Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diàleg Orient-Occident > Intervencions de Géremie Barmé i d’Ashkar Kapur
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Intervencions de Géremie Barmé i d’Ashkar Kapur
Diàleg de referencia: Diàleg Orient-Occident

Géremie Barmé parla en la seva ponència del paper de les avantguardes, centrant-se en la seva importància en la història xinesa. Es parla sovint d’aquests moviments amb certa nostàlgia, pel seu entusiasme i el seu caràcter innovador. En el cas de Xina, si bé aquests moviments han estat presents al llarg de la seva història, Barmé s’interessa especialment per l’avantguarda d’artistes que sorgeix després de la Revolució Cultural, la Guardia Roja.

Aquest interès l’ha portat a fer una pel·lícula sobre el tema, titulada Morning Sun. Es tracta d'un retrat psicològic d’aquests pensadors. Aquests grups resulten incòmodes pel règim, en general pel poder, de manera que actuen amb ells de les dues úniques maneres en què es pot destruir un individu creatiu: ignorant-lo o posant-lo en un pedestal (assimilant-lo al règim). Malgrat això, el propi règim xinès es veurà, d’alguna manera, influenciat per aquests moviments.

Durant els anys 80, un altre grup d’artistes coneguts com Les Estrelles es constitueixen en la nova avantguarda xinesa i viatgen per tot el món portant amb ells les noves tendències en art, música o pensament que representen.

Les avantguardes també evolucionen i, als anys 90, els nous humanistes i els postmaoistes són els representants d’aquest moviment. Aquests nous intel·lectuals reconeixen que la tradició té cabuda en l’avantguarda i que la cultura popular pot ser una manera de renovar-se.

En definitiva, el director de cinema conclou que hi ha moltes possibilitats, que són possibles molts tipus d’avantguardes. I no només possibles, sinó necessàries, perquè la funció d’una avantguarda és pertorbar l’ordre establert. La intervenció d’Ashkar Kapur se centra en demostrar que la diversitat, lluny de ser un problema, és una realitat. I la diversitat no s’ha de pensar en termes Orient-Occident, ja que dins l’Orient mateix aquesta diversitat existeix. A la Índia, per exemple, existeixen 53 dialectes. Però, més enllà, la diversitat la trobem en nosaltres mateixos com a individus. Per tant, parlar d’un conflicte Orient-Occident és fictici, perquè primer caldria definir qui som nosaltres mateixos. I les persones som diverses: Kapur és un home, un indi, un pare, un director de cinema... Som i vivim en una contradicció constant. “I l’univers només és possible, vosaltres i jo només som possibles, perquè som contradictoris”, diu Kapur. Per suposat, aquesta diversitat, les contradiccions, porten inherents tensions que fan necessari el diàleg.

En la seva feina en la direcció de pel·lícules com Elizabeth o Bandit Queen, a Ashkar Kapur li agrada dir que les paraules més creatives que hi ha són “jo no ho sé”. Perquè reconèixer això dóna tot l’espai possible a la creació, només és possible crear des del buit, sense el constrenyiment de res per suposat. “L’acte de creació és el descobriment”.

Després de passar temporades a Hollywood, a Kapur li agrada passejar per Bombai, on milers d’esdeveniments succeeixen alhora: algú que passa gana, un casament, un funeral, algú que passeja... Ser conscient d’aquesta diversitat és ser humil, saber que un és un mateix i no algú altre és només una qüestió de sort. I, per tant, no només som responsables del que fem, sinó que d’alguna manera també ho som del que no fem. Però en realitat tots volem fer definicions, necessitem saber qui som, i és sovint quan volem definir, quan enquadrem l’altre, quan apareixen els problemes. Volem tenir la sensació que tenim un paracaigudes, quan en realitat la vida és una caiguda lliure.

El diàleg, abans de ser polític, ha de ser personal; cadascú és infinit i indefinible i és això el que hem de celebrar.

En el torn de preguntes, Ashkar Kapur diu una frase que podria molt bé servir com a resum de la seva intervenció: “Tu ets jo i jo sóc tu, i aquesta és la naturalesa de la vida”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Diversitat i identitats dels llenguatges narratius
 
RS Governar la mundialització: excepció, diversitat, pluralisme
 
RS Planificació holística cultural, per Robert Palmer
 
IF Modernització front a occidentalització
 
AS Diàleg Orient-Occident
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.