Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social > Ponència: Valors i capital social
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ponència: Valors i capital social
Diàleg de referencia: La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social

Avishai Margalit, professor de filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), ha encetat el primer bloc de la tarda. Ha centrat la seva exposició en els «compromisos podrits», a partir de la creença que no són la justícia i la bondat que ens porten a la moral política sinó la injustícia i la crueltat.

Després de fer notar que la societat no té una noció clara ni de la bondat ni de la maldat, que sovint trobem Dante avorrit i l’infern divertit, Margalit ha afirmat que «és més fàcil capturar el que és dolent que el que és bo», de la mateixa manera que els metges tracten més amb la malaltia que amb la salut.

Margalit s’ha preguntat si era lícit provar de pactar amb Hitler buscant la pau o bé si Lincoln estava podrit per haver unificat els Estats Units sota una Constitució que declarava la igualtat de tothom malgrat que alguns estats continuessin acceptant l’esclavitud.

A continuació, el professor hebreu ha remarcat la incoherència de la naturalesa humana, que persegueix la igualtat i la llibertat malgrat ser, segons ell, valors innegociables entre si (per exemple, la llibertat comercial porta, inequívocament, a la desigualtat social). També ha reflexionat sobre el binomi pau i justícia i sobre si és acceptable un compromís podrit amb allò que un creu just per aconseguir la pau.

La conclusió d’Avishai Margalit és que «si la pau no es basa ni en la crueltat ni en la humiliació, cal comprometre’s amb la justícia per aconseguir-la, encara que sigui de manera podrida».

En el debat amb el públic, Margalit ha subratllat que els dos elements bàsics del capital social són el compromís i la confiança.

Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha començat la seva exposició explicant que el llibre blanc de la governança europea recull la paradoxa a la qual s’enfronten avui els líders polítics: un augment de les expectatives i alhora una gran desconfiança. A aquesta pèrdua de tremp de la democràcia, l’ha anomenada «desafecció democràtica».

Fent referència a l’augment del nombre de països democràtics (per exemple, a l’Amèrica Llatina i a l’antiga àrea socialista) i al descens d’interès i participació electoral generalitzat, ha dit: «Tenim una democràcia més extensa però de mala qualitat.»

Davant de les veus que, per contra, defensen que la gent no participa menys sinó que participa d’altres maneres, el catedràtic de la UAB dubta que més implicació col·lectiva signifiqui més qualitat democràtica. En aquest sentit, ha afirmat que l’activisme actual és molt reactiu, puntual i fins i tot hipòcrita, ja que no accepta infraestructures socials a prop (presons, hospitals, sanatoris, escoles,...) perquè comporten soroll, malestar o, fins i tot, pèrdua de valor de les finques.

Per completar l'explicació del seu punt de vista, Subirats ha afirmat que l’actual sistema socioeconòmic afavoreix la mobilitat i el trencament de lligams (segons ell, sinònims de precarietat laboral) quan l’establiment de vincles és justament a la base del capital social.

Davant de l’exemple d’una empresa de telemàrqueting que demana als empleats que notifiquin els canvis (d’estat civil, de número de fills,...) amb sis mesos d'antelació però que en canvi es reserva el dret de modificar els horaris dels treballadors amb vint-i-quatre hores de marge, el catedràtic de ciència política afirma que potser «omplim una piscina a galledes que el sistema ens buida amb una gran canonada» .

Per acabar, Subirats ha exposat la necessitat de relacionar capital social amb producció, és a dir, «que els treballs socialment útils siguin més valorats mercantilment», ja que, segons ell, ningú no es pot sentir membre d’una societat que li nega allò més elemental.

Finalment, Carles Boix, professor de ciència política de la Universitat de Chicago, ha reflexionat sobre les grans diferències de desenvolupament econòmic entre el nord i el sud d’Itàlia com a metàfora de les grans diferències entre el nord i el sud del planeta. Segons els acadèmics, ha explicat, hi ha causes externes com les elits explotadores o els aranzels i causes internes com la distribució desigual de recursos o el «capital social», que ha definit com a «existència d’expectatives de cooperació en un país que funciona», i ha distingit entre cívic (obert sense renunciar a la identitat) i incívic (tancat en si mateix).

El professor de la Universitat de Chicago afirma que caldria esbrinar quins mecanismes poden fer que aquest capital social generi riquesa i s’estengui. I ha indicat tres factors que, segons ell, han fet trontollar un equilibri nord-sud provinent de l’època medieval: l’obertura de les fronteres (amb moviments de capital de Nord a Sud i de treballadors de Sud a Nord), la decapitació de les elits de Rússia i de l’Europa de l’Est i la intervenció dels Estats Units a l'Àsia, en països com Corea o Taiwan.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
AS La riquesa ètica de les nacions
 
IF Joves desesperançats
 
IF Acció per condonar el deute extern
 
RS Pau i drets humans
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.