Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI > Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
Diàleg de referencia: Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI

Bernard Pecoul tractà el tema de la desigualtat entre nord i sud en matèria sanitària destacant tres obstacles en l’accés a medicaments essencials en els països en vies de desenvolupament: els alts preus, el monopoli en la producció i les pressions exercides pels països del nord. L’escassesa de producció d’uns determinats medicaments bàsics i la manca de recerca de “malalties oblidades” que existeixen als països pobres i per a què no es destinen recursos (el mercat no aconsegueix estimular la R+D per aquest tipus de malalties) van ser uns dels altres temes que destacà.

Això, segons el ponent, genera grans desequilibris i el sector públic és incapaç de realitzar una compensació social.

Pecoul proposà una solució estructural: desenvolupar polítiques no basades en la caritat sinó en l’estimulació dels desenvolupament local autònom, fent convergir els esforços per crear aliances entre el sector públic i privat.

Jean Roy va plantejar el tema de les aliances en l’eradicació i el control de malalties com la SIDA i la malària, que denominà “assassines silencioses”. Va mostrar la necessitat de transformar els programes verticals en altres d’horitzontals, que agrupin els esforços de distints grups: ONG, governs locals, científics, voluntaris, etc. Roy exposà el cas de Ghana a la campanya contra el xarampió, on s’han establert partenariats entre la Creu Roja i els governs.

Ramón Vallescar va plantejar la relació entre salut i pobresa, destacant el paper central de la vulnerabilitat en aquesta relació, com també el de la injustícia. Destacà el rol que les ONG poden tenir, principalment a nivell local, a programes d’impacte directe en la salut i que depenguin poc en l’exterior (per exemple, la inversió en educació).

Vallescar també destacà que les ONG han d’exercir un doble paper de control tant en matèria de transparència en els pagaments i les despeses efectuades per les empreses transnacionals en els països, com donant suport a la societat civil en el control dels governs per a què compleixin els acords internacionals en matèria social. El ponent destacà també la importància que les ONG tinguin la capacitat d’influir en l’agenda mundial, de posar sobre la taula els temes bàsics de lluita contra la pobresa i contra les malalties cròniques, que permetin de millorar les condicions de vida de la població.

Monserrat Figuerola va presentar els compromisos de Grupo Sur de cooperació, en la creació de partenariats socials entre el nord i el sud, i relatius a temes de gènere i de salut. Va destacar la importància dels problemes sanitaris, ja que afecten a la societat en el seu conjunt, no només a qui els pateixen. Va plantejar la necessitat de desenvolupar una voluntat integradora de cooperació amb polítiques socials centrades en la complementareitat i horitzontalitat.

Figuerola plantejà la necessitat que les intervencions a nivell local comptin amb la participació, el compromís i el control de la pròpia comunitat, així com la necessitat de prioritzar les intervencions que generin xarxes sociopolítiques, sense prendre una actitud defensiva. És necessari, va comentar, aconseguir una sinèrgia entre les polítiques públiques i les intervencions privades i les ONG, orientades específicament als països del sud.

Alfons Sancho exposà la necessitat de tenir una visió global de la salut, d’entendre que l’accés als serveis sanitaris és un dret de tots i que la salut és un bé públic global que ha de ser finançat internacionalment. Sancho va denunciar la manca de compromís mundial i la necessitat d’instrumentar polítiques d’integració que evitin el desenvolupament de polítiques de salut aïllades i descoordinades. El ponent va plantejar que les ONG han d’ajudar a “baixar” els programes i polítiques internacionals als nivells locals, com també a realitzar recerques operatives, que expliquin per què certs programes tenen problemes en determinades poblacions.

Sancho va mostrar la urgència d’analitzar les polítiques de cooperació, de realitzar transformacions en les polítiques “assistencialistes” internacionals per a què aquestes aconsegueixin donar suport de forma efectiva als teixits associatius dels països del sud, i que siguin ells mateixos que trobin el seu propi camí de desenvolupament.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
 
RS Accés a les intervencions en salut
 
RS Intervencions en salut
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.