Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Tots contra el racisme
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Tots contra el racisme
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El racisme és un problema al qual han de fer front milions de persones al món en ple segle XXI. En l’actualitat, els casos de racisme dins els països europeus estan àmpliament coberts pels mitjans de comunicació i taxativament condemnats tant per la població com pels poders públics.

Aquesta situació de rebuig sistemàtic de tot signe de discriminació per motiu d'ètnia no es dóna, tanmateix, en molts dels països que, com Argentina, neguen tota discriminació de base racial i alhora la toleren de manera passiva.

En primer lloc, ha d’indicar-se el mal ús de la paraula raça en el nostre vocabulari. En sentit estricte, no podem parlar de races, ja que científicament només existeix una raça: la humana. Per això, per referir-nos a persones amb trets fisonòmics diferents, com el color de la pell, hem de fer servir el terme ètnia.

Argentina és un país que ha conegut tradicionalment la immigració dels països europeus. Es tracta d’una societat moderna i occidentalitzada en què, no obstant, hi ha comunitats indígenes que conserven la seva pròpia llengua i la seva cultura en contra de l’homogeneïtzació imperant al seu país.

El principal problema a què fan front les comunitats indígenes, com les d’Argentina, és la manca de reconeixement per part de les autoritats governamentals. Les comunitats indígenes no tenen la titularitat de les seves terres tradicionals, que poden ser venudes per part del Govern a empreses privades perquè explotin els recursos naturals que s'hi troben.

Un gran assoliment de la comunitat indígena ha estat la inclusió d’una assignatura sobre aquest col·lectiu en la carrera de dret del país. Pot sonar superflu, però resulta ser un pas molt important per al seu reconeixement, ja que en l’actualitat molts són els advocats, jutges i magistrats que desconeixen tot el que fa referència a aquest col·lectiu.

L’exclusió social arriba al seu màxim exponent a l’Índia, amb un sistema de castes que exclou totalment un sector de la població de la societat índia. Aquesta pràctica, amb més de 500 anys de domini al país, troba la seva base inicial en la religió. En efecte, es diu que la casta més alta, els bramans, els sacerdots, surten de la boca de Déu; a continuació, en aquest sistema jeràrquic vénen els guerrers, que sorgeixen de les mans de Déu; de l’estómac apareixen els homes de negocis; i els udres surten dels peus i han de servir la resta de castes superiors.

En el sistema de castes ni tan sols es contempla els dalid, un nom que literalment significa "els trepitjats". Els dalid són més coneguts com els intocables, un nom que es deriva de la marcada exclusió social a què es veuen sotmesos. En efecte, aquest col·lectiu no pot ser tocat per la resta de castes. A l'antiguitat, ni tan sols se'ls permetia sortir al carrer abans del vespre, perquè amb la seva ombra podien tocar les castes superiors.

La passivitat del Govern, com és comú en aquests casos, és total. La Constitució de la Índia no contempla aquest sistema de relacions socials al país, per la qual cosa el Govern no intervé en contra d’aquesta situació, tot al·legant que la Norma Suprema la prohibeix en si mateixa.

És aquí on adquireixen rellevància les diverses organitzacions que s’ocupen de defensar els drets i millorar la situació dels intocables. Al marge de les seves diferències, es tracta de col·lectius que comparteixen les seves experiències, es recolzen mútuament i denuncien qualsevol tipus d’abús per part de terceres persones, tant per la via jurídica com mitjançant manifestacions o interpel·lacions als poders públics.

Tornant a Amèrica, trobem també la lacra de la discriminació per motius ètnics a Guyana. En aquest país actua l’organització no governamental Rights of Children, gestionada per joves d’aquest país amazònic. La tensió interètnica a Guyana va provocar fins i tot un progressiu —i preocupant— trencament dels vincles entre persones de diferent ètnia: els cercles d’amistats, que s’havien mantingut mixtos, derivaven cap a la uniformitat.

Per mitjà d’accions i projectes variats, Rights of Children es proposa reforçar les relacions entre les persones de diferent ètnia, sota lemes com el de 2001: If fish can do it, why we can’t live… together?”.

Aquesta feina s’ha vist recompensada pels resultats obtinguts en estudis com el realitzat el 2003 sobre ètnies, basat en el col·lectiu de joves del país. En aquest, el 72% dels enquestats reconeix tenir més “amistats interètniques” que anteriorment, la qual cosa manifesta un canvi en les tendències de comportament social del país, molt positiu per a la convivència i el respecte mutu. Tot i així, la situació no és òptima: dos terços han presenciat exemples d'exclusió social; i un terç reconeix haver-lo patit en primera persona.

La mateixa exclusió es viu a Europa, en un país que des del maig de 2004 pertany a la Unió Europea: Hongria. En aquest país, com en els del seu entorn (Europa Central i Oriental), la minoria romaní (d’ètnia gitana) es veu en una posició greu de marginació social.

