Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 2.3 Deslocalització i ocupació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 2.3 Deslocalització i ocupació
Diàleg de referencia: Cultures del treball

La competitivitat salvatge de l’economia de mercat ha fet que fins i tot el treball sigui un bé mercantilitzat que es regeix per les lleis del lliure mercat.

Conseqüentment, la possibilitat d’obtenir màxims beneficis a costos laborals reduïts ha comportat el naixement d’un nou fenomen fruit de la globalització econòmica: la deslocalització empresarial. És a dir, procés d’emigració d’empreses situades en països desenvolupats, cap a països en via de desenvolupament en busca de mà d’obra barata. Aquest és el tema central del seminari «Deslocalització i ocupació», presidit per Elisabeth Inoquo, membre de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Com a introducció, Inoquo ha destacat que «la deslocalització no és una situació que es doni entre Nord i Sud, sinó també entre Sud-Sud i entre països amb mà d’obra altament qualificada, i països amb mà d’obra no qualificada».

Per la seva banda, Jeff Faux, membre de l’Institut de Política Econòmica (EUA), ha afirmat que la deslocalització en el marc del model americà és la part central del capitalisme i que la qüestió principal és com fer que la deslocalització, i amb ella la pèrdua del lloc de treball, no impliqui la destrucció de famílies i persones. Segons Faux, el model de plena ocupació americà es basa en un conjunt de polítiques macroeconòmiques que recorren al dèficit fiscal per mantenir les taxes d’ocupació elevades. Per a Faux, l’economia americana sofreix una crisi pel que fa al deute, el dèficit fiscal, fet que porta el país a endeutar-se amb tercers estats, sota els auspicis del Fons Monetari Internacional. Faux afirma rotundament que «si els Estats Units fossin a Europa no serien membre de la Unió Europea perquè no complirien els principis macroeconòmics que exigeix la Unió». I si aquest model fos aplicat a l’Amèrica Llatina no funcionaria perquè les organitzacions econòmiques internacionals ho impedirien. En els processos d’integració regional americans, els qui més hi guanyen són les classes empresarials i els governs, i els qui hi perden són els treballadors independentment del país. Per això cal buscar un model en el qual la destrucció de llocs de treball no es converteixi en la destrucció de les persones.

Prabhat Patnaik, de la Universitat Jawarlal Nerhu, ha apuntat que Occident té una concepció errònia dels beneficis que pot aportar a l’Índia la deslocalització empresarial a Occident. Mentre que els treballadors occidentals creuen que amb la deslocalització són els qui més hi perden, i que els més beneficiats són els països receptors d’aquestes indústries, la realitat és ben diferent. La globalització, a l’Índia, no s’ha traduït en un augment de l’ocupació, sinó en una situació de dependència d’aquests països vers les grans multinacionals. Segons Patnaik, hi ha un tema més important que la deslocalització: les finances. La facilitat de moviment de capital fa que aquests països siguin econòmicament vulnerables a qualsevol variació dels preus i del mercat de valors; per això, cal que els governs limitin el moviment de capital. La deslocalització és una herència de la globalització que fa enfrontar la classe treballadora mundial, quan en realitat els treballadors comparteixen interessos i lluiten per la defensa dels seus drets. Com a solució, Patnaik proposa «un desenvolupament mitjançant l’expansió concertada de la demanda entre un conjunt de països i la revitalització del poder dels governs a partir d’una major inversió nacional i de la limitació del moviment de capital».

Maria Lado, membre del Centre Nacional del Treball d'Hongria, ha aportat una altra resposta a la desesperació dels treballadors occidentals. Afirma que «és cert el fet que la inversió estrangera ha aportat creixement econòmic a l’Est, però no és un creixement sostenible ni equilibrat». Les repercussions han estat negatives segons els sectors i les regions, ja que aquest creixement ha comportat una segmentació del mercat laboral, un augment dels desequilibris geogràfics i la inadequació de les empreses nacionals i internacionals. Segons Lado, el preu que s’ha de pagar pel creixement econòmic ha estat la dependència d’aquests països vers la inversió estrangera ja que, tot i aportar un superàvit en la balança comercial, la majoria dels productes exportats són d’empreses multinacionals. Una situació que resumeix dient que «l’economia nacional està en mans estrangeres». Jürgen Hoffmann, de la Universitat d’Hamburg, reconeix que el procés de globalització comporta més pressió per als llocs de treball i n’empitjora les condicions, sota l’amenaça de l’acomiadament. Hoffmann posa de manifest que no tan sols els llocs de treball de baixa qualificació són víctimes de la deslocalització i de la subcontractació, sinó que també ho són els treballs altament qualificats. La subcontractació ofereix oportunitats a altres països del món, sigui quin sigui el tipus de feina. Per això, és necessària «la solidaritat internacional entre treballadors encara que els interessos siguin diferents, perquè tots es troben en el mercat laboral». Cal que els sindicats i els treballadors debatin i que es reubiquin en aquest nou context global.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Governar la globalització des del treball
 
RS Què s’amaga darrere la teva roba?
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.