Resum sessió Simposi 6: Aigua i agricultura
Diàleg de referencia: L´aigua: vida i seguretat

L'agricultura és molt important perquè és allà on l'home es troba amb la naturalesa per al seu ús (Edward Oyugi, SODNET –Xarxa de Desenvolupament Social– i ARGOW –Grup Africà de Referència per a l'Aigua–). El moderador del simposi, Francisco González Medina (director d'Aigua i Sanejament, Acció contra la Fam, Espanya) ens presenta la sessió i insisteix que cal un enfocament integrador. Tot està relacionat: l'aigua, la salut, l'agricultura, la ramaderia...

Quan parlem del dret a l'aigua estem parlant també del dret a l'aigua per a l'agricultura; l’aigua no sols és necessària per beure, sinó que també ho és per aconseguir menjar. I és que, com diu Francisco González, aquí sovint parlem de la qualitat de l'aigua; però primer cal garantir-ne la quantitat, una quantitat mínima per a tothom.

Els problemes de l’escassetat d'aigua afecten de forma molt important l'agricultura, perquè aquesta activitat s'emporta el 70% dels recursos hídrics. Així que, relacionat amb tot el que es parli al llarg de la sessió, hem de pensar en temes com ara dietes inadequades, comunitats hiperdependents, tecnologies ad hoc (transport, conservació, etc.) o formes de reutilització de l'aigua per a l'agricultura.

Tantawi Badawi, director del Centre de Recerca Agrícola d'Egipte, comença concretant-nos tres punts importants relacionats amb la bona gestió de l'aigua agrícola, clau per a una bona política d'alimentació sostenible:

1. Bones estructures de rec contra la pobresa i pel desenvolupament rural. Suposa la bona utilització de les aigües freàtiques i superficials. 2. Atenció al problema de l'augment de la població. Això comporta la necessitat de més aliments i, per tant, de més explotació agrícola. Per pal·liar el problema són necessàries noves inversions, bons usos i una gestió integrada.

Un exemple del problema que comporta la mala gestió és l'augment de les zones de rec (més despesa hídrica) en l’1,6% anual (40 milions d'hectàries), mentre que l'Àfrica subsahariana només rep el 2% dels recursos hídrics. Per altra banda, una solució com la dessalinització només suposaria una despesa d'un dòlar per metre cúbic d'aigua. 3. Tenir en compte els reptes del futur. Cal que ens plantegem si davant la crisi de l'aigua en un futur podrem alimentar tota la població mundial. Com els agricultors podran garantir usos sostenibles d'aquest recurs?

Edward Oyu reforça aquest darrer punt de vista dirigint el seu discurs cap a vessants socials i culturals. Cal pensar en tecnologies de l'aigua culturalment adequades sense minar el contracte social basat en l'ètica, en el qual el consentiment és clau. Sens dubte, les negociacions han d'implicar els governs més enllà dels països fronterers, és a dir, tots els que en fan ús més o menys directament. Les negociacions s'han de fer des dels estaments més baixos, de baix cap a dalt i amb la participació de totes les parts afectades, sense fronteres.

De la contaminació es deriva un problema de sanitat i del baix rendiment, problemes de fam. Per això hem de reclamar un ús prudent que conservi la integritat ecològica i un imperatiu de subsidiarietat, de gestió i ús equitatius. Sovint els grans propietaris són absents i per això cal reclamar sinergies entre tots els interessats, les exigències de tothom i no les d'ús exclusiu.

Per la seva banda, Dame Sall, secretari general de RADI –Centre Africà per al Desenvolupament Integrat–, insistint en els aspectes socials, denuncia l'absència total de compromisos. La solidaritat està desapareixent en benefici de la competitivitat, que és l'única regla vàlida. És inquietant l'augment de la pobresa, sobretot a l'Àfrica subsahariana, però no necessàriament perquè faltin aliments, sinó perquè estan mal repartits.

Certament, l'agricultura és un element clau; però no l'agricultura industrial, que és una amenaça pel seu enfocament productivista. Tal com també ha dit Oyugi, un dels problemes principals és la globalització comercial o industrialització. Els països pobres no tenen suficients recursos per fer agricultura industrial, allà cal canviar les formes i les escales de productivitat. Cal fomentar l'agricultura a escala familiar i augmentar-ne els ingressos des de la solidaritat local.

Finalment, en la sessió es van presentar casos i problemàtiques locals, com els del Delta de l'Ebre o el de la Conca del Paraná.

Manuel Masià Marsà, president de Delta-Med, va voler fer present en la sessió les singularitats dels deltes del Mediterrani, dedicats a l’agricultura des de temps ancestrals. De la gestió de la seva organització sobre problemes que els afecten, va ressaltar bàsicament la compatibilitat de l'activitat agrícola amb l'ecològica i la necessitat de reflexionar des de les especificitats de la zona. Nelton Fidriech, director tècnic d'Itaipu Bi-national i membre de Green Cross al Brasil, va explicar els problemes de la Conca del riu Paraná i va presentar les accions que s'estan duent a terme, sobretot en el lloc específic de l'embassament d'Itaipú.