Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > Sessió de cloenda de simposis
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió de cloenda de simposis
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

Alguns dels aspectes més destacats són:

Jafar Jafari: s’ha d’analitzar la sostenibilitat en un àmbit més ampli, des d'un enfocament holístic, global, que tingui en compte, a part de la naturalesa i l’ecologia, molts més aspectes que inclouen els símbols i valors culturals. El desenvolupament sostenible ha de contribuir a la sostenibilitat del destí turístic i per això el turisme no ha de donar una importància tan gran al sistema econòmic, sinó que el turisme, en tant que part del sistema, forma part de la seva economia però no a la inversa. És necessari diferenciar el creixement del desenvolupament perquè el PIB augmenta quan ho fa el turisme, però contribueix aquest a augmentar la qualitat de vida? Espanya, en tant que una de les capitals del turisme mundial s’ha de comprometre en l’educació sobre turisme

Juan Ignacio Pulido: sobre les dues cares del turisme; el turisme pot contribuir al augment de la renta de les destinacions turístiques però també pot fer que es perdin altres activitats relacionades; pot facilitar la comunicació entre els pobles respectant les diferències però també pot crear ghettos. Les recomanacions per afrontar els nous reptes en la configuració del turisme són entre d’altres, incorporar la participació de totes les parts, fer un esforç de formació i de sensibilitat cap al tema, així com desenvolupar dimensions concretes de sostenibilitat social.

Eduardo Farina es posiciona dins la línia dels congressos de la ONU que tanquen el segle XX i representen un canvi de paradigma en situar-se a una societat de cooperació entre l'est i l'oest i el nord i el sud. Remarca la importància de la continuïtat dels projectes, de que les experiències que s'han discutit al Fòrum tinguin continuïtat.

Tomás de Azcárate ens parla sobre les polítiques de turisme com a resultat d'un procés de diàleg interactiu entre tots i on la comunitat local té una important rellevància per promoure la pau, la diversitat cultural i el desenvolupament sostenible. S'ha de fomentar un debat internacional sobre la diversitat cultural i el turisme, desenvolupar la sensibilització entre tots els actors sobre el patrimoni tangible i intangible, promoure l'intercanvi de coneixements i pràctiques turístiques responsables, així com el desenvolupament sostenible.

Cipriano Marín, sobre propostes per al futur: el patrimoni i el turisme són esperançadors per al diàleg internacional d’on surten iniciatives com les de la UNESCO, la Ruta de les Estrelles, basada en l’observació i el dret a l’elecció. Hem d’ampliar la idea de patrimoni, afegir el patrimoni intangible com un aspecte bàsic en la gestió turística i en la proposta de noves formes de creativitat. En l’era digital trobem una font d’innovació que ens permet valorar i ampliar aquest patrimoni.

Dues cites importants que sintetitzen aquestes idees són de César Manrique: "a partir de la integració del patrimoni ambiental, el cultural i el turisme, podem considerar les zones degradades com a un diamant en brut", i "Els temps actuals no estan determinats per xocs de civilitzacions, sinó pel desacord de les ignoràncies".

Leandro de Lemos destaca que el desenvolupament sostenible necessita una transformació que requereix canviar els paradigmes turístics amb la introducció del desenvolupament sostenible, és a dir, que el turisme, a més de riquesa, pugui crear benestar sense afectar al medi ambient. En aquest sentit les pràctiques econòmiques han de canviar el què es i qui es beneficia del turisme, permetent descobrir el patrimoni tangible i l'intangible. El turisme ha de promoure les tres cares de la cultura, és a dir, la estètica, l'ètica i l'espiritual, per tal de potenciar les especificitats humanes.

Sidney C.H. Cheung ens parla sobre el patrimoni cultural intangible i la seva relació amb el desenvolupament del turisme. Sobre això, proposa que es comparteixin el coneixements, que reflexionem sobre com es veuran afectades les comunitats locals pel desenvolupament del turisme, que fomentem la pau i la comunicació entre les generacions i afirma que les combinacions entre les òptiques del govern, dels habitants locals, dels agents del turisme, els acadèmics, la UNESCO i altres ONGs centrades en el foment de la pau ens donaran un model més subtil que generi un canvi de paradigma.

Arthur Pedersen: hem de treballar per viure millor a través de la cultura i el turisme, i per això la dimensió humana del turisme és fonamental. Els quatre eixos principals que caldrà tractar són l’evolució del turisme, el turisme cultural com a expressió d'un col·lectiu presentada als visitants i l’educació per al desenvolupament durador tot fent de la dimensió ètica el cim del desenvolupament sostenible.

Reinhard Klein: hem de tenir en compte els aspectes positius i negatius del turisme, perquè s’espera que el turisme segueixi creixent en el futur, per la qual cosa hem d’aplicar la sostenibilitat, que inclou també la dimensió socioeconòmica. El capital natural no pot augmentar i, per tant, ens hem de centrar en el capital humà i en els elements que hi participen. En els diàlegs s'han trobat a faltar el tractament de temes com la referència a les noves tecnologies i una major participació d'aquells que treballen en el terreny dels turistes perquè ens expliquin les seves experiències.

Juan Ignacio Pulido destaca cinc elements sobre el diàleg: la dificultat d’ aconseguir respostes concretes a la banalització i estereotipació cultural per tal de trobar una veritable autenticitat, la utilitat de l'intercanvi d’experiències per poder preveure les dificultats futures, el paper clau del client en el canvi de model, el creixent compromís per part de la iniciativa privada amb projectes d’acció social i la necessitat de diàleg entre el sector públic i el privat.

Andrés Contreras ens parla d’elements claus com la sostenibilitat en qualitat d’àmbit estratègic del turisme, el consens d’un model de desenvolupament turístic compromès amb un desenvolupament sostenible que inclogui un diàleg entre professionals del sector turístic, el reconeixement del valor de les comunitats locals i de tots nosaltres perquè escollim el nostre destí turístic, i el compromís amb les generacions futures. El desenvolupament del turisme no es pot fer sense les noves tecnologies que permeten implementar I+D generant productes diferenciats que evitin la tendència a l’homogeneïtzació.

Finalment Daniel Satué ens remarca les dues idees força dels diàlegs que són per una banda, que la innovació ha d’avançar sense oblidar les pràctiques tradicionals i, per l’altra, que no té sentit parlar de turisme sostenible si no és en un marc de polítiques de transport, turisme i territori.

En definitiva, hem de tractar la sostenibilitat en un sentit més ampli, que consideri l’economia, però també el medi ambient, la cultura i allò social dels pobles perquè no es degradin ni uns ni altres. Per això han de canviar les polítiques ambientals, cal que la forma d’entendre la rendibilitat incorpori accions de tipus social i que en tot aquest procés participi tothom, tant des del sector públic com des del privat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El repte de la innovació
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Turisme, cultura i tolerància
 
IF Macdonalització del paquet turístic
 
RS El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.