Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Tots podem contribuir a la pau mundial
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Tots podem contribuir a la pau mundial
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

L'optimisme de la voluntat enfront del pessimisme de l'intel·lecte.

L'entusiasme de la participació ciutadana és fonamental perquè la humanitat assumeixi a les seves mans la direcció del món. Tots podem contribuir a la pau mundial des del nostre àmbit d'actuació. No ens hem de deixar dur per un sentiment d'impotència que freni la capacitat de reaccionar enfront dels desafiaments. La humanitat ja no pot tenir excuses per a les solucions, sinó que ha d'assumir la responsabilitat davant el que passa en el nostre món, ha de creure en el seu poder per canviar les coses. Un món sense guerres i sense conflictes no ha de ser un ideal, sinó un objectiu. Els humans hem de viure motivats per la capacitat de fer realitat els nostres somnis, no per la por de viure els nostres malsons. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental en aquesta tasca.

Problemàtica:
En un món inundat per la cultura de la por i de l'odi, bombardejat per missatges maniqueus del bé i del mal, es busca simplificar i crear una atmosfera d'enfrontament i pessimisme que afebleixi l'acció social. Cal activar la voluntat de fer realitat el somni d'un món millor amb l'esperança, per passar de la utopia a «moure el món» entre tots.

Proposta:
Pilar Mateo: "Hay que luchar contra el pesimismo. Dejemos el pesimismo para tiempos mejores. Vamos a hablar de lo que tenemos que hacer. Sólo hay que pensar que hace unos años era España quien estaba recibiendo ayuda y ahora estamos dándola".

Miloon Kothari (Relator Especial para los DDHH y la Vivienda adecuada, India): propone que Occidente entienda la historia del colonialismo y lleve a cabo la institucionalización de la paz.

El moderador de la sesión 5 considera que desde las Naciones Unidas se debería revisar la manera de trabajar con los mass media, y propone la creación de una cadena de televisión o de radio que inunde a la opinión pública con mejor información y programas educativos. Y se pregunta: "¿no sería más creíble y fiable la programación de dicho medio que la basura que emite Fox TV?"

María Alemany (Fundación Seminario de Investigación para la Paz de Zaragoza, España) afirma: "todos deberíamos ser nuevos actores, animar a todo el mundo para que se exprese porque todos tenemos capacidad de influir desde nuestro respectivo ámbito".

Vicent Martínez (Director de la Cátedra UNESCO para la Filosofía de la Paz, Universidad Jaume I de Castellón, España) propone analizar el concepto de seguridad con enfoque de derechos humanos. Según él "la seguridad es un derecho humano pero se han aprovechado de él los que violan los derechos humanos".

John Hume (Ex ¿ mediador para Irlanda del Norte, Premio Nobel de la Paz, 1998, Reino Unido) propone diversidad de instituciones y procesos de sanenamiento en el marco de la ONU. También sugiere crear la figura de un comisario y de un departamento de paz en la Unión Europea.

Angelina Jolie (Actriz): "mi mundo perfecto sería un mundo sin refugiados, sin avidez depredadora, sin persecución, sin guerras. Cerciórense de que su diálogo incluye medidas concretas para soluciones para los refugiados y para la paz".


