Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Els models de construcció de moltes ciutats s’han basat en aspectes estrictament econòmics i arquitectònics que no han tingut prou en compte la seva dimensió cultural. Això ha generat espais amb gran densitat de població, problemes de conflictes i exclusió social, etc. La cultura ha de ser una eina present en les polítiques d’urbanisme per tal de crear ciutats sostenibles.

Problemàtica:
La planificació de les ciutats, al voltant de la dècada dels setanta i especialment als països llatinoamericans, es va fer des de polítiques arquitectòniques sense tenir el compte el desenvolupament cultural. N'és un exemple clar Ciutat de Déu, la favela brasilera construïda al cor de Sao Paulo.

Proposta:
Crear un Estatut de la Ciutat Culturalment Sostenible en pro de la creació artística. La ciutat s'ha de convertir en el centre de la política cultural i, alhora, la cultura ha de ser un instrument central per al desenvolupament. L'educació ha d'acomplir un paper cabdal en el desenvolupament cultural a fi de guanyar la batalla de l'opinió pública i persuadir-la que la cultura és la base per al desenvolupament. Definir indicadors de sostenibilitat cultural de la ciutat. Reeducar culturalment la societat civil sobre els usos de l'espai públic.

Postures:
Texeira Coelho, professor de polítiques culturals de la Universitat de Sao Paulo, ha destacat la necessitat de fomentar les bases educatives per tal que les ciutats poc sustentables es converteixin en ciutats creatives. María Ángeles Cabeza, del centre de documentació de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), va sostenir que «tota ciutat pot ser educativa, és font d'educació en si mateixa a través de les polítiques, dels centres educatius i dels actors socials. La cultura dinamitza la ciutat». El professor de la Universitat d'Osaka, Masayuki Sasaki, va afirmar que el paper de la cultura en la revitalització humana és fonamental i que «actualment es presta un gran interès a les ciutats creatives que generen creixement econòmic». Segons Sasaki, la creativitat de la ciutat «és la mediació de la cultura i la indústria, les ciutats són responsables d'una gran part de la producció de l'activitat artística i han de donar cabuda a indústries que s'especialitzen en la innovació i que poden donar solucions a grans problemes».

Bones pràctiques:
L'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) comparteix les bones pràctiques i les experiències amb 280 ciutats en 33 països d'Europa i l'Amèrica Llatina. Lliga Europea d'Instituts d'Art (European League of Institutes of the Arts, ELIA): organització d'àmbit europeu representativa del sector educatiu superior de totes les disciplines artístiques. A Newham, a l'est de Londres, posen en pràctica el projecte Camins cap a la Creativitat, a càrrec del Newham Sixth Form College (NewVic) i la Universitat de l'Est de Londres. Newham, la tercera zona més deprimida del Regne Unit, és un exemple de com la creativitat i uns nous plantejaments educatius poden rellançar l'econòmicament, socialment i educativament una zona. Tenen un programa acadèmic d'arts (Bachelor of Arts) «flexible en què professors i alumnes exploren les seves idees i els alumnes coneixen la realitat on estudien», va comentar Graham Jeffery, membre de NewVic. Molts alumnes del projecte Camins per a la Creativitat s'han convertit en professors, cosa que permet l'aportació a les aules de gent jove que prové d'altres contextos i proposa noves perspectives a l'ensenyament. Organització AXE (que significa energia creativa), creada el 1990 al Brasil amb la idea que l'art pot ser una nova experiència, un nou paradigma que permeti de construir justícia i transformar la societat. L'organització treballa amb nens del carrer a partir de les seves inquietuds, utilitza la seva cultura del carrer, les seves possibilitats, per ajudar els joves, a fi que aquests revisin el seu estil de vida present i futur. AXE duu a terme activitats d'alfabetització, aconsegueix que el carrer sigui un espai lúdic i d'aprenentatge, i també vincula aquests nens amb altres comunitats. L'organització té una escola on treballa amb 1.500 nens i amb les seves famílies, s'hi ensenya dansa, música i arts visuals (moda i decoració). . L'organització també treballa en la formació de més de mil persones l'any, fa cursos i col·labora amb altres agents socials (institucions polítiques, mitjans de comunicació, etc.). Kamasawa, Japó: la ciutat ha transformat magatzems industrials en centres d'art i cultura gestionats pels mateixos ciutadans. Kyoto, Japó: estimulats per les polítiques creatives de Kamasawa, es van aplicar accions de recuperació artística i urbanística a zones abandonades i antigues de la ciutat. Osaka, Japó: ciutat industrial amb una alta taxa de desocupació que ha trobat en la cultura i l'art la sortida a moltes problemes socials.

Conclusions:
L'educació i l'aplicació de polítiques culturals a les ciutats, especialment a les ciutats poc sustentables, com ara Districte Federal a Mèxic o Sao Paulo al Brasil, esdevindran eines indispensables per aconseguir el desenvolupament.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Taller. Educació i cultura
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Comunitats sostenibles i la forma futura de les ciutats (LSE)
 
RS Cultura i desenvolupament. Veus des del camp.