Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Les nostres arrels, el nostre futur
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Les nostres arrels, el nostre futur
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Aquesta activitat ha estat organitzada pel International Youth Parliament i l'Oxfam Community Aid Abroad. Ha comptat amb les ponents Selena Biffi i Laura Venezia (Itàlia), representants europees del Parlament de les Joventuts del Món en la discussió, la redacció i la publicació de la Declaració Universal de la Diversitat Cultural de la UNESCO.

La ponència presentada exposa quin va ser el procés de discussió i plasmació dels principals aspectes que es recullen a la Declaració Universal de la Diversitat Cultural de la UNESCO (2003). La qüestió principal al voltant de la qual gira aquesta declaració és: com es pot mantenir la diversitat cultural al món actual, on la globalització està provocant la ràpida expansió de models econòmica, cultural o ideològicament molt potents? Es pretén que sigui un document que inciti al debat i promogui la diversitat cultural entre els pobles. "La globalització provoca que la gent oblidi la cultura pròpia per adaptar-se a una nova cultura que els absorbeix", ha afirmat Selena Biffi.

A través de la presentació d’alguns dels articles de la Declaració, les ponents conviden els participants a discutir sobre quina és la seva visió del conflicte entre la globalització i la diversitat cultural.

L’article 3er diu que "La diversitat cultural és un factor crucial per al desenvolupament". S’argumenta que la diversitat cultural és fonamental per al desenvolupament dels individus com a persones i també que el respecte a la diversitat cultural al món permetrà que el desenvolupament dels països amb cultures pròpies diferenciades sigui "orgànic" i no pas artificial, és a dir, imposat des de fora.

Article 4rt: "Respectar la diversitat cultural és imperatiu perquè implica el respecte dels drets humans en general" i article 5è: "El respecte pels drets humans és necessari per al sorgiment de la diversitat cultural. Permetre que la gent participi en la vida cultural que escullin obre vies a la diversitat cultural". Aquests dos articles provoquen la discussió sobre si s’ha de respectar una cultura que té uns principis contraris als drets humans. Es parla del cas de Nigèria i la resta de països musulmans que apliquen la llei sharia i també del cas dels Estats Units, on la pena de mort és aplicada en gran nombre d’estats. S’arriba a la conclusió que els drets humans estan per sobre de qualsevol llei o tradició cultural.

Article 6è: "La diversitat cultural és possible gràcies a la llibertat d’expressió, l’accés igualitari als mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació". "La informació és poder". Discussió sobre el repartiment desigual repartició de la informació al món i, per tant, del poder de canviar les coses entre els països desenvolupats i els països subdesenvolupats.

Article 10è: "La cooperació de la comunitat internacional és necessària per ajudar a la creació i distribució de béns i serveis, particularment als països en desenvolupament". Però aquesta cooperació no ha de significar la imposició de models mentals propis, sinó que cal adaptar-se a les necessitats, característiques i percepcions de les persones receptores. L’única manera perquè els models mentals sorgits d’un altre entorn cultural s’implantin en una societat és a través de la imposició violenta, la coacció o la necessitat extrema. S’exposa el cas d’un hospital a Guatemala destinat als indis aborígens on, malgrat disposar de les més avançades tecnologies per curar malalties, la gent no hi anava perquè no s’adaptava a la concepció que tenien del que havia de ser un hospital.

No s’ha d’intentar canviar per complet el model mental de la comunitat, sinó permetre que aquestes persones s’adaptin a certs punts de vista diferents, tot i que la seva voluntat de col·laboració és essencial perquè les millores es duguin a terme. "Ha de ser una mena d’equilibri entre els dos punts de vista (d’una banda, mantenir un model mental determinat i, de l’altra, absorbir nous punts de vista)", diu Selena Biffi

Article 11è: "L’associació entre governs, empreses i ciutadans s’ha de desenvolupar per tal de promoure la diversitat cultural". Es defineix en aquest article el paper que ha de jugar la UNESCO en la promoció de la diversitat cultural, buscant el vincle de governs, empreses i ciutadans amb el respecte de les cultures.

"Tots diferents, tots únics". La conclusió a què s’arriba després de la discussió és que les diferències entre les diverses comunitats culturals, sempre amb el respecte dels drets humans com a punt de partida, és el que ens permet ser individus únics dins del nostre món.

Webs de referència:
Parlament de les Joventuts del Món: http://www.iyp.oxfam.org
UNESCO: http://www.unesco.org

Problemàtica:
La globalització econòmica i cultural posa en perill la rica diversitat cultural d’arreu del món.

Proposta:
El respecte dels drets humans és la base per a la diversitat cultural. La llibertat d’expressió i l’accés a la informació són crucials per mantenir la diversitat cultural. Necessitat de cooperació internacional (governs, empreses i ciutadans) per tal de promoure la diversitat cultural a través de la UNESCO o altres institucions amb aquest objectiu.

Postures:
La globalització com a procés que provoca la destrucció de certes cultures, especialment les minoritàries però no les úniques. El respecte dels drets humans com a eix al voltant del qual es fonamenta la diversitat cultural. La llibertat d’expressió com a element central en la diversitat cultural, doncs permet que totes les postures siguin escoltades. La informació com a poder. La necessitat de cooperació internacional per a promoure el respecte de les cultures. La NO imposició de punts de vista propis sobre altres cultures sense conèixer la realitat d’aquestes.

Bones pràctiques:
Declaració Universal de la Diversitat Cultural de la UNESCO, en la qual participaren els membres del Parlament de les Joventuts del Món.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Pau i drets humans
 
RS Sessió d'obertura
 
RS Diàlegs globals sobre democràcia i diversitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.