Resum sessió Codi moral d’entesa interreligiosa
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Un codi moral d’entesa religiosa hauria d’assentar les bases per apreciar els valors de cadascuna de les religions, ajudar a fomentar el respecte entre les persones, prohibir la demonització interessada de cap religió, aconseguir respectar els drets civils de les minories, prevenir tota discriminació entre religions i establir ponts de diàleg entre aquestes. Aquests són els punts clau que enumera K. L. Seshagiri Rao perquè, com afirma, «el segle XXI ha de ser el segle de l’entesa mútua».

Complementant aquesta afirmació, Kusumita Pedersen és de l’opinió que un codi moral, a la pràctica, potser no aniria gaire lluny —pensem en el cas dels evangelistes als EUA— si no canviem les nostres creences per no infligir violència en l’altre. Pedersen, més pragmàtica, veu en el codi moral "un complement de la reglamentació legislativa de cada país".

En aquest sentit, Rama Rao Pappu insta que el dret internacional participi activament en el procés per legislar un codi moral interreligiós d’abast internacional, en què es reguli el respecte entre les religions i els seus membres, es preservin les minories i es salvaguardin els símbols d’atacs i mofes. Altrament proposa que les esglésies, les mesquites, les sinagogues i qualsevol temple sagrat tinguin a disposició dels devots els textos sagrats de les altres religions i que s’aprovi un codi de salutacions universal entre les religions.

Per a Kamar Oniah Kamaruzzaman, en la confecció d’aquest codi moral és essencial exposar obertament les similituds i les diferències que hi ha entre les religions, i apunta que «totes les religions busquen la justícia i la bondat. Per tant, partim d’aquí i mirem què podem aportar a l’esforç comú... Tanmateix, cal establir una metodologia que acosti l’Islam al cristianisme. El cristianisme sent amb el cor, l’Islam sent amb la ment».

Alan Race argumenta que, per establir el codi moral, cal entendre l’intercanvi com una recerca filosòfica d’acceptació transformadora de l’altre amb un sentit d’amistat crític i de responsabilitat compartida.