Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Cultura i qualitat de vida: quins són els paràmetres?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Cultura i qualitat de vida: quins són els paràmetres?
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Alioune Sall, representant de la tasca d'experts en indicadors de desenvolupament humà al Senegal (Àfrica), exposa sis reptes en la construcció de la identitat nacional respectant la diversitat als països africans:

  • Governança. Cal una gestió òptima de les autoritats centrals i dels estats descentralitzats.
  • Pobresa. Calen transformacions estructurals entre el saber, el poder i el tenir, ja que la pobresa crea les condicions per a la violació dels drets humans.
  • Llibertats culturals. Es reivindica el pluralisme lingüístic i l'educació en llengua materna.
  • Creativitat, iniciativa cultural. Cal una defensa dels drets de propietat intel·lectual col·lectiva, ja que moltes obres africanes són robades i venudes per milions en el mercat cultural.
  • Generació, gestió del coneixement. Cal recuperar la memòria històrica africana, no la visió de la cultura hegemònica.
  • Temes transversals. Cal establir la igualtat home-dona i lluitar contra la sida.


Sidney Bartley, ministra de cultura de Jamaica, exposa que la «qualitat de vida no és tenir televisió, sinó saber què mirar-hi». Davant la qüestió de la identitat cultural, Bartley puntualitza que no equival a identitat nacional i remarca: «Europa no ha colonitzat el món, el món ha colonitzat Europa. El vaixell va tornar ple de cultura, no sols de plata i or. Ara els africans també vivim a Londres.»

Bartley es pregunta per què la cultura europea és alta cultura i la cultura africana forma part de les arts minoritàries, i conclou que «l'home del carrer és qui crea la cultura, les arrels». Bartley duu a terme la ponència recitant poesia popular i cantant cançons de Bob Marley.

Per acabar, Liu Thai Ker, arquitecte i membre del Consell de les Arts de Singapur, parla des de l'experiència d'un país jove (trenta-nou anys) i explica que durant els primers anys d'independència cercaven la qualitat de vida en la protecció dels recursos naturals i ara que ja tenen resolt el problema de l'urbanisme es dediquen a millorar els drets culturals. L'arquitecte defineix la identitat de Singapur com «la unió cultural o una identitat neutra i homogeneïtzada. Tenim una influència occidental americana fortíssima, perquè cultura americana equival a èxit». Thai Ker exposa la necessitat de preservar el patrimoni històric i cultural per lluitar contra l'americanització.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Sessió d'obertura
 
RS Memòria i patrimoni
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.