Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Microfinances: impulsores de la recerca i el desenvolupament d’indicadors de pobresa
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Microfinances: impulsores de la recerca i el desenvolupament d’indicadors de pobresa
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

L’impuls dels microcrèdits com eina d’ajuda al desenvolupament ha subratllat la inexistència d’indicadors capaços de mesurar qualitativament el grau de pobresa. La necessitat d’arribar als més pobres i l’interès per avaluar l’impacte real del microcrèdit sobre la misèria han obligat a invertir recursos en el desenvolupament creatiu de sistemes de mesura que puguin oferir xifres de forma econòmicament sostenible.

La introducció del microcrèdit per part del Grameen Bank fa 27 anys com eina d’ajuda al desenvolupament per als més pobres va establir les bases de allò que avui dia anomenem microfinances. El préstec sense aval de petites quantitats per a micronegocis entre les famílies més pobres va tenir èxit i resultats gairebé immediats. Tanmateix, la pròpia naturalesa del projecte, arribar al més pobres i beneficiar-los, va plantejar les qüestions que encara avui suposen un dels més grans reptes de les microfinances: com mesurar la pobresa i identificar els més desfavorits.

Actualment, les microfinances, de les quals s’han beneficiat 68 milions de famílies mitjançant les gairebé 10.000 institucions distribuïdores o canalitzadores de serveis microfinancers, necessiten trobar indicadors i eines de mesura més complexos i elaborats, capaços de dibuixar mapes de pobresa precisos que ajudin a identificar els més necessitats i obtenir xifres concretes de l’eficàcia i l’impacte reals de les microfinances sobre la pobresa. Com diu la professora Mª Cruz Lacalle, "fins mitjan els anys 90 no existien estudis que demostressin l’eficàcia dels microcrèdits i és important saber si el microcrèdit ha complert l’objectiu de transformar la vida dels pobres".

Les xifres publicades pel FMI, que situen en menys d’un US$ la quantitat de diners amb la que viuen 1200 milions de persones al nostre planeta, són estimatives i globals, per la qual cosa es poden considerar un reflex manipulat de la realitat. Com explica John Hatch de FINCA, els mesuradors que utilitza el FMI són parcials i relatius perquè es regeixen pel dòlar, que varia considerablement de valor segons el canvi amb la moneda de curs legal autòctona. Per a John Hatch, "el que és efectiu és mesurar el nivell de pobresa segons la moneda local" perquè si la mesura es fa segons el dòlar, un 60% dels 1200 milions viu per sota de la línia de la pobresa i el 40% restant viu en l’extrema pobresa. Si s’utilitza la moneda local, però, el percentatge dels qui viuen en extrema pobresa disminueix a un19%.

Cecilia Denis de Women Together, quant a ella, assegura que, malgrat que existeixen múltiples eines de mesura desenvolupades per la sociologia, l’antropologia i l’economia, atès que manca un sistema universal, encara és necessari utilitzar un mix d’eines que s’adapti a les necessitats intrínseques de cada estudi. Per a Cecilia Denis "avui és impossible trobar una mesura única i universal per la varietat de condicions i factors de pobresa". Denis afirma que tot estudi ha de desenvolupar la seva metodologia basant-se en quatre regles fonamentals: definició de l’objecte a mesurar, identificació d’indicadors, objectiu de la mesura i destinatari de la mateixa.

El microcrèdit s’ha convertit en l’impulsor de la recerca de sistemes de mesura de la pobresa que permetran tenir una visió més encertada i justa de les desigualtats econòmiques i socials entre i dins de comunitats. Com destaca Sayeeda Rahman, no es pot compartimentalitzar la pobresa i per això hem d’entendre la persona de forma íntegra i global. La inversió de recursos econòmics i humans ha de comptar amb la participació de nous actors entre els sectors públic i privat.

Problemàtica:
L’impuls de les microfinances com eina efectiva d’ajuda al desenvolupament ha obert la discussió sobre la necessitat d’elaborar nous sistemes de mesura de la pobresa capaços d’identificar els més necessitats i avaluar l’impacte i l’eficàcia reals dels microcrèdits en la millora socioeconòmica de les comunitats beneficiades. Actualment, i de forma independent, les organitzacions estan creant els seus propis sistemes de mesura sense grans resultats. L’alt cost de la recerca i la complexitat dels factors de pobresa dificulten considerablement la creació d’un sistema efectiu en termes de cost que ofereixi xifres fidedignes que serveixin com a base per a futures actuacions.

Proposta:
Els experts estan d’acord sobre la necessitat de crear sistemes de mesura universals i adaptables a les diferents realitats de les comunitats en vies de desenvolupament. La intervenció de nous actors i unes majors inversions de recursos en aquest àmbit de recerca són imprescindibles.

Bones pràctiques:
Actualment existeixen gran varietat de sistemes de mesura que depenen de la realitat de la societat on s’apliquen i la metodologia del projecte. Grameen Bank, per exemple, basa els seus criteris de selecció en l’acumulació de béns materials i en les condicions de vida segons els estàndards de la zona on treballen. Els indicadors de Grameen van des de les condicions de la teulada de la vivenda fins a la qualitat i el nombre de mobles en propietat.

Conclusions:
Les microfinances han fet palesa la necessitat d’invertir més esforços en la recerca i el desenvolupament d’eines de mesura de la pobresa més complexes i elaborades. Aquest esforç econòmic i humà requereix nous actors dels sectors públic i privat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS Sessió inaugural de Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
AS Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
RS L’objectiu de desenvolupament del mil·lenni i el microcrèdit. Com pot el microcrèdit participar en l’objectiu de reduir en un 50% el nombre de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia per a l’any 2015