Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Governs locals
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Governs locals
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Joan Clos, alcalde de Barcelona, presenta els ponents i la temàtica de la jornada. Els eixos temàtics que tractaran els diferents ponents són: Govern local i cooperació internacional, en primer lloc, Descentralització, desenvolupament i objectius del mil·lenni, en segon lloc, i Promoció de la democràcia local i descentralització en ciutats i països, en darrer lloc, sense oblidar les relacions internacionals de les institucions locals amb l'ONU.

Govern local i cooperació internacional

"Els governs no estan prop dels ciutadans ni de la gestió real de les ciutats." D'aquesta manera inicia la seva participació Clarence Anthony, tresorer de la UCLG. Els governs locals poden representar un paper catalitzador entre els sectors públic i privat. Són més efectius que els governs centrals perquè estan més a prop de població, i és sobre el terreny on es troben les oportunitats. "És important crear les nacions unides de les ciutats a fi de treballar en tots els continents i de millorar l'estat dels governs locals, posant especial èmfasi en la investigació, el desenvolupament, l’intercanvi i una major participació de la dona." Anthony considera que l'element més important radica en l'establiment de relacions internacionals entre ciutats més i menys desenvolupades per tal de fer-les més humanes.

Yves Ducharme, alcalde de Gatineau (Canadà), considera, com a representant de la Federació de Municipis de Canadà, que els governs municipals han d’interactuar amb tot un seguit d'agents, tant privats com institucionals, amb la finalitat principal de proporcionar serveis a la comunitat. Les associacions i les col·laboracions són fonamentals perquè poden proporcionar intercanvis d'experiències, difondre el coneixement i introduir modificacions. Els governs locals són el motor no explotat de la cooperació internacional perquè tenen la capacitat d’impulsar l'equitat i unes millors condicions de vida de les quals la diplomàcia no es pot desvincular.

Pierre Schapira, vicealcalde de París, comença la seva participació dient que "els governs municipals són el resultat d'eleccions locals, no competidors de les cancelleries, però sí complementaris i amb coses a dir." Les comunitats locals tenen l'avantatge d'estar situades sobre el terreny, amb la qual cosa l’apreciació de problemes es fa més sensible i significativa; l'aigua, la salut, l’habitatge, la precarietat laboral i social i el fenomen del terrorisme, entre d’altres, són més propers i s'entenen millor. També és important que les corporacions locals assumeixin que, en realitat, són administradores per delegació d'un deute que tenen amb els contribuents.

En representació de Chen Haosu, president de la CAFFC, absent, el seu substitut projecta la importància de l’adopció d'una estratègia internacional que permeti la millora dels governs locals. El panorama a la Xina es concentra en 1.300 milions de persones, de les quals el 40% ocupa sòl urbà. 33 ciutats superen els 2 milions d'habitants i el 50% de les ciutats tenen entre 500.000 i 1 milió d’habitants. Amb aquest panorama és evident que sorgeixen problemes de tot tipus i, en concret, d’organització. "És un repte de gestió que cal afrontar, concentrat principalment en els problemes mediambientals derivats de les mobilitzacions humanes i en l'atur —principalment el rural. Aquests són els reptes." L’organització que el ponent representa defensa polítiques de coordinació internacional i programes d'agermanament. A més, involucra especialment la societat civil en el desenvolupament i la governabilitat de les ciutats.

"Els denominats problemes locals són, en realitat, internacionals." Així comença la seva intervenció Musikavi Kombo, ministre de governs locals de Kenya. Són problemes dels governs que s’estenen a tota la ciutadania en general i, per aquest motiu, compartir les bones pràctiques a llocs com el Fòrum és imprescindible: "El món és una aldea global." Els governs locals són un vehicle eficaç per a la representació a escala mundial. Com a obligació d'aquestes institucions, les autoritats locals han de generar confiança i enfrontar immediatament els problemes que sorgeixen en el seu context d'origen. Per tal d’assolir-ho, "cal institucionalitzar la descentralització a escala general i és fonamental que els estats-nació siguin conscients de la millora de l'eficiència que pot generar aquest fet."

