a exemple, les declaracions d’un representant oficial del govern nord-americà, que va afirmar que «la CNN és el cinquè membre del Consell de Seguretat de l’ONU». En aquest sentit, governs conservadors de països àrabs han intentat controlar Al-Jazira en moments políticament crítics. Això no obstant, els esforços per sotmetre aquests nous espais globals d’informació resulten en una radicalització dels seus discursos i, consegüentment, en un major impacte crític sobre les seves audiències.

Postures:
Doctora Ingrid Volkmer, Kennedy School, Universitat de Harvard.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Microesferes de comunicació
 
IF Televisió global versus televisió estatal