Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

"El turisme és com el foc: ens ajuda a cuinar els nostres aliments però també ens pot cremar la casa." (Fox). L'ampli escenari que obre aquesta cita esmentada pel director del Diàleg, Tomás de Azcárate, va ser per on van circular les tesis i propostes de tots els ponents de la sessió.

El fulgurant creixement que ha experimentat el turisme a escala mundial, en nombre de viatgers o destinacions disponibles, ha posat en evidència com n’estàvem de poc preparats per absorbir tal evolució. Handallah Zedan, secretari executiu del Conveni sobre la Diversitat Biològica, va ser el primer a exposar les amenaces per la societat que la deficient gestió del creixement del turisme ha creat aquests últims anys. Els ponents posteriors van posar el seu gra de sorra en aquesta línia afegint dades i fets que es poden resumir en els raonaments d'Eugenio Yunis Ahués, cap de Desenvolupament Sostenible de l'Organització Mundial del Turisme (OMT): “Pocs estats han preferit optimitzar l'arribada del turisme i preservar així certa estabilitat social, ambiental i econòmica”. Segons Yunis, “el turisme mai ha de desgastar allò de què viu”. És a dir, la cultura i el patrimoni autòcton mai han de sortir perjudicats per afavorir el turista.

Això malauradament és una excepció. Les administracions han cregut que com més turistes arribessin, millor, cosa que ha desembocat en un turisme de baixa qualitat que ha contribuït essencialment al deteriorament de la destinació turística. Zedan i Yunis coincidien també a assenyalar que la solució passa pel treball conjunt de l’Administració i el sector privat. Els primers s’han d’encarregar d’establir un marc legal i, mitjançant avaluacions constants, fer que les normes es compleixin estrictament. L’empresari, per la seva banda, hauria de gestionar de manera més rigorosa les seves activitats. Sobre aquest punt, Joan Gaspart, president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, no només va instar els empresaris a perdre la por a una possible regulació del sector, sinó que va animar l’Administració a “dictar el que s’hagi de fer per tal de conservar el patrimoni”, ja que “el sacrifici de l’empresari d’avui de ben segur portarà beneficis demà”. Un dels exemples a seguir segons Gaspart va ser la ciutat de l’Havana, on s’ha recuperat part del patrimoni gràcies a la inversió d’empreses hoteleres. El cas havia estat explicat amb anterioritat per Eusebio Leal Spengler, director de l’Oficina de l’Historiador de la capital cubana. El pla de reconstrucció havia permès la recuperació del 33% del territori i havia creat uns onze mil llocs de treball. No obstant això, segons Leal Spengler, el més important era que allò s’havia assolit “fent de la cultura pròpia la bandera del projecte”. A part de les estadístiques, el gran èxit va ser que es va aconseguir que els visitants respectessin la identitat local. La fórmula màgica per aconseguir-ho? “Hem d’emocionar el visitant. Només l’emoció pot crear el tipus de lligam que es necessita per poder convertir la runa en bellesa”.

La importància d’aconseguir aquest respecte per part del turista també va ser subratllada per la sotsdirectora general adjunta de Cultura de la UNESCO, Milagros del Corral. Segons el seu parer, una manera de no perdre l’ànima de la ciutat és potenciant-ne aquells trets específics que la diferencien de les altres. És el que ella anomena ciutats amb vocació o ciutats creatives: ciutats que aprenen a potenciar les pròpies característiques distintives i es converteixen així en noves destinacions turístiques.

Concloent, tot i que el turisme és un factor que assegura la pau i permet als països en vies de desenvolupament tenir una via d’ingressos considerables, el futur es tenyeix de negre sinó es posa més èmfasi en la seva gestió. El treball conjunt d’administracions i empresaris és tan important com la col·laboració entre hostes i turistes. Un cop més, el diàleg, la comprensió i el respecte se’ns presenten tan indispensables com les normes escrites.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sostenibilitat turística en el patrimoni natural
 
RS La diversitat turística en l'era digital
 
RS El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.