Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Què s’amaga darrere la teva roba? El treball precari de les dones en les cadenes de producció globalitzades > Què s’amaga darrere la teva roba?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Què s’amaga darrere la teva roba?
Diàleg de referencia: Què s’amaga darrere la teva roba? El treball precari de les dones en les cadenes de producció globalitzades

Darrere la nostra roba no només s’amaga la nostra història, la nostra pell, sinó que a les etiquetes s’oculta la realitat de milers de dones oriündes dels països més pobres. Dones que treballen fins a 12 hores seguides per aconseguir els objectius de producció, dones que han de suportar humiliacions, maltractaments, i tot plegat per un sou miserable que no arriba als 150 dòlars i no satisfà les necessitats bàsiques. Aquestes i altres denúncies es van fer públiques durant el diàleg del Fòrum Universal de les Cultures «Què s’amaga darrere la teva roba?», organitzat en col·laboració amb Intermón Oxfam i Setem. La jornada es va caracteritzar per l’emotivitat i les bones intencions, tot i que de vegades allunyades de la quotidianitat que viuen les dones en els països del sud.

La denúncia

Per atraure l’atenció dels mitjans de comunicació, mecanismes essencials per denunciar aquesta situació a la societat civil, la model Judit Mascó es va solidaritzar amb aquesta causa. Va explicar la seva experiència com a consumidora i com a imatge d’algunes marques que no respecten els drets laborals fonamentals, i va parlar d’un conflicte interior al qual tots ens enfrontem a l’hora de comprar una peça i no saber-ne l’origen. La model va proposar que la idea d’una compra satisfactòria inclogui paràmetres que vagin més enllà d’aspectes econòmics, com ara que sigui saludable, que no malmeti el medi ambient, que s’hagi produït en unes condicions laborals justes, etc. La responsabilitat també l’ha d’assumir el consumidor, que ha de poder disposar de la informació suficient per prendre les seves decisions: «la informació és la base per canviar la consciència ciutadana».

Ignasi Carreras, director d’Intermón Oxfam, va ser el primer a anomenar marques que no han volgut negociar la seva política en matèria de responsabilitat social corporativa. Ho va fer públic de manera contundent, i ho va repetir perquè ens quedessin gravats els noms: Kappa i Fila. Dues companyies esportives que no han volgut adherir-se a la campanya «Juga net a les olimpiades», una iniciativa que aplega les empreses esportives de més prestigi, les que «donen feina a 27 milions de persones, recapten més de 60 mil milions d’euros i que estan vinculades als valors olímpics», a les quals es reclama un compromís pel respecte de les condicions laborals de tots els seus treballadors. La campanya ha comptat amb el suport de 250 mil persones i una adhesió continuada.

Antonio Codina, membre de Setem, també va parlar de marques i va assenyalar que GAP, una de les tèxtils nord-americanes més poderoses, amb més de 3.000 fàbriques arreu del món, va reconèixer obertament que en una part de les seves fàbriques es violaven els drets laborals.

L’any 2001 Setem va comprar accions d’Inditex, una estratègia que va servir per accedir a la reunió d’accionistes i obtenir informació rellevant per investigar aquest tema. La empresa va reaccionar en conèixer aquesta estratègia i va crear un departament de responsabilitat social corporativa.

No obstant això, aquest tema ha hagut de superar obstacles i no només de les empreses que han volgut amagar informació, la censura dels mitjans de comunicació i dels poders fàctics ha estat un altre escull. L’any 2002 Televisión Española prohibia l’emissió del reportatge «Trapos sucios» perquè esmentaven marques conegudes d’arreu del país.

Què diuen les empreses?

Un dels arguments més utilitzats per les empreses és que no poden controlar el nombre de fàbriques que tenen a diferents llocs del món. Segons les institucions denunciants això és fals ja que podrien controlar tot el procés de producció. De fet, el propietari de Zara ocupa el lloc 33 dels homes més rics del planeta.

Un dels moments més emotius del diàleg va ser el testimoni de Gloria Rafaela Córdova, líder sindicalista d’una maquila a Guatemala. Des del cor i amb tota la calma, va explicar amb detall les humiliacions que va haver de suportar en una fàbrica coreana per haver tingut la idea de crear un sindicat dins la seva empresa.

Dones com la Gloria són les autèntiques protagonistes d’aquest diàleg, ens proporcionen les pistes per trobar una solució, «per córrer darrere el que és impossible i lluitar pel que és possible», afirmava Ignasi Carrera. Elles tenen totes les respostes i en la senzillesa d’aquesta dones va ser capaç de trobar la solució: l’educació. Des del Fòrum de les Cultures va instar a donar suport a l’educació, al mateix temps que reconeixia la seva ignorància i la dels seus companys. Segons ella, l’educació és l’eina fonamental que necessiten per lluitar contra aquest problema. Potser també és la solució per no caure en el proteccionisme que algunes ONG practiquen en els països del sud.

