|
La sessió setmanal de biogeoquímica marina del 37è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Exploració de la Mar Mediterrània (CIESM) ha exposat les investigacions sobre els components químics al Mediterrani.
En aquest sentit, s’han presentat investigacions que tracten els fluxos químics a l’oceà, els sediments, la bioacumulació i efectes dels contaminants i el paper dels musclos com a instruments per mesurar la pol·lució marina.
Els components químics, com ha afirmat el moderador de la sessió i membre del Centre d’Investigacions de Ciències Marines de la Universitat de l’estat de Nova York a Stony Brook, Nicholas Fisher, arriben als peixos i les plantes per tres vies: els rius, l’atmosfera i el tractament de les aigües. En alguns casos poden afectar la salut pública, i també fan perillar la supervivència d’aquesta fauna i flora atacant el sistema nerviós i endocrí dels peixos.
També ha explicat el paper dels musclos com a catalitzadors de la contaminació. Fisher ha sostingut que «els musclos expliquen molt bé els elements contaminants perquè tenen una gran capacitat de supervivència i poden sobreviure en qualsevol tipus de medi, són els filtres i els sentinelles del mar». Fisher ha explicat que s’està duent a terme una investigació al nord, sud i est de la Mediterrània i al mar Negre amb musclos que permetrà fer un mapa de pol·lució al mar Mediterrani.
A la sessió s’ha apuntat una nova tendència d’investigació que demostra que, com ha defensat Nicholas Fisher, «hi ha nous components químics a l’ambient marí que provenen de productes farmacèutics, sobretot antibiòtics per a consum humà i antibiòtics agrícoles».
 |
|