Els romanís són un col·lectiu marginat també en termes econòmics, ja que suporten un índex de pobresa molt elevat. Es tracta d’un poble que comparteix trets identitaris propis, com la llengua, la cultura, la manera de vestir, etc.

La llengua oficial del país, en què s’imparteixen les classes a l’escola, l’institut i la universitat, és aliena als nens romanís. L’hongarès no és la llengua pròpia d’aquest col·lectiu, per la qual cosa l’escola suposa per a ells un problema greu que cal superar. És clar que l'entenen i que fins i tot poden parlar-la, però no ho fan amb la fluïdesa i la facilitat d'un nadiu.

En lloc d’apostar per la integració dels nens romanís en les estructures educatives —i socials i culturals— del país, el Govern d’Hongria separa aquests alumnes de la resta, amb la creació d’una xarxa de col·legis especials per a romanís. Amb aquesta pretesa solució s’eliminen les poques oportunitats d’integració d’aquest col·lectiu en la majoria d’origen hongarès. I no només això: en acabar els estudis a les escoles especials no s’atorga el certificat acadèmic d’ús normal al país, que faculta per ingressar a la universitat o trobar feina, sinó que s’emet un certificat especial dels centres especials d’aprenentatge, amb la qual cosa les portes del futur a la societat hongaresa es veuen tancades de manera considerable per als romanís.

El problema no és propi d’Hongria. Una altra de les repúbliques recentment ingressades a la Unió Europea, una institució teòricament caracteritzada pel respecte de les minories i els drets humans, manté un 35% dels romanís a escoles especials.

Per acabar, no podem oblidar la situació de discriminació que pateixen els ciutadans negres als Estats Units d’Amèrica. Aquest fet s’escenifica amb claredat en les condemnes a pena de mort, segons la Coalició Nacional contra la Pena de Mort, una ONG que lluita per la desaparició d’aquest sistema de punició. No en va el 76% dels joves són negres.

Fruit d’una situació social desfavorable per als ciutadans negres, la delinqüència en aquest col·lectiu augmenta entre els seus joves, un fet que ve acompanyat d’un notable augment dels nivells de violència per part de la policia. En el mateix esquema s'inscriu l'augment de la tensió —i de les normes— a les escoles. D'aquesta manera, un jove negre que participi en una baralla potser ja no va al director del centre, sinó que va directament a la presó.

Aquesta radicalització no és exclusiva del món acadèmic del país, sinó que afecta tota la societat. En paraules de la representant de la Coalició Nacional contra la Pena de Mort, “tots els problemes que hem vist a l’Iraq no són coses que ens sorprenguin als Estats Units. Ho veiem cada dia". I és que els mateixos maltractadors que es denuncien a la comunitat internacional per successos com els que van tenir lloc a la presó d’Abu Ghraib són treballadors nord-americans que desenvolupen i han desenvolupat la seva activitat professional als EUA.

Veient els diferents tipus de discriminació que es donen a tots aquests països, podem veure com el fenomen de l’exclusió no és exclusiu d’uns determinats països o uns altres, sinó que en major o menor mesura afecta tothom.

A cada país, l’exclusió de determinats col·lectius es manifesta de diferent manera, però tots tenen en comú la discriminació d’una part de la societat per motius ètnicoculturals o socials que no haurien de tenir cabuda en la societat moderna en què vivim. En aquest sentit, sorprèn la situació de la població romaní en un país membre de la Unió Europea.

Problemàtica:
L’exclusió social de les minories nacionals al món

Proposta:
Evitar l’exclusió social i la marginació dins les fronteres dels propis països amb les seves minories

Postures:
La marginació institucionalitzada a països d’Europa de l’Est amb els romanís; la manca de reconeixement a Amèrica Llatina amb les comunitats indígenes; les tensions interracials a països nord-americans, com a Guyana; el tracte desfavorable als negres d’Estats Units, així com la radicalització de les institucions i la policia

Conclusions:
El Govern té la clau per posar fi a l’exclusió de determinades capes o grups de la societat, base per a l’aparició del racisme. La manca de reconeixement de determinats col·lectius és determinant per al manteniment de l’exclusió social cap a comunitats com la indígena; la discriminació d’una determinada ètnia —que, a més, és més pobra— aprofundeix el sentiment racista; la marginació de minories socials institucionalitzada, separant-les de la resta de ciutadans del país, i la permissió de les tensions entre les diferents ètnies que formen un país afavoreixen el creixement del racisme i la separació entre els membres de diferent ètnia del país. El Govern ha de reconèixer el problema interètnic, sigui quina sigui la seva base, i fer tot el possible per resoldre les seves principals causes des del respecte a la diferència.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Pobles indígenes: educació, treball i salut (indigenisme i discriminació)
 
RS Conferència sobre la joventut indígena
 
RS Educació contra el racisme, França
 
RS Tornar al camí correcte
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.