Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació > Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
Diàleg de referencia: Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació

La protecció de la diversitat cultural s’ha d’exercir avui principalment des de les polítiques de regulació de la producció i distribució dels continguts audiovisuals.

processos de liberalització del comerç internacional, no es deixa de considerar els productes audiovisuals una mercaderia més. En l’àmbit internacional es reclama la necessitat d’una especificitat cultural que es pugui contraposar a les imposicions de l’Organització Mundial del Comerç, així com la urgència d’altres polítiques proteccionistes que permetin la supervivència de les produccions audiovisuals en molts països. Les demandes en aquest sentit s’estenen també a un protagonisme més gran d’entitats supranacionals dedicades a la protecció de la cultura tals com la UNESCO, així com a l’augment de la cooperació internacional. Els països que ni tan sols disposen de recursos per tenir una producció audiovisual pròpia demanen l’ajuda dels països rics per facilitar l’accés a la pròpia cultura i impedir que aquesta carència no provoqui la importació de continguts audiovisuals estrangers com a única opció possible. En l’àmbit nacional s’insta les entitats reguladores de l’audiovisual de cada país perquè també s’impliquin en la vigilància del dret a la diversitat cultural de les minories ètniques o culturals dins de cada estat.

Problemàtica:
Els mitjans audiovisuals en general i sobretot la televisió en particular suposen per a un elevat i creixent percentatge de la població mundial la seva principal i a vegades única manera d’accedir a la cultura i a la informació. En el marc de l’actual procés de globalització, els sistemes de comercialització internacional dels continguts audiovisuals basats en les economies d’escala i en el control de la producció i la distribució per part d’oligopolis provoquen un augment dels processos de colonització cultural de les economies més fortes en aquest entorn respecte a les més dèbils: les economies més potents es converteixen en una amenaça a la diversitat cultural a tot el món.

Proposta:
– Convenció sobre la diversitat cultural de la UNESCO. Es reclama un paper més gran d’aquest organisme supranacional en la defensa de la diversitat cultural. – Necessitat que en els acords de comerç proposats per l’OMC hi hagi un annex sobre l’especificitat cultural per als productes o serveis culturals, de tal manera que aquests no hagin de ser tractats o inclosos en els acords com la resta de productes o serveis. – Potenciació de l’intercanvi audiovisual sud-sud o, en definitiva, entre aquells països amb una producció i comercialització de l’audiovisual més feble per evitar l’adquisició i consum exclusius de productes audiovisuals occidentals, majoritàriament nord-americans. – Celebració en un país africà d’una trobada d’entitats reguladores de l’audiovisual d’arreu del món. Aquesta trobada la reclamen les entitats africanes com a primer pas en la cooperació i ajuda demanada als països rics i com a manera de poder augmentar el seu propi prestigi i importància com a entitats veritablement prescriptores davant dels seus propis governs.

Postures:
– Què s’entén per diversitat cultural? És només una reclamació supranacional o s’hi han d’incloure les minories existents dins de cada estat? Moltes vegades sembla que es reclami la diversitat per conservar la pròpia cultura sense tenir en compte la pròpia colonització cultural que s’exerceix contra tercers. Així, mentre Europa reclama la diversitat com a forma de defensa davant el predomini nord-americà, els països àrabs i africans inclouen les produccions europees en la seva queixa sobre la invasió cultural occidental. Alhora, les minories existents en aquests i altres estats, inclosos els europeus, denuncien també la desaparició de diversitat cultural. – El comerç és tan necessari com la diversitat cultural. Des de posicions properes al liberalisme econòmic es reclama que s’accepti que l’audiovisual també forma part del comerç i de la indústria: l’audiovisual és cultura, es reconeix, però també indústria, i per tant no deixa de ser lícit intentar acaparar la màxima quota de mercat possible.

Bones pràctiques:
– La política de quotes de pantalla per a les produccions audiovisuals autòctones iniciada el 1993 a Corea del Sud ha augmentat la producció i el consum de la producció pròpia per part dels coreans, cosa que ha enfortit la indústria nacional audiovisual i que ha augmentat tant la quantitat com la qualitat de les seves produccions, tal com demostren el prestigi i els guardons internacionals atorgats durant els últims anys a algun dels seus directors i pel·lícules. – La Llei de l’audiovisual del Líban protegeix específicament la diversitat cultural. – El programa MEDIA potencia la producció, distribució i promoció de projectes audiovisuals als països que pertanyen a la Comunitat Europea. Actualment, nou de cada deu pel·lícules europees que s’exhibeixen fora del seu propi país s’han inclòs en aquest programa. – The Second Television and Radio Authority és l’entitat reguladora que supervisa les emissions comercials a Israel. Aquesta entitat fa, entre d’altres, estudis quantitatius i qualitatius sobre l’aparició i qualitat de la representació de les minories, així com del tipus de relació representada amb les majories. Es tracta d’una primera anàlisi fonamental per vigilar la diversitat cultural als mitjans d’Israel.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Síntesi Cloenda. Comunicació i diversitat cultural