Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Guerra, salut i media ambient
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Guerra, salut i media ambient
Els efectes a llarg termini de les armes nuclears lleugeres
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

La novetat de la munició d’urani empobrit i de l’armament nuclear d’infanteria des de la Guerra del Golf ha comportat un nou problema mediambiental que influeix també en la salut dels habitants del territori afectat. Per acabar amb això cal la intervenció d’un nou Tribunal Internacional del Medi Ambient, que l’OMS tingui més llibertat i que es prohibeixi l’ús d’aquest tipus d’armes en les campanyes militars.

Un problema essencial a l’hora d’analitzar les conseqüències dels conflictes armats és la qüestió de la contaminació ambiental i els seus efectes en la salut dels habitants de la zona afectada. El fet de considerar la lluita armada i la violència com a “adiccions” comporta la legitimació de la guerra com a solució per combatre el terrorisme. S’ha demostrat que la violència no és quelcom natural de l’ésser humà sinó una mena de malaltia que no tan sols afecta les vides humanes en el transcurs de la lluita. Actualment, la infanteria fa servir armes lleugeres nuclears (les anomenades mini-nukes i la munició fabricada amb urani empobrit), que, a més de ser més eficaces per destruir tancs, afecten l’entorn produint danys en el terreny (l’incident dels recents terratrèmols a Turquia i l’Iraq), a part del cas de la metralla que contamina la terra, l’aigua i l’aire i que causa malalties entre els habitants de la zona com el càncer o malformacions d’alguns nens nascuts en un període immediatament posterior com la síndrome del ciclop (néixer amb un únic ull), molt poc freqüent (un de cada cinquanta milions de nens la pateixen a tot el món, mentre que només a l’Iraq se’n van verificar cinquanta casos durant la guerra). Avui dia, la Campanya Contra l’Urani Empobrit de Manchester s’encarrega d’investigar aquestes qüestions i, malgrat que també s’ha pressionat perquè l’OMS s’hi impliqui, el procés és molt lent. La solució més efectiva seria que els governs dels EUA i la Gran Bretanya prenguessin consciència d’aquest problema i deixessin una llibertat més àmplia a l’OMS, però les qüestions de salut sempre s’han qualificat com a arma política que podria tornar-se en contra seva. Tot i que encara no s’han pogut comprovar de manera eficaç les sospites pel que fa als efectes d’aquestes armes, les deformitats i les morts de soldats de la Guerra del Golf proven que aquest és un argument sòlid.

L’assignació de pressupostos per la construcció d’armes que contaminen el medi ambient és un problema que s’ha de solucionar des del reforç de les normatives dels organismes internacionals per aconseguir una “bona” globalització. Per tant, no només és important la qüestió dels drets humans: cal respectar els drets de la Terra, que apareixen a la Carta dels Drets de la Terra de l’ONU. En realitat, els drets humans i els drets de la Terra són dos factors interdependents, atès que el manteniment d’un medi ambient net influeix en la salut i la qualitat de vida de l’ésser humà. Per això, i junt amb la qüestió de la Carta dels Drets de la Terra, cal fer també una crida a l’OMS perquè reguli quins són els efectes de l’entorn en la vida de l’ésser humà (per exemple, en temes com l’alimentació i la regulació dels aliments transgènics) i cal fomentar la creació d’un Tribunal Internacional del Medi Ambient amb lleis pròpies i la col·laboració de grups de ciutats que comparteixin els mateixos problemes mediambientals.

Problemàtica:
La contaminació produïda pels efectes de l’armament nuclear de les noves guerres i les seves repercussions en la salut dels soldats i els civils de la zona.

Proposta:
La intervenció d’un nou Tribunal Internacional del Medi Ambient, una major llibertat per l’OMS i la prohibició de l’ús de l’urani empobrit i les mini-nukes a les campanyes militars a través d’iniciatives com la Campanya Contra l’Urani Empobrit de Manchester.

Postures:
El debat ha de sorgir entre les organitzacions que defensen els drets humans i els drets mediambientals i els governs que fabriquen i utilitzen aquest tipus d’armament. La discussió s’ha de fer tot demostrant que, efectivament, la contaminació de les zones afectades té a veure amb aquest tipus d’armament i que els casos de mutacions i càncer són, al mateix temps, una conseqüència d’aquesta contaminació. Bruce Kent (Movement for the Abolition of War, EUA), Rosalli Bertell (International Institute for Public Health, Canadà): “La violència és una adicció.” - “En el passat, l’important de les armes era matar soldats. Ara les armes d’urani empobrit afecten el medi ambient que afecta, al seu torn, la salut de l’ésser humà.” - “Als EUA hi ha quaranta milions de persones sense sostre i sense assegurança mèdica. (...) El que ho provoca és la despesa militar.” - “Els drets humans i els drets de la Terra han d’integrar-se en una bona globalització. El nostre problema més gran és el poder per damunt dels altres.” Rae Street (Campaign for Nuclear Disarmament): “L’urani empobrit és una arma radioactiva. (...) El seu període de semidesintegració és de 0,1 milions d’anys.” - “La salut és dinamita política. (...) La salut també forma part de l’economia.” - “Qualsevol arma que es fabrica (...) significa robar als que pateixen fam.” (Eisenhower) - “Hem de ser ferms i rotunds: pensar globalment, actuar localment.” - “Pagar la violència amb violència no fa altra cosa que multiplicar la violència. (...) L’odi no eradica l’odi, només l’amor pot fer-ho.” (Martin Luther King Jr.)

Conclusions:
La conclusió a la qual s’arriba amb tot això és que, si realment hi ha proves que demostren que aquesta contaminació i aquestes malalties estan provocades per aquest tipus d’armament, aleshores se l’ha de prohibir.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Xarxes civils per conflictes globals
 
RS Dona, Pau i seguretat
 
RS Sessió de clausura
 
RS Educació pel desarmament
 
AS Cap a un món sense violència
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.