Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Conferència sobre la joventut indígena
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Conferència sobre la joventut indígena
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Els pobles indígenes reclamen el reconeixement dels seus drets col·lectius i d’autodeterminació. Aquesta demanda serà recollida en el document Propostes per a objectius indígenes per al mil·lenni, que serà presentat a l’Assemblea General de Nacions Unides el proper mes de desembre amb vista a la seva posterior aplicació l’any 2015.

Així, la representant dels aborígens australians, Megan Davis, va demanar una llei de dret que protegeixi els interessos dels aborígens. Fins ara, la defensa dels drets humans d’aquest col·lectiu no està present a la Constitució australiana. D’aquesta manera, la mateixa legislació afavoreix la marginació racista. Va exigir, també, la creació d’un marc jurídic internacional que defensi els interessos locals i reconegui el dret a l’autodeterminació, el dret a la terra i a una educació específica.

Va continuar el diàleg Mirian Masaquiza, representant del poble quítxua de l’Equador, centrant la seva intervenció en la necessitat de la creació d’una educació intercultural, bilingüe i contínua que afavoreixi les oportunitats de la seva comunitat, que tingui presents els trets propis del seu col·lectiu, com són l’artesania, l’agricultura i la ramaderia. Va advocar per una educació que no estigui tancada entre quatre parets, sinó que estableixi un diàleg amb la comunitat i la natura, amb la pachamama. Va demanar als governs que comencessin a entendre el respecte per la diferència, que superessin la marginació i el racisme. Va sol·licitar, així mateix, l’elaboració d’una política diferenciada conjuntament amb el poble indígena.

La representant de la comunitat saami de Suècia, Kristina Nordling, va ser la següent a intervenir en aquest debat. La seva demanda es va centrar en la creació d’infraestructures de sanitat de més qualitat amb la finalitat d’invertir el cicle de pobresa.

Després va parlar Jennifer Koinante, representant del poble yaaku de Kenya, que pertany a l’ètnia massai. Va comentar com el seu poble és progressivament desposseït de les seves terres pel mateix govern, que també desatén els seus problemes sanitaris i educatius, i sobretot va mostrar la desatenció i la marginació de la figura de la dona. Una dona sense identitat que no té accés a l’ensenyament; que no pot prendre decisions, ja que no té cap mena de representació al govern; una dona que pateix problemes culturals com la mutilació corporal, els matrimonis primerencs concertats o la poligàmia. Com a conclusió, va requerir com a objectiu per al mil·lenni l’enfortiment de la identitat femenina amb la millora de la capacitat de presa de poder i de decisions.

Tracy McHugh, la representant del poble blackfoot del Canadà, va demanar la creació de programes per lluitar contra la discriminació i la creació de polítiques indígenes que fomentin l’educació.

La intervenció de Viviana Figueroa, representant del poble kolla de l’Argentina, es va centrar en la defensa del territori. Va explicar com el govern, que no reconeix la seva comunitat, avala polítiques d’apropiació dels recursos naturals, permetent la privatització del territori per empreses multinacionals que violen la seva forma de vida i els seus drets com a poble indígena i fomentant l’increment de la pobresa. Va exigir la implantació d’un codi d’ètica en aquestes empreses. Per una altra banda, el seu patrimoni intel·lectual es veu explotat, es fa un ús inadequat dels coneixements tradicionals i es comercialitza allò sagrat, així que també va demanar la creació de mecanismes de protecció per mantenir el patrimoni cultural.

També defensant la terra, va parlar Mrinal Tripura, representant del poble twipra de Bangla Desh. Tampoc aquell estat reconeix aquest poble, que està mancat de drets com a tal des del punt de vista constitucional. És el mateix govern el que s’apropia de forma armada de les seves terres per vendre-les a les multinacionals. Per a ells, la terra representa la supraestructura. La terra està profundament relacionada amb l’espiritualitat i el territori representa viure de forma digna. Robar-los la terra significa robar-los la identitat. La terra és una herència ancestral i és la base per al futur. Com a proposta per al pla del mil·lenni, demanen la devolució de les seves terres.

El diàleg va finalitzar amb la intervenció de Carlos Chocooj, representant del poble maia de Guatemala, que va demanar programes de recuperació de la biodiversitat.

En tota la sessió va quedar patent el grau constant d’agressió dels drets dels pobles indígenes per part dels governs, que els exclouen de les estructures juridicopolítiques de l’estat ignorant la seva veu i que prenen decisions inadequades per ells que destrueixen la seva identitat i violen els seus drets fonamentals com a comunitat. Com va dir la representant del poble quítxua referint-se a la situació dels pobles indígenes «és necessari que els ecos es converteixin en veu».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil
 
RS Pobles indígenes: educació, treball i salut (indigenisme i discriminació)
 
IF Cultural Competence
 
RS Llibertat, igualtat i fraternitat, nous escenaris, nous compromisos.
 
RS Tornar al camí correcte
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.