Postures:
Estela de Carlotto (presidenta de las Abuelas de Mayo, Argentina): «Aquesta trobada ens rejoveneix i ens dóna més força per continuar lluitant. No seré la mateixa després del Fòrum. Me'n vaig carregada de la força de tots.» Rodolfo Arango: «El Fòrum és una manifestació de la societat civil, de la importància d'assumir a les seves pròpies mans la direcció del món. Estela de Carlotto (presidenta de las Abuelas de Mayo, Argentina): «Les Abuelas de Mayo som optimistes de mena i tenim fe en l'altre, en els germans, perquè tenim néts que són vida. Tots hem d'aportar el nostre granet de sorra sense exigir als governs que compleixin l'obligació de defensar-nos.» Jenny Pearce (Departament d'Estudis per a la Pau, Universitat de Bradford, Regne Unit): enfront del pessimisme de l'intel·lecte, hem de potenciar l'optimisme de la voluntat en la recerca de solucions. Tots podem contribuir a la pau mundial (participació social). Miloon Kothari (relator especial per als DDHH i l'Habitatge Adequat, Índia): «No hem de parar de manifestar la nostra veu. Si tots unim els esforços contra EUA i, en general, contra la impunitat, hi ha esperança. No al silenci.» Mario Giro (Comunitat de Sant Egidio, Itàlia) planteja que «vivim en un món complex i difícil, però hem d'evitar la simplificació». Segons Giro, cal «redefinir els papers de l'ONU i no deixar-nos dur per un sentiment d'impotència que frena la capacitat de reaccionar davant els desafiaments». També qüestiona el fet que ens trobem en un entorn on sembla que la guerra no sigui una cosa dolenta per combatre el mal. El ponent es declara hereu dels ideals de Maig del 68 i cristià. Creu que «s'ha de fer el bé per combatre el mal». Pel que fa a la situació a l'Orient Mitjà, afirma que a tots dos costats del conflicte «regna una patologia de la memòria que s'ha de guarir»; considera, a més, que el full de ruta no és un pla de pau. I, per acabar, anima a veure les oportunitats que ofereixen els fracassos i remarca que les ONG han de ser pacients i neutrals. Jesús María Alemany (fundació Seminario de Investigación para la Paz, Saragossa) considera que Bush aborda les conseqüències dels conflictes i es tapa els ulls davant les causes. Alemany afirma que «el conflicte creat per Bush a l'Iraq ha repercutit en la sensibilitat mundial i ha generat una cultura de la por i de l'odi, un moment de maniqueisme simplificat en l'anomenat eix del bé i del mal». Segons Alemany, «aquesta cultura fa que els ciutadans siguin incapaços de reaccionar i els roba l'esperança»; avui dia, afegeix, la participació ciutadana és impossible sense cultura internacional. Vicent Martínez (director de la Càtedra UNESCO per a la Filosofia de la Pau, Universitat Jaume I de Castelló) afirma: «No sols no volem armes de destrucció massiva a l'Iraq, encara que al final no n'hi hagués, sinó que tampoc no volem armes en general als EUA.» Vicent Martínez (director de la Càtedra UNESCO per a la Filosofia de la Pau, Universitat Jaume I de Castelló) considera que «la realitat va per on vol la humanitat. Els realistes som els qui estem compromesos amb la construcció d'un món millor i amb pal·liar el sofriment humà. No som somiatruites utòpics. Nosaltres, els pacifistes, som els realistes. Les coses poden ser d'una altra manera. No tenim excuses, sinó una responsabilitat davant el que passa en el nostre món». Marsy Merski: «Sense una participació activa de la societat civil no es respectaran els drets humans.» Waaled Saleed Al Khalifa (director del Centre d'Estudis Àrabs Islàmics de la Universidad Autónoma de Madrid): «El món islàmic no és un món homogeni. Hauríem d'afinar el llenguatge en aquest sentit. Tampoc no hem d'oblidar el suport dels EUA a dictadures islàmiques que perpetren la violació de drets humans.» José Antonio Pastor Ridruejo (catedràtic de dret internacional públic de la Universidad Complutense de Madrid, exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, Madrid): «Molts som un amb ple dret a la diversitat, moguts pel desig que no hi hagi més guerres atiades per aquesta diversitat.» John Hume (exmitjancer per a Irlanda del Nord, premi Nobel de la pau, 1998, Regne Unit): «Som a l'inici d'un nou segle, en què tenir un món sense guerres i sense conflictes no ha de ser un ideal, sinó un objectiu.» Leonardo Franco: «El que avui ens sembla impossible, demà pot ser possible. Per exemple, Pinochet ha estat jutjat. Així doncs, endavant, continuem lluitant.»

Bones pràctiques:
Rodolfo Arango: «Les mobilitzacions dels espanyols contra el terrorisme després de l'11M van ajudar molt a fer que els pacifistes de Colòmbia veiessin el poder de la societat civil.»

Conclusions:
La construcció de la pau s'ha de fonamentar en drets, i els estats i la comunitat internacional hi haurien de donar suport des d'institucions legitimades per la societat civil. Això implica el reconeixement de la rellevància de les iniciatives dels actors locals i de la societat civil (ascendents) i la seva interacció amb les institucions esmentades (descendents). El lideratge acompleix un paper i una responsabilitat decisius en la promoció i sincronització d'aquest procés. El compromís dels mitjans de comunicació locals en els processos de pau és molt important per aconseguir la pau social. Per tant, el suport dels mitjans de comunicació han de ser una eina complementària de les iniciatives polítiques i socials a favor de la pau. La Declaració de la UNESCO, adoptada a Belgrad el 3 de maig del 2004, proposa que la comunitat internacional doni ple suport als mitjans locals. Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació internacionals, preocupa greument que, en situacions de conflicte i postconflicte, interessos externs en puguin comprometre la independència. Aquesta manipulació és una violació de l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, per això la comunitat internacional hauria d'exercir d'una manera específica la seva funció de supervisió.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
IF Joves desesperançats
 
RS Conseqüències psicològiques del conflicte
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana