Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Sessió de clausura del diàleg «Coneixement científic i diversitat cultural»
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió de clausura del diàleg «Coneixement científic i diversitat cultural»
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

La supervivència de les notícies al mercat del capital dificulta i degrada més la comunicació científica. Per apaivagar aquest efecte de les notícies, cal usar tots els mitjans de comunicació possibles per fer arribar la comunicació científica a un nombre major de ciutadans i manifestar de forma clara la posició ètica de la comunitat científica.

La plataforma multimèdia és una eina amb aplicacions variades, favorables tant per a l’estudi científic com per a la seva difusió. En efecte, Internet i la publicació de pàgines web de contingut científic fan possible compartir coneixements arreu del món, des del lloc de l’estudi i en un moment. Un exemple és el projecte sobre la seguretat al treball mostrat mitjançant documentals, programes, llibres i difusió televisiva a Anglaterra. Ara bé, cal identificar els problemes inherents a l’acumulació d’informació a Internet que sovint no satisfà l’afany de coneixement, sinó que l’augmenta, fet que explica en gran part el fenomen de la informació porqueria.

Apareix un augment de pressió envers els periodistes que, davant d’una constant actualització de les dades, es poden veure obligats per la competència a publicar notícies sobre estudis que encara no estan acabats. El fet que les notícies sobrevisquin dins del mercat del capital fa que per reduir costos s’obligui els periodistes a fer feina de despatx més que no a desplaçar-se al lloc de l’estudi i interaccionar amb els científics. Es tracta del perillós fenomen dels periodistes ganduls. El senyor Wilford va dir que el periodista té la responsabilitat sobre l’accés a les notícies, és a dir, ha d’interpretar, contrastar i avaluar la importància de les fonts d’informació, sobretot les d’Internet.

Els biòlegs i els genetistes seran els que en un futur publiquin més informació científica. Wilford va proposar l’agrupació dels periodistes de diferents àmbits per tenir una visió global dels temes tractats. D’aquesta manera, el periodista que tingui ple coneixement del tema tindrà més pes i no divagarà sobre aparences. Respecte a les aparences, Wilford va explicar un conte egipci mil·lenari en què ja es qüestionava la fiabilitat de la transmissió del coneixement quan apareix un descobriment. El conte acaba afirmant que el descobridor ofereix a la gent aparença de coneixement, i molts es pensaran que saben molt quan no saben res. Wilford sospita que no hi ha tantes coses noves en la dinàmica problemàtica de la comunicació científica.

Lisbeth Fog, fundadora de l’Asociación Colombiana de Periodismo Científico, vicepresidenta de l’Associació Mundial de Periodistes Científics i copresidenta de la Conferència PCST-8, va explicar que a Colòmbia manquen periodistes científics i cal convèncer els editors que publicar ciència és rentable. Afegeix que en general cal identificar els criteris adequats per definir què és ciència i què no ho és, entendre els significats dels avenços, situar la presència de la ciència a tots els mitjans (vulgaritzar-la) i fomentar l’ètica científica a través dels articles d’opinió als diaris.

Vulgarització de la ciència com a plataforma de difusió científica popular.

Problemàtica:
La supervivència de les notícies al mercat del capital dificulta i degrada més la comunicació científica. La pressió sobre els periodistes pel preu de la notícia limita en temps i documentació la capacitat de compondre i transmetre una informació clara, completa i sense interessos.

Proposta:
Agrupació dels periodistes de diferents àmbits per tenir una visió global dels temes tractats. John Noble Wilford, creador del suplement Sciencie Times (The New York Times) i guanyador de dos premis Pulitzer.

Postures:
Consensuades.

Bones pràctiques:
Projecte sobre la seguretat al treball mostrat mitjançant documentals, programes, llibres i difusió televisiva a Anglaterra. John Noble Wilford.

Conclusions:
Cal que el coneixement científic arribi a tothom, a tots els mitjans. Per aconseguir-ho, cal que sigui rentable per als promotors de les pàgines de ciència. Cal dedicar més espai a les reflexions ètiques dins els mitjans per evitar les confusions informatives.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Percepció pública dels OMG i participació social en el debat sobre els transgènics
 
AS Coneixement científic i diversitat cultural
 
PO Cultural Identity Implications in Genomics Research and Communication / Diversos autors (PDF 164 Kb)   [en]
 
IF Socialització i democratització de la ciència
 
RS Implicacions de la identitat cultural en la investigació i la comunicació genòmiques
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.