Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Perspectiva interreligiosa sobre la globalització per al bé comú (sessió 2)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Perspectiva interreligiosa sobre la globalització per al bé comú (sessió 2)
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

K. Mofid presenta la primera oradora, Beatrice Mariott. La germana Beatrice presenta un estudi comparat, realitzat en col·laboració amb Judith Rahima Jensen, sobre el misticisme de Santa Teresa de Jesús i Rabiya Al Adawiya, mística del sufisme. De la ponència se’n dedueixen les qualitats de les quals es nodreix tota mística (autocomprensió, oració, sacrifici, humilitat, servei, ser desprès i amor) i la possibilitat de transformar la globalització a través del concepte d’amor universal.

Josef Boehle avisa del fet que les religions no es poden quedar al marge dels efectes indesitjables de la globalització. Per a això, adverteix que cal solucionar una dicotomia fonamental: viure en una determinada comunitat i ser part de la humanitat. Pel que fa a les accions que es poden emprendre, cita la iniciativa del Papa, a l’octubre de 1999, quan Joan Pau II va fer una crida a una espiritualitat renovada i va apel·lar als valors universals per poder fer front als conflictes d’aquesta època.

El ponent especifica com aconseguir el benestar comú amb l’ajuda de tots els agents implicats: organitzacions interconfessionals, les empreses i la seva responsabilitat social, les associacions civils i un fòrum permanent d’interrelació continuada entre totes aquestes instàncies.

Desenvolupar una actitud respectuosa i cooperar amb les altres religions és l’única forma de frenar el retorn als fonamentalismes. Per fer possible aquesta cooperació, els líders religiosos s’han de pronunciar i actuar en mancomunitat.

El reverend Markus Braybrooke planteja el problema de la pobresa com un tema directament relacionat amb una globalització feta per a uns quants. Quan fa referència a la pobresa, des de la perspectiva de diferents confessions, es basa en l’estudiós Jonathan Sacks, segons qui, la riquesa és una benedicció de Déu als jueus i musulmans, mentre que per als cristians aquesta relació és més ambigua. Els més rics ens hem d’acontentar amb menys perquè el problema és l’excés de consumisme. Un nou ordre mundial autèntic estaria arrelat en els nostres orígens divins i en la consecució d’una dignitat per totes les persones. Per a això, “necessitem economistes que s’inspirin en la seva fe i en allò sagrat”, perquè la política i l’economia actuen en aquest regne de Déu. Abans de presentar el següent orador, Kamran Mofid subratlla la necessitat d’utilitzar l’alternativa del comerç just.

Toh Swee-Hin inicia la seva intervenció definint la globalització i les injustícies que provoca sobre la major part dels habitants del planeta. La seva crítica es dirigeix a l’OMC, el FMI i el Banc Mundial. Els agents que poden i han de demanar explicacions a aquestes organitzacions multilaterals són les diferents religions, la societat civil i les ONG, que s’han de convertir no només en les veus de l’opinió crítica, sinó també en agents del canvi. Agents compromesos i preparats per actuar en un món interdependent, que necessita un canvi urgent de valors per invertir el procés d’empobriment, aturar la carrera de l’armament i acabar amb l’explotació dels treballadors, des d’una consciència universal.

L’aportació de Priya Sridharan, de Dubai, s’obre amb la diversitat de la seva biografia. Índia de nacionalitat, creix en un país musulmà, la seva família és catòlica i estudia en un entorn jueu als EUA.

Sridharan analitza l’estat de la qüestió apuntant una crisi mundial de l’espiritualitat, minada per sentiments com la por, la frustració i la manca d’harmonia i felicitat. Adverteix també del fet que la pau només es pot aconseguir a través d’una actitud desvinculada del culte al jo, perquè, la vertadera espiritualitat interior que condueix a la pacificació exterior es basa en la comprensió amorosa i la no violència. Actitud que cada confessió tradueix a través de diferents principis. Per exemple, el cristianisme amb el seu manament “no aixecaràs fals testimoni”, o el budisme amb l’ajuda de les vuit vies que condueixen a l’actitud més correcta perquè “només existeix una religió, la de l’Amor, i només hi ha una raça, la Humanitat”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
RS La iniciativa de la regla d’or
 
RS Ètica comú en les religions
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
IF Acció per condonar el deute extern
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.