Després de sentir aquest testimoni, es va arribar a la conclusió que tot està relacionat amb els problemes socials dels països Tercer Món. Les maquiles també són conegudes com a empreses «golondrinas» per la facilitat per canviar la seva ubicació geogràfica. Aquest és un altre factor que fa que les denúncies encara no es facin sentir gaire i que els governs no actuïn amb prou força per posar fi a aquests abusos. Per la seva banda, i de manera testimonial, Boubker-el Khamlichi va explicar la situació que es viu a Tànger, al Marroc. Allà, la marcada estructura patriarcal de la societat converteix les dones en víctimes indefenses d’aquestes pràctiques empresarials: dòcils, analfabetes i sense capacitat de mobilització, representen el 73% de la mà d’obra tèxtil a Tànger. Aquest fet demostra que la problemàtica està relacionada amb aspectes més complexos que les pràctiques empresarials depredadores i ens confirma que l’educació és la millor via per resoldre aquestes situacions.

Buscant solucions

«Connectant mons» és la proposta per trobar solucions d’Intermón Oxfam. Unir el món de les escoles amb les dones treballadores del sud. Obrir els ulls als joves europeus, que no s’imaginen el dia a dia que viuen milers de dones a països tan llunyans com Hondures o tan propers com el Marroc.

Les solucions, algunes d’utòpiques i altres de més factibles, afecten la societat com a consumidora responsable. Els quatre eixos de solució són els governs afectats, les empreses com a ens responsables, els consumidors i els mitjans de comunicació encarregats de difondre campanyes i iniciatives com aquestes.

Mercè Campaladal (CCOO) va aportar dades que confirmaven la realitat amagada darrere les cadenes de producció tèxtil. La riquesa que es genera no es reinverteix en el desenvolupament dels països que acullen les empreses. Com una de les vies de solució, va proposar que es potencïin els comitès d’empresa de les diferents organitzacions a escala internacional, i que es promogui la solidaritat nord-sud per mitjà de campanyes de sensibilització, globalització dels sindicats i ampliació dels seus drets.

Per la seva banda, Josep Maria Álvarez (UGT) va parlar dels etiquetatges transparents com a condició essencial per part de la UE, el mercat més gran del món, així com de la pressió de l’OMC en el compliment dels drets laborals. «El consumidor ha de tenir una consciència del que compra i exigir un etiquetatge transparent».

Josep Canals (empresari tèxtil i membre de la CEOE) s’ha dedicat a visitar maquiles a Tànger, i va parlar de la consciència dels nous consumidors i de les empreses, i de programes com ara Global Compact i les auditories UBE.

Global Compact és una iniciativa auspiciada pel secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan. Es basa en una noció ben simple: segons ho exigeixi o no la llei, les corporacions han de complir els drets humans bàsics i els estàndards ambientals en totes les pràctiques empresarials en compensació pels efectes negatius de la globalització.

El Global Compact de Nacions Unides promou els valors fonamentals per satisfer les necessitats socioeconòmiques mundials. Reclama la col·laboració i el compromís de les companyies multinacionals per treballar amb Nacions Unides en pro de la sostenibilitat dels mercats i de la recerca de solucions en àmbits socials.

Una altra de les solucions plantejades és l’orientada al dret primordial dels consumidors d’exigir la informació de les empreses, conèixer d’on prové el producte que estem comprant. Una altra proposta va ser destinar un percentatge dels beneficis de les empreses a formació en els països on s’ubiquen les fàbriques.

Josep Maria Rañé, representant de la Generalitat de Catalunya, va fer referència al creixement econòmic versus el creixement de les desigualtats i a la necessitat de disposar de polítiques que vetllin pels drets laborals i poder exigir a les empreses la informació necessària per avaluar la seva bona o mala actuació. Per avançar en aquests objectius, caldrà crear i donar més protagonisme a mecanismes d’auditoria d’àmbit global que puguin actuar de manera independent. Això no obstant, una part de la responsabilitat correspon als consumidors: «Cal informar els consumidors perquè siguin capaços d’anar-se acostumant a poc a poc a ser compradors responsables». Per acabar, els nens van donar el seu veredicte amb propostes que podem anar construint i fomentant des de la nostra pròpia realitat: compartir en família les feines domèstiques o no tenir actituds masclistes en la nostra vida quotidiana es barrejaven amb propostes clàssiques, com ara la denúncia d’aquests fets, mecanismes de control o exigències de transparència i d’investigació per part d’ONG i organismes internacionals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
IF L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
RS El paper de l’empresa al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.