Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Lluita contra la impunitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Lluita contra la impunitat
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

Admetre la primera injustícia significa obrir la porta a totes les que la segueixen.

Admetre la primera injustícia és obrir la porta a les següents. La impunitat fa impossible avançar cap a la pau. Cal fer un esforç per defensar la supremacia de la llei internacional arreu del món. Tanmateix, l’experiència de les darreres dècades ha posat de manifest que la impunitat s’ha de tractar a tots els nivells: jurídic, polític, moral i històric.

Problemàtica:
- La premissa que la impunitat pot ser una resposta a les violacions dels drets humans és comuna en les societats en situacions de postconflicte.

- Ara bé, l'experiència de les darreres dècades demostra que cal abordar la impunitat en tots els àmbits: jurídic, polític, moral i històric.

- La justícia exerceix un paper fonamental en la reconciliació en les situacions de postconflicte.

- Admetre la primera injustícia significa obrir la porta a totes les que la segueixen.

- La justícia local ha de tenir el suport de la justícia internacional.

Proposta:
Segons Srdjan Dizdarevic (president del Comitè Hèlsinki per als DDHH, Bòsnia i Hercegovina) cal actuar en els àmbits de la justícia internacional i nacional i esforçar-se a restablir la veritat i la reconciliació, per això proposa la creació urgent d'un comitè de la veritat i la reconciliació per a Bòsnia i Hercegovina. Miloon Kothari (relator especial per als DDHH i l'Habitatge Adequat, Índia) proposa fer una declaració específica sobre els drets humans dels pobles indígenes. Rolando Ames (membre de la Comisión de la Verdad y la Reconciliación, exsenador de la República y professor de ciències polítiques, Perú) proposa investigar i escriure sobre els trets comuns dels conflictes i «repensar què és la violència política».

