Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Informació. Poder i ètica al segle XXI > Informar sobre i des del País Basc
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Informar sobre i des del País Basc
Diàleg de referencia: Informació. Poder i ètica al segle XXI

Antoni Batista, periodista i moderador de la sessió, va subratllar dos fets:

1) A Euskadi hi ha un dèficit greu en el dret de la informació, en el dret a la vida, en el dret a la llibertat. Tots els ponents de la sessió han patit les conseqüències d’aquestes anomalies democràtiques:

a) Martxelo Otamendi: detingut i torturat b) Gorka Landaburu: víctima d’ETA c) Carmen Gurruchaga: víctima d’ETA d) Petxo Idoiaga: forçat a l’exili durant 7 anys

2) Cal una polifonia de fonts: cal buscar el màxim possible de veus i recordar que els periodistes no són els propietaris dels missatges de les fonts, sinó només els vehicles transmissors d’aquests missatges.

Martxelo Otamendi, director de Berria, va desglossar el futur del paper dels mitjans de comunicació en el conflicte basc:

1) Actitud constructiva davant del conflicte: és un conflicte polític i necessita solucions polítiques. Va subratllar la pluralitat dels mitjans de comunicació bascos davant de la poca diversitat d’opinions sobre el conflicte als mitjans espanyols. 2) Els periodistes no poden restar allunyats del conflicte, no poden quedar blindats; són membres de la societat com tots els altres, i seria egoista demanar que els periodistes tinguessin un tractament especial dins del conflicte. 3) Socialitzar el valor de la paraula. Actitud de resolució del conflicte. No bombardejar les iniciatives de resolució. Si no canvia l’actitud dels mitjans no pot canviar l’actitud dels ciutadans. Els mitjans són un actor més en la resolució del conflicte. 4) Superar el dèficit democràtic existent.

Gorka Landaburu, director del setmanari Aldaketa Hamasei, va parlar dels aspectes següents:

1) La denúncia sobre els intents de manipulació dels mitjans feta per la Federació Internacional de Periodistes arran de l’11-S i les seves conseqüències informatives. En el tema de la lluita contra el terrorisme els periodistes han de poder treballar en llibertat: els periodistes no són el braç informatiu del govern. 2) Hi ha una hipervaloració del tema del terrorisme, que sovint s’utilitza de manera electoralista. 3) No val tot per lluitar contra el terrorisme: no es poden utilitzar les armes del terrorisme en la lluita antiterrorista. 4) L’objectiu del terrorisme és «amenaçar i assassinar», i no es pot justificar amb Franco ni basant-se en un conflicte mal resolt. 5) Defensar el dret a la vida. 6) Actuar amb prudència des dels mitjans de comunicació. 7) Denunciar el tancament de mitjans de comunicació al País Basc (cas Egunkaria) i les tortures infringides als periodistes (ídem). 8) No assimilar nacionalisme amb terrorisme: no demonitzar el nacionalisme basc. 9) Prioritat: recuperar la llibertat: denúncia de les incomoditats i de la pèrdua d’intimitat que suposa la vida amb escortes. 10) Cal que s’abandonin les armes i es propiciï la cultura pactista tradicional d’Euskadi.

Petxo Idoiaga, professor de periodisme de la Universitat del País Basc, va fer una anàlisi del tractament del conflicte basc als mitjans de comunicació d’ambdues tendències:

1) Conversió del conflicte basc en el megaesdeveniment polític de l’Estat. Creació mediàtica d’aquest fenomen. 2) Els mitjans de comunicació són una part activa del conflicte i són un instrument que augmenta les tensions i les contraposicions. 3) Es busca deslegitimar el nacionalisme. 4) La raó d’estat ha imposat l’agenda del conflicte i el seu enfocament.

Després va desglossar el tractament específic i va en va treure algunes conclusions:

1) Més d’un 50% de les notícies sobre el conflicte estan compostes per declaracions (no per fets), la majoria de les quals es poden preveure. Això forma part d’una estratègia. 2) Hi ha tendència a parlar del contrari desqualificant-lo: a) La premsa nacionalista basca parla del PP-PSOE b) La premsa nacionalista espanyola parla de les aspiracions basques, del pacte de Lizarra i de la treva d’ETA 3) Articles carregats d’opinió, no de fets. 4) Dos paradigmes pel que fa al tractament de la violència: a) Espectacle: sense font especificada o amb la font única del ministeri en el seu tractament (diari ABC) b) Manipulació política: conversió de tot el nacionalisme en terrorisme

Carmen Gurruchaga, periodista de La Razón i Antena 3, va ressaltar unes problemàtiques que cal resoldre:

1) El terrorisme com a problema greu. 2) El conflicte social en el qual a ambdues parts els falta tolerància: - Espanyolista-constitucionalista: PP-PSOE - Projecte nacionalista basc 3) Cal instal·lar el diàleg en el conflicte per acceptar que l’altra part existeix i té dret a existir. 4) Tema de la por a l’hora d’informar: no signar articles o fer ús de pseudònim; ningú et proporciona informació confidencial si portes escorta; dificultat per expressar-se lliurement des del País Basc.

Problemàtica:
Problema de la falta de llibertat per informar des del País Basc i sobre el País Basc. Problema de la instrumentalització política del conflicte.

Proposta:
Escoltar totes les versions del conflicte, fer un periodisme de més qualitat sense magnificar els fets. Els mitjans han de deixar de ser una eina política i han de passar a ser una eina per a la resolució del conflicte.

Postures:
Denúncia de la manca de llibertat i dels abusos del terrorisme d’ETA i del terrorisme d’estat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Els efectes democràtics de la globalització
 
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
RS Poder polític, ètica i informació
 
IF Mitjans alternatius per garantir la pluralitat informativa
 
RS Cerimònia inaugural del diàleg “Informació. Poder i ètica en el segle XXI”
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.