Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Justícia Internacional > Funció dels organismes governamentals i no governamentals en la promoció de l'ús del dret internacional per al foment de la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Funció dels organismes governamentals i no governamentals en la promoció de l'ús del dret internacional per al foment de la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural
Diàleg de referencia: Justícia Internacional

En aquesta sessió s’han presentat punts de vista i bones pràctiques sobre la influència dels organismes governamentals, principalment el poder judicial, i dels no governamentals, les ONG, en la integració del dret internacional i les institucions que l’executen per resoldre conflictes mundials.

El moderador de la sessió, el membre de l’oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides (ONU), Markus Schmidt, ha indicat que aquests organismes són importants per contribuir a la coherència jurisdiccional en drets humans.

La membre del Human Rights Watch i assessora voluntària del govern dels Estats Units (EUA) en relacions exteriors, Jane Olson, assenyala que actualment s’han incorporat nous drets de l’àmbit social, econòmic i cultural com a categoria de drets humans. També es felicita que el Tribunal Penal Internacional (TPI) sigui ara l’estructura organitzativa per defensar aquests drets.

En nom de Human Rights Watch, Olson ha dit que “els EUA no són aliats nostres. Més aviat, són una gran amenaça per l’ús que fan de la llei. La majoria de lleis locals i internacionals han estat utilitzades en nom de la seguretat, la qual cosa ha generat fets tant escandalosos com les tortures a Iraq” .

L’ús del dret internacional per lluitar contra la corrupció política i econòmica de governs i empreses multinacionals és un altre àmbit de pressió des de la societat civil. El director de comunicació de la ONG Transparency International, Jeff Lovitt, s’ha felicitat que l'ONU hagi acceptat l’anticorrupció com un dels principis fonamentals pels quals ha de vetllar. La corrupció, ha dit Lovitt, pot anar també en contra dels drets humans. Jeff Lovitt també ha remarcat que “calen lleis internacionals per controlar la corrupció pública i privada”.

La directora de l’International Center for Transitional Justice, Priscilla Hayner, ha exposat la feina que desenvolupa la seva organització en suport a la justícia durant el procés de transició, entre el final d’un conflicte i el principi d’estabilitat en un país. Una de les tasques que realitzen és la creació de comissions de la veritat i la reconciliació entre víctimes i els agressors, com s'ha fet, per exemple, a Timor Oriental, Kenya o Libèria, entre d’altres. Hayner ha afirmat que “els tribunals i les comissions de la veritat poden treballar (i ho han fet) conjuntament en diferents països”.

Sobre el TPI, Hayner ha dit que “els casos de Iugoslàvia i Ruanda s’han de tenir en compte, però també s’ha de pensar en el seu alt cost” .

En termes similars s’ha expressat el periodista francès Pierre Hazan en afirmar que “la comunitat internacional i el Consell de Seguretat de l’ONU van crear els tribunals penals de l’antiga Iugoslàvia i de Ruanda per anestesiar l’opinió pública davant aquests dos desastres. L’equilibri entre la política i la justícia és difícil, perquè hi ha pressions polítiques per al desenvolupament d’aquests dos tribunals”.

Hazan també creu necessària una pedagogia i visibilitat per fer entendre a la població els processos de la justícia internacional. En aquest sentit, recorda que “un dels problemes del TPI és que el temps de la justícia no és el mateix que el temps dels mitjans de comunicació ni el de l’opinió pública”. La coordinadora europea de la Coalició per al Tribunal Penal Internacional, Irune Aguirrezabal, considera que els reptes actuals passen per “universalitzar el TPI amb la col·laboració dels estats, defensar la integritat de l’Estatut de Roma de 1998 --el document que avala el TPI-- davant dels EUA i resoldre la qüestió dels recursos per al seu funcionament”.

Aguirrezabal, així com el president de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), Sidiki Kaba, s’han felicitat de la mobilització constant que es fa des de la societat civil organitzada per aconseguir la internacionalització de la justícia per tal de condemnar aquells estats que violen els drets humans. Com a representant d’una organització governamental, el jutge del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica, Albie Sachs ha citat Espanya i el seu país com a models per a la reconciliació de conflictes. Aquests dos estats, ha dit Sachs, “han estat capaços de trencar el cicle al què estaven immersos per aconseguir, finalment, que diferents comunitats enfrontades en el passat puguin ara conviure en pau” .

Des del públic s’ha criticat que no hi hagués cap representant d’un organisme governamental com ara la Unió Europea com a institució que també ha lluitat per a l’impuls definitiu del Tribunal Penal Internacional.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L'impuls de la societat civil a la justicia internacional
 
IF La corrupció com a vulneració dels drets humans
 
RS ¿Per què són necessaris els agents de canvi global?
 
RS Presentació del Diàleg 'Justícia Internacional'
 
AS La justícia internacional
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.