Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Construint el diàleg intercultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Construint el diàleg intercultural
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

La globalització crea un impacte determinat en les cultures locals, però no les fa desaparèixer. Enrique Vergara, amb l’estudi de quin tipus de relació hi ha entre la publicitat i la identitat cultural a partir del cas de Xile, demostra els canvis que produeix el fet que el consum es torni un punt clau en l’estil de vida xilè. Amb el pas a la societat de consum, l’Estat deixa de ser el protagonista principal de la societat per cedir aquest lloc als consumidors. Però, com afecta la globalització una cultura local, la cultura xilena? El que és local es fusiona amb el que és global, es canvien hàbits però no es perd la identitat cultural. Les influències locals no desapareixeran amb la globalització, ja que la identitat cultural es va formant constantment. En aquest context la publicitat s’erigeix com un actor principal en la transformació de les cultures locals en cultures consumistes i incideix inevitablement en l’esdevenir de la seva futura identitat cultural. La publicitat es pot entendre, com assegura Josep Fernández Cavia, com un mecanisme d’aprenentatge que subministra models de comportament que se suposa que seran imitats. L’aprenentatge i la socialització són conceptes paral·lels que han de fer que els individus es creïn un mapa de la societat basat en esquemes mentals. Però l’objectiu real de la publicitat no és l’educació, sinó el consum de marques determinades, i únicament presta atenció a la diversitat cultural quan el seu grup objectiu està format per la minoria social o quan els valors relacionats amb la diversitat cultural tenen relació amb els valors de la marca. S’hauria de fer servir com a canal per aconseguir ajustar percepcions errònies de l’alteritat.

L’art també pot ser un element decisiu per canviar la percepció que els altres tenen de la pròpia identitat. José Edson Lino Moreira ho analitza basant-se en un cas ocorregut al Brasil, concretament amb la joventut del barri de Jacintinho i el mal tracte per part de la premsa per posar èmfasi en aspectes que confirmen el desordre social. Això implica una identificació de la joventut amb la delinqüència. Aquests joves van decidir crear un grup de teatre i la premsa va començar a reflectir l’evolució de les obres de teatre dels joves de Jacintinho deixant una mica més de banda la plasmació de la delinqüència del barri. Lino Moreira assegura que la paraula, mitjançant la globalització, incideix en la formació d’identitats; per mitjà de l’art escènic és possible (re)significar aquestes imatges.

Si a partir de l’art es pot recuperar les identitats específiques, tal com assegura Mónica García, el museu ha de ser un espai de trobada, retrobament i reconstrucció de les cultures. Encara que s’entén com un gran contenidor que conserva totes les creacions dels éssers humans, amb l’impacte de la globalització i la multiculturalitat el museu hauria de reinventar la seva missió per ser un centre d’educació, un espai que analitzés com i per què s’ha realitzat l’art, on i per qui s’ha creat, en quin context i, potser el més important, sota quin filtre estem nosaltres percebent-lo.

El museu ideal és un espai on es construeix significat, un fòrum d’interacció entre l’art i els individus, una concepció més propera al laboratori o al taller que no pas al contenidor d’identitats. García proposa crear museus virtuals, en format CD o en línia, on es puguin conèixer tots els aspectes esmentats relacionats amb l’art que s’està observant.

Problemàtica:
Es critica que no hi ha la universalitat en el concepte de l’art i del museu. No per a totes les cultures una manifestació artística significa el mateix. Per tant, cal tenir en compte la pluralitat de visions del que és un museu i del que és una obra d’art.

Proposta:
Crear museus virtuals en format digital que expliquin tot allò que es refereix a l’obra d’art que mostren.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS La diversitat cultural pel que fa al cinema: una noció universal per a la joventut?
 
RS Les nostres diferències creatives: aprenent a viure en comú a través de les arts i de les llengües
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
IF La memòria compartida és fonamental perquè els pobles reconstrueixin la seva identitat i s’obri la reflexió davant l’hegemonia del pensament únic que imposa la globalització.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.