Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 3.2 Desenvolupament sostenible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 3.2 Desenvolupament sostenible
Diàleg de referencia: Cultures del treball

Durant els últims vint anys, el món s’ha vist immers en un creixement econòmic sense precedents, on el benefici i la competitivitat han estat els objectius dominants, i s’ha deixat de banda el medi ambient i el benestar de la societat, allò que avui coneixem com a desenvolupament sostenible. En aquest seminari, els ponents han mostrat tres experiències que exemplifiquen que el desenvolupament sostenible no és una utopia, sinó una realitat.

Joachim H. Spangenberg, investigador de l’Institut Europeu d’Investigació Sostenible, va exposar la visió teòrica del desenvolupament sostenible. Aquest investigador reconeix que desenvolupament sostenible és un concepte polític complex. Per una banda, aquest exigeix una perspectiva àmplia en l’espai i en el temps; en l’espai, perquè es dóna tant en l’àmbit local com en l’àmbit universal, i visió temporal perquè implica tant responsabilitat històrica com futura. Per l’altra, el desenvolupament sostenible va més enllà de l’àmbit ecològic i ara s’expandeix cap a l’àmbit social i laboral. En aquest cas, també hi ha dues dimensions: dimensió normativa i dimensió de qualitat. La dimensió normativa fa referència a la necessitat de reconèixer que els individus fem un treball mixt, fruit de la combinació del treball laboral, familiar i temps d’oci. Aquest treball no remunerat també implica experiència i aprenentatge dels individus, i moltes vegades compleix amb una funció social; tot un corol·lari d’habilitats i d’enriquiment personal no reconegut. Per això, és necessari un nou marc normatiu que reconegui totes aquestes tasques que formen part del procés vital de cadascú. L’altra dimensió, la qualitat, fa referència al creixement econòmic i a l’ocupació. Cal que el desenvolupament sostenible trobi una fórmula on el creixement sigui suficient per compensar la pèrdua de llocs de treball. De fet, aquest creixement ha de deixar de ser un objectiu per passar a ser un efecte secundari. Però el primer pas cap a aquest desenvolupament sostenible passa per la redistribució de la riquesa i per l’equilibri en l’intercanvi comercial nord-sud. Per això, cal un repartiment just dels recursos i equilibrar consum sostenible i societat.

Josephilda Nhlapo-Hlope, membre del Banc de Desenvolupament de Sud-àfrica, va posar de manifest la possibilitat de créixer econòmicament i de manera sostenible, i a la vegada crear nous llocs de treball. Sud-àfrica, un dels països amb un nivell de desenvolupament elevat, ha demostrat que créixer sense perjudici de la societat i del medi ambient pot ser una realitat. La ponent, mitjançant una presentació força interactiva, va explicar les polítiques que el govern sud-africà du a terme per reciclar al màxim possible i a la vegada crear nous llocs de treball. El seu marc legislatiu és un dels més innovadors i avançats en la conciliació laboral i ambiental. Un exemple més que curiós és el de la legislació sobre bosses de plàstic. Aquest marc legislatiu prohibia la fabricació i ús d’un determinat tipus de plàstic per fer bosses. Les bosses als supermercats van deixar de ser gratuïtes i, conseqüentment, la gent va deixar d’utilitzar-les, i van començar a utilitzar bosses de paper. D’aquesta manera, la gent que abans treballava a les fàbriques productores de bosses de plàstic i que es van quedar sense feina amb aquesta llei, s'han anat reincorporant a la indústria del paper. A més, existeix una consolidada empresa de reciclatge que crea llocs de treball tant de manera directa com indirecta.

El vessant polític va venir de la mà de John Hontelez, membre de l’Oficina Europea de Medi Ambient. La seva visió, malgrat ser força optimista, és molt crítica amb els poders públics i l’acció de la Unió Europea. Tot i que la Unió Europea ha tingut sempre present el medi ambient i el concepte de desenvolupament sostenible en la majoria de tractats i directives, aquestes mai no han estat posades plenament en pràctica. Això fa que, a pesar de tenir una normativa des de fa molts anys, no existeixin resultats favorables ni experiències de conciliació ambiental i social. L’acció dels ecologistes europeus viu entre dues contradiccions: el desenvolupament sostenible és incompatible amb altres polítiques, o el desenvolupament sostenible serveix per justificar canvis ínfims des dels governs per restringir l’acció dels ecologistes. Però perquè els objectius de la Unió Europea siguin factibles no tan sols es necessiten diners, sinó també lideratge, creativitat i, sobretot, voluntat política dels estats membres.

Davant aquestes experiències sostenibles, els ponents van demostrar que el desenvolupament sostenible és possible però que requereix voluntat política, social i sindical. Cal que els sindicats incorporin en la seva agenda reivindicativa el concepte de desenvolupament sostenible, que els estats apostin per una reforma fiscal ecològica i que la societat i moviments socials pressionin els estats, els ens regionals i les organitzacions internacionals per fer que el desenvolupament sostenible sigui una prioritat política.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El repte de la innovació
 
CO Conclusions de la Secretaria Tècnica: Energia i desenvolupament sostenible: on anem?
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
IF Oferta energètica sostenible
 
RS El turisme en un planeta viu
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.