Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > La ignorància de l’altre
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La ignorància de l’altre
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Aparició o reaparició de discriminacions. Cap a una educació per als drets humans en el segle XXI

Amb la nova era de la globalització han sorgit al mateix temps unes noves necessitats relacionades amb els drets humans i han aparegut formes noves de discriminació. Els tres ponents se centren en una anàlisi d’aquestes diverses formes de discriminació. El primer, Héctor Gros, ha posat l’accent en els problemes que resulten de la ignorància recíproca dels drets humans. Els drets humans deriven en última instància del concepte de dignitat humana, encara que amb uns fonaments clarament occidentals. Per això, la globalització ens ha fet veure la necessitat d’universalitzar els drets humans, encara que aquesta universalitat no significa oblidar la seva diversitat. De fet, és un perill associar els drets universals a un imperialisme de la cultura occidental i cal fomentar aquesta diversitat com a base de la universalitat.

Un altre aspecte important relacionat amb els drets humans és que fa temps es va pensar que el seu ensenyament estava únicament destinat als estudiants de dret de les diferents universitats en lloc que s’ensenyin ja des de l’escola primària, des dels mitjans de comunicació o en la vida diària. «Amb les normes jurídiques no es resolen els problemes». Finalment, el ponent ha ofert una definició del concepte de no-discriminació, que neix del concepte jurídic d’igualtat, i ha enumerat també noves formes de discriminació com ara les culturals, la discriminació positiva, la derivada dels processos migratoris o dels avenços en biotecnologia.

El segon dels ponents, Vitit Muntarbhorn, ha parlat de les noves formes de discriminació que, de la mateixa manera que la humanitat, també evolucionen. La primera de les discriminacions es denomina de l’individu, i està lligada a la idea del subjecte de drets humans, ja sigui dins d’un grup o d’un estat (llibertat d’expressió, etc.). Una altra es refereix a la col·lectivitat (a l’autodeterminació dels pobles), que genera racisme i xenofòbia i, fins i tot, la neteja ètnica. Unes altres serien les referents a la sexualitat, a l’orientació sexual de les persones, les lligades a les discapacitats, a les tecnologies i la bioètica, a la identitat genètica, a Internet i a la seguretat dels ciutadans. Què cal fer? Per solucionar aquests problemes derivats de la discriminació en totes les seves variants cal que el compliment dels drets humans es faci efectiu des de les polítiques nacionals, a través de comissions, tribunals, defensors del poble, ONG, mitjans de comunicació i la societat mateixa. Hem de portar a terme una «liberalització de la ment» mitjançant l’alfabetització i l’educació.

L’última dels ponents, Fatoumata Dembele, ha parlat de tres àmbits en els quals l’incompliment dels drets humans és més gran, i sobretot per a les dones africanes: en l’àmbit econòmic, el social i cultural i el civil.

Aprenent a viure junts: la lluita contra els estereotips, des dels llibres de text fins a Internet

Ens trobem davant d’un món cada vegada més interdependent en el qual sorgeixen nous reptes per a la comunitat internacional. Charlotte Cole ha parlat de la importància dels mitjans de comunicació en l’educació dels nens. Cole porta a terme el projecte de Barri Sèsam, un programa destinat als nens en el qual intenten oferir una «visió de l’altre», perquè apreciïn les similituds i les diferències. Des d’aquest programa televisiu, s’intenta analitzar els prejudicis i els estereotips en funció del país o la comunitat a la qual pertanyen els nens (els programes d’EUA, Espanya o Egipte són bastant diferents). Intenten instaurar un sistema social ecològic, atorgant així una consciència cada vegada més gran del món que ens envolta, i difondre la interdependència entre les persones; els nens han de ser conscients que els seus actes poden afectar els altres.

El segon dels ponents, Wolfgang Höpken, ha parlat de la necessitat que es revisin dels llibres de text. Des del seu institut intenten eradicar els diferents prejudicis que apareixen en els manuals escolars des de fa dècades i intenten reintegrar les societats que han sofert lluites entre si.

Les concepcions culturals errònies són un altre dels riscos actuals, fins i tot a Europa encara tenen lloc aquests casos. Els llibres de text han de plasmar i respectar l’heterogeneïtat i han de destacar els intercanvis culturals que s’han donat al llarg de la història.

La ponència de José Manuel Pérez Tornero s’ha centrat principalment en l’anàlisi dels mitjans de comunicació. Pérez Tornero defensa un discurs positiu a favor d’una televisió diferent, educativa. «Sense televisió pública, sense ànim de lucre i que s’empari amb els drets de la societat, no es pot avançar».

L’últim dels ponents, Toh Swee-Hin, ha afirmat que la lluita ha de començar per la gent del carrer, i ha ofert una sèrie d’estratègies bàsiques com el paper dels professors a l’aula, les accions personals i el fet d’aprendre a viure de manera conjunta i implicar-se en la societat.

Problemàtica:
Els drets humans: l’educació.

Proposta:
L’educació com a eix prioritari per canviar la concepció de «l’altre», lleis tant nacionals com internacionals que posin realment en pràctica els drets humans.

Postures:
Defensa d’una educació per donar a conèixer els drets humans.

Bones pràctiques:
Barri Sèsam i el tractament dels llibres de text per tal d’eliminar els estereotips socioculturals, a càrrec l’Institut Georg Eckert.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Acció per la pau
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.