Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

Els governs posen molt sovint l’èmfasi en la seguretat només entesa com a defensa davant possibles atacs. Aquesta concepció genera polítiques basades en el reforçament del paper dels exèrcits i la indústria armamentística. Cal reconceptualitzar la idea de seguretat, perquè són les persones i les armes aquelles que generen violència. Per tant, el control sobre les armes és una via real i efectiva que pot contribuir a evitar conflictes i fer avançar la pau món.

La tendència dels Estats Units de tenir una política exterior basada en la defensa i la prevenció és coneguda per tots, i ja té una gran tradició. Tot i això, Europa ha pres també aquest camí i això ha fet que el significat del concepte de “seguretat” evolucioni.

Després de la Guerra Freda es va crear tota una sèrie de resolucions i legislacions que promulgaven el desarmament dels països, la no-proliferació d’armament, la desaparició escalonada de les armes nuclears, la protecció de les persones... Nogensmenys, un cop trencat l’equilibri tens de la coexistència de dues grans potències, Europa ha volgut prendre el relleu i esdevenir la segona potència. El desig d’equiparar-se en poder amb els Estats Units ha portat els països europeus a unir-se en una política econòmica considerada agressiva cap els països del sud, a un desenvolupament armamentístic cada cop major, i a una política molt normal a Nordamèrica: l’estratègia de la por.

A més a més, l’aparició del terrorisme internacional, en part com a conseqüència dels errors i els intervencionismes del nord, ha suposat l’arribada d’un nou enemic mundial de qui ens hem de defendre, defendre amb armes, amb violència.

A les dades oferides per Jackie Cabasso els pressuposts de 2004 als Estats Units preveuen una despesa de 6200 milions de dòlars en I+D sobre armes nuclears. Els set "països de l’Eix del Mal" junts gasten en armament i defensa al voltant d’un 31% d’aquesta xifra. Per Vicent Marín, més que seguretat humana es necessita una "confiança humana" en les possibilitats de realització de tots els éssers humans. La seguretat com a certesa occidental ha impedit que altres països desenvolupessin les seves pròpies certeses. Las certeses occidentals són la masculinitat, la dominació, la fermesa, la sobirania i la possessió de la veritat. La idea de seguretat que avui preval prové de com utilitzem la por. La por és fruit de la nostra consciència de fragilitat i vulnerabilitat. I creiem que la por se supera amb dominació i imposició de tecnologies, coneixements, creences, etc. Hem de crear uns valors que desvinculin la violència de la seguretat.

Per Rafael Grasa s’ha d’entendre la seguretat com a un projecte estratègic que tingui com a conseqüència la lluita pels drets humans, la democràcia i el bon govern. La seguretat és una idea controvertida; no es descobreix, es construeix. A més, exigeix que los països del nord realment retornin la sobirania als països del sud com a un dels mitjans per resoldre conflictes locals, ja que molts provenen de les antigues polítiques colonials, el proteccionisme, els interessos econòmics sobre els recursos naturals, etc.

Jose A. Sanahuja proposa una objecció al projecte neo-lliberal, de què forma part aquest concepte de "seguretat nacional": el discurs neo-lliberal obscureix i simplifica una realitat molt complexa, i obeeix a interessos econòmics i corporatius a què ens hem d’oposar. És necessari reduir el deute dels països del sud, reforçar les polítiques internes del Tercer Món i les externes dels països rics, i s’ha de produir un retorn a la seguretat com a justificació de l’ajuda externa (als anys 90 l’ajuda al desenvolupament va passar d’un 0,33 a un 0,22 del PIB).

En conclusió, el significat de “seguretat” ha de prendre un nou rumb, i hem d’actuar en conseqüència. Si es persegueix la seguretat de les persones s’entendrà que no és amb armament i exèrcits com s’ha d’aconseguir.

Problemàtica:
Durant la Guerra Freda coexistien dues grans potències enfrontades, EEUU i la URSS. Després de la caiguda del comunisme, és Europa que ha adoptat el paper de segona potència, però no enfrontada a EEUU sinó a un perill extern per ambdues potències com és el terrorisme internacional. Aquesta idea d’un perill continu ha provocat la idea de blindatge del territori i de prevenció davant un atac eventual, que es plasma en la creació desmesurada d’exèrcits, fabricació d’armament, maquinària de guerra, i en actes com la recent guerra d’Iraq. Aquest concepte de “seguretat nacional” que desenvolupen tots els governs provoca fets com que la indústria armamentística sigui un pilar molt important de l’economia d’alguns països, que el nombre de conflictes armats no disminueixi sinó que augmenti i provoqui nous conflictes, es radicalitzin les postures dels països i, en definitiva, que es generi tota una sèrie de reaccions en cadena que en últim terme afecti la majoria de la població civil, totalment desprotegida i sense cap sentiment de seguretat.

Proposta:
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental per aconseguir una reconceptualització del terme “seguretat”. Els grans mitjans, però també els independents, tenen avui dia una arma de conscienciació molt poderosa. Si adopten postures crítiques, promouen el debat i deixen d’obeir a interessos purament econòmics seran actors fonamentals en la consecució de la pau.

Les agendes del nord i el sud són diferents. S’ha de retornar de manera real la sobirania als països del sud, redefinir a fons la seguretat en termes humans i ecològics, desenvolupar en la societat civil el valor de la no-violència, el pensament crític, la democràcia, la justícia, la sostenibilitat... Hem de crear nous valors que desvinculin la seguretat de la violència, anomenar sense embuts tots els criminals de guerra, i iniciar el camí real de l’eliminació de les armes. La convenció internacional ha de forjar una aliança per forçar els governs a resoldre els conflictes pacíficament. S’han d’enfrontar a la violència estructural.

Postures:
Rafael Grasa, professor de relacions internacionals de la UAB (Barcelona); Jackie Cabasso; Vicent Martínez Guzmán, director de la Càtedra UNESCO de Filosofía por la Paz; José Antonio Sanahuja, professor de ciències polítiques de la Universidad Complutense de Madrid.

Bones pràctiques:
Actualment existeixen 27 països sense exèrcit. Entre ells es troben Andorra, Costa Rica, Dominica, Haití, Islàndia, Liechtenstein, Maldives, Panamà, Samoa, San Marino...

Conclusions:
La seguretat humana passa per fer front als conflictes d’una manera pacífica.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Cap a un món sense violència
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants