Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat i identitats en els llenguatges narratius > L’escriptor com a referent moral de la societat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’escriptor com a referent moral de la societat
Diàleg de referencia: Diversitat i identitats en els llenguatges narratius

Pere Gimferrer inicia la seva intervenció referint-se únicament a la poesia més propera a la narrativa, ja que la funció de la poesia èpica avui dia la duu a terme la novel·la. L'escriptor català exposa que «La poesia té relació amb el món, amb la realitat».

Gimferrer demostra que un poeta líric inserit en la seva realitat pot incidir en el món, referint-se a Rimbaud i el seu poema Démocratie, on «els fets que hi descriu es podrien aplicar a l’actuació dels Estats Units a l’Iraq». Segons Gimferrer, «la poesia conflueix amb la narrativa per crear un doble del món. La poesia incideix en el món, ja sigui en el món social o en la vida moral de cada lector, i indirectament incideix en el món social».

Arturo Pérez-Reverte afirma taxativament: «No pretenc ser cap referent moral [...] Un cop he escrit el llibre, és el lector qui hi projecta les seves idees, i llavors el meu llibre és el seu llibre [...]. Jo sóc un lleial mercenari de mi mateix, de les meves aficions, amors i odis».

L’escriptor espanyol critica que «sovint el compromís és fruit d’una manca de talent». En aquest sentit, explica que «hi ha molts escriptors vinculats a partits polítics i a mitjans de comunicació que no deixen d’aparèixer en debats, conferències o programes de televisió [...]. També hi ha molts grups de poder que es volen apropiar d’escriptors, i això és utilitzar mediàticament els escriptors i els lectors». A més, segons Reverte, «sovint són els lectors els que projecten el compromís en l’obra de l’autor».

Reverte insisteix en el fet que tenir una ideologia no et fa millor o pitjor escriptor i subratlla que «hi ha perfectes fills de puta que són escriptors extraordinaris». Per a Reverte, «és injust exigir a un escriptor que pel fet de ser-ho tingui un compromís social o polític; ell pot quedar-se’n al marge, perquè és la seva novel·la que s’ha de jutjar» i afegeix que quant menys se sap sobre la vida de l'autor, més oberta esdevé la interpretació de la seva obra. Reverte conclou afirmant que «el lector és qui teixeix la tela d’aranya: assimila, rebutja i fa seus, de manera positiva o negativa, els llibres»; fins i tot el lector menys format té la seva ideologia.

José Saramago recorda que «l’escriptor és un pobre diable que treballa» i que «en un món on viuen set mil milions de persones l’únic referent que tenim, o que ens hem vist forçats a tenir, és la figura del capellà [...], un senyor que creu ser portador de la veritat i pot transmetre-la pacíficament». Saramago recorda que durant les colonitzacions els referents eren el capellà i el soldat. L’escriptor portuguès distingeix dues formes de pensament: «el superficial, que controlem, i el subterrani, que es troba a la ment i que, en ocasions, puja a la superfície». Per a Saramago, aquest segon pensament «és el que anomenem inspiració».

Segons Saramago, l’obra de l’escriptor expressa allò que aquest escriptor porta dins i sempre podem extreure alguna cosa dels seus textos. Saramago reconeix que «ha tingut referents, però això ha de ser privat, de cadascú, i si això passa, l’escriptor no ho ha buscat».

Saramago recorda que «hi ha paraules netes i paraules que sempre seran brutes. Nosaltres hem de tenir la saviesa de separar les unes de les altres».

«Com a escriptors, hem de viure netament però, tot i això, també utilitzem paraules brutes, perquè el món n’està ple, de les dues», afegeix Saramago. En aquest sentit, l’escriptor destaca que «hi havia paraules netes que ara estan brutes i potser la culpa és nostra, perquè no les netegem».

Saramago s’ha referit al conflicte del Pròxim Orient, del qual ha dit que «si els palestins fossin els que ataquen, fossin la força, i els israelians fossin la debilitat, la comunitat internacional hauria intervingut per posar-hi fi, els Estats Units haurien desembarcat». «Les paraules s’estan fent servir com a instrument de la mort», conclou Saramago.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Mitjans alternatius per garantir la pluralitat informativa
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Informació contra espectacle informatiu.
 
NP Salman Rushdie: «Estem vivint els temps més difícils per a escriptors i periodistes.»
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.