Descentralització i desenvolupament

Jesse Robredo, alcalde de Naga (Filipines), una de les cinc ciutats espanyoles de l'etapa colonial, destaca el paper important que tenen els governs locals per assumir els objectius del mil·lenni. La seva màxima preocupació gira entorn "les estratègies necessàries per ocupar-se de la pobresa i els projectes de millora necessaris per dotar els ciutadans de prosperitat i igualtat." És fonamental la funció de lideratge de les administracions locals i el biaix que han de tenir cap als pobres, per la qual cosa cal una associació funcional que generi mecanismes que promoguin la sostenibilitat. Això només s’aconsegueix amb un lideratge que produeixi la interacció entre la gent i el govern, juntament amb la localització i l’establiment de metes i indicadors. "Els governs locals limiten les seves intervencions a la línia econòmica i són les corporacions locals, amb autonomia pròpia, les que tenen la responsabilitat de progressar, ja que són elles les que en realitat s’estan ajudant a si mateixes."

El protagonisme local és imprescindible per desenvolupar tots els objectius assumits a les diferents cimeres sobre governació municipal, diu Kadir Topbas, alcalde d'Istanbul (Turquia). "El desenvolupament de la societat civil és fonamental i s’ha d’incorporar al procés de presa de decisions i a l'establiment de forts vincles amb l'Agenda 21." En els darrers 20 anys, la pobresa es va duplicar i tornarà a duplicar-se. Les infraestructures són insuficients per suportar el creixement de les ciutats, la qual cosa representa un repte de gestió sense precedents unit als problemes mediambientals que se’n deriven.

Olivio Dutra, ministre de les ciutats del Brasil, proposa l'aprenentatge i l'intercanvi d'experiències amb altres realitats, a més de la inclusió del poble en les decisions de govern com a dret fonamental. "El repte que es presenta és la construcció de ciutats per a tots, no per a uns quants." El 82% de la pobresa està urbanitzada i aquest problema no només no s'ha resolt, sinó que continua empitjorant. El procés creixerà en general, especialment als països pobres i en desenvolupament. L’explosió de la urbanització de la pobresa és una tendència destructora que ha tingut un impacte pervers i que constitueix l’escenari perfecte per a la violència. Aquest fet és producte de l'herència d'un model de desenvolupament que va impedir a la majoria de la població l'accés a la ciutat, i les repercussions es mostren amb duresa: manca d'assentament, manca de sanejament, malaltia, atur, absència de legalitat administrativa i jurídica, etc. Cal una acció multidimensional. Als governs de les ciutats els correspon el paper de socis, projectats horitzontalment amb els ciutadans i la resta d'agents federals més pròxims. Però sense instruments per resoldre els problemes, resulta impossible. Les polítiques macroeconòmiques i de responsabilitat fiscal dels estats no poden contravenir els objectius socials. Cal comptar amb aquells que sempre han estat exclosos.

Promoció de la democràcia local i descentralització

El tema de la descentralització és un repte per a la qualitat de vida dels ciutadans. Pierre Mauroy, ex primer ministre de França i actual president de Metròpoli Comunal Urbana de Lille (França), comenta: "La lenta, tot i que evident, transformació del planeta en un món de ciutats requereix un esforç pel repartiment equilibrat." El repte és assolir que les polítiques públiques siguin eficaces davant l’abstenció electoral, els extremismes radicals, les crisis de representativitat, etc. Calen noves formes de democràcia participativa. "Els consells veïnals poden ser eines adequades de democràcia, ja que aporten un esforç especial de coneixement local que cal ampliar a una major participació de la dona en els assumptes municipals."

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Sostenibilitat urbana
 
IF Apoderament local
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.