Postures:
Jutge Baltasar Garzón (Audiencia Nacional, Madrid): «La justícia exerceix un paper fonamental en la reconciliació en les situacions de postconflicte. La justícia local ha de tenir el suport de la justícia internacional. Admetre la primera injustícia significa obrir la porta a totes les que la segueixen.» D'altra banda, el jutge Garzón qualifica la guerra de l'Iraq d'invasió i afegeix: «És una aberració, una vergonya i una immoralitat per a qualsevol persona sensible. Caldria demanar responsabilitats. Una altra cosa és que pugui fer-se.» Miloon Kothari (relator especial per als DDHH i l'Habitatge Adequat, Índia): «En la comunitat internacional no ens hem centrat en la impunitat. La impunitat impossibilita avançar cap a la pau. No podem permetre la violació de drets humans. Fins que no posem els EUA damunt la taula no podrem avançar.» El moderador de la sessió 5, per la seva banda, planteja que per als islamistes, per damunt dels drets fonamentals, preval la llei islàmica i el deure religiós. Ara bé, Waaled Saleed Al Khalifa (director del Centre d'Estudis Àrabs Islàmics de la Universidad Autónoma de Madrid) replica aquesta afirmació i planteja que no es tracta tan sols d'un problema de l'islam, sinó d'una qüestió de les lleis locals en general i, per tant, «cal fer un esforç per defensar la supremacia de la llei internacional arreu del món». Roberto Garretón (representant de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans [ACNUDH] per a l'Amèrica Llatina i el Carib) planteja que «mai abans la humanitat no ha viscut els dilemes que es planteja avui, en la qüestió d'exigir responsabilitats als dictadors pel que van fer», cosa que li sembla fantàstica. Segons Garretón, «no hem arribat pas a un nivell en què la justícia quedi assegurada, però ara està molt més controlada que abans. Encara que Pinochet no fos condemnat, almenys ha estat humiliat i això és un pas molt important». I conclou: «És possible fer justícia si nosaltres i la comunitat internacional pressionem.» La jutgessa Yolanda Pérez Ruiz (Guatemala) assenyala la responsabilitat dels jutges «per avalar el terror amb inoperància i contribuir a la impunitat. Segons aquesta jutgessa, la justícia és fonamental en la reconciliació, perquè «sempre que hi ha veritat hi ha reparació». François Xavier Nsanzuwera (Oficina del Fiscal del TPIR a Arusha, Tanzània) parteix d'una reflexió: com fer justícia en una situació de genocidi? Segons afirma, «la justícia en una situació de crim de massa és un desafiament que cap afrontar perquè no es pot alliberar tots els culpables». Destaca que a Rwanda s'ha jutjat per primera vegada la violació com un crim contra la humanitat, i això, a parer seu, és «molt important per al dret internacional i per a la societat rwandesa». Gustavo Gallón (Comisión Colombiana de Juristas, Colòmbia) denuncia la greu situació dels drets humans a Colòmbia. Considera que el projecte de llei que s'està redactant al seu país «no garanteix la pau, ni la justícia, ni la reparació, ni la veritat, sinó la impunitat dels paramilitars». Per això arriba a la següent conclusió: «Dic amb tristesa que el que s'està forjant a Colòmbia en aquest moment és un gran projecte d'impunitat.» Charles Villa-Vicencio (director de l'Institut per a la Justícia i la Reconciliació) planteja que hi ha diferents mecanismes de justícia de transició i que es necessiten diferents solucions. Opina que el procés de transició a Sud-àfrica va donar resultat i considera que les comissions de veritat van ser una bona alternativa als judicis i a l'amnèsia. Srdjan Dizdarevic (president del Comitè Hèlsinki per als DDHH, Bòsnia i Hercegovina) inicia la seva exposició expressant el convenciment que aquesta trobada serà positiva per a la societat civil. Segons Dizdarevic, Bòsnia afronta el repte d'una doble transició a l'economia de mercat i a la democràcia. Rolando Ames (membre de la Comisión de la Verdad y la Reconciliación, exsenador de la República y professor de ciències polítiques, Perú) destaca el paper de les comissions de veritat com a eina facilitadora d'un diagnòstic de fets molt dramàtics, com també el seu efecte catàrtic. El que ha passat a l'Iraq, afegeix Ames, constitueix una lliçó mundial que ha de ser un punt de reflexió per a tota la comunitat internacional. Osman Brka (Parlament de Bòsnia i Hercegovina): «Israel és l'únic país del món creat per una resolució de Nacions Unides i l'únic que no respecta les resolucions de l'ONU. Crec que no hi ha gran cosa a dir i la meva postura és molt clara.» Sanam Anderlini: «La declaració de drets humans la va fer una força multinacional, no sols l'Occident.» Agustin Bombone (estudiant de filosofia de la pau a la Càtedra UNESCO de la Universitat Jaume I de Castelló, procedent del Togo): «Els Estats Units van agredint altres països perquè diuen que tenen armes de destrucció massiva i els EUA són els primers que les tenen i que les han fet servir. No vull fer una apologia de la violència. Però si els països pobres ens hem de desarmar, doncs ho hem de fer tots i els primers han de ser els EUA, que són els qui ens poden atacar en qualsevol moment, i si és així, com ens defensaríem?» José Antonio Pastor Ridruejo (catedràtic de dret internacional públic de la Universidad Complutense de Madrid, exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, Madrid): «Qui jutjarà Bush serà la seva consciència i el seu entorn.» Miloon Kothari (relator especial per als DDHH i l'Habitatge Adequat, Índia): «Hem de lluitar perquè el nostre món es regeixi per valors i no pas per interessos.» Leila Lima (exfuncionària d'ACNUR): «Els pobres d'avui dia ja no es resignen a morir sense molestar els rics.» Una persona anònima del públic afirma que són els grans estats que proporcionen armes i mitjans als actuals senyors de la guerra. Rodolfo Arango: «En la lluita contra la impunitat també cal denunciar el terrorisme que duen a terme les democràcies occidentals.» Leonardo Franco: «El que avui ens sembla impossible demà pot ser possible. Per exemple, Pinochet ha estat jutjat. Endavant, doncs, continuem lluitant.»

Conclusions:
La justicia internacional tiene un papel importante en la prevención y el mantenimiento de la paz. La lucha contra la impunidad debe pasar por la interrelación de la justicia internacional con otras instancias judiciales.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Drets de joves lesbianes, gais i bisexuals al món
 
RS Pau i drets humans
 
RS Presentació de les conclusions i recomanacions
 
RS Mecanismes de justícia nacional i justícia transicional
 
IF El rescat de la veritat