Resum sessió Educació pel desarmament
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

En aquest seminari es proposa l’educació com un instrument fonamental per a l’eliminació de la concepció militarista del món. Diverses anàlisis i projectes demostren que la creació de pensament crític i la invitació a la reflexió donen com a resultat una major consciència, i per tant un camí cap a la pau.

Magnus Haavelsrud (Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia) afirma que: “Pau, seguretat i desenvolupament són termes indivisibles”

Aquest pedagog ha desenvolupat principis per al desarmament a la UNESCO i entre la comunitat de professors a escala internacional. Destaca la importància multidimensional de l’educació per al desarmament: “L’educació per a la pau ha d’estar tant en la vida dels joves estudiants com en les polítiques”.

Els objectius pedagògics han de basar-se en un ensenyament participatiu, en què pensar i no en com pensar. "El primer pas és entendre la violència, conèixer les seves causes i proposar visions d’un món sense violència; entendre què succeeix per passar a pensar què hauria de succeir". A més, considera fonamental el traspàs de recursos del pressupost militar a la salut, l’habitatge, etc., i “no només es tracta d’eliminar els exèrcits, també cal actuar sobre l’R+D i la tecnologia per propiciar un desarmament real”.

Miguel Marín Bosch és un diplomàtic retirat, i professor mexicà d’ascendents barcelonins. Va formar part del gabinet d’afers exteriors del govern de Vicente Fox i actualment col·labora amb la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Informa en aquesta sessió del projecte en què ha col·laborat, “Estudi per l’educació per al desarmament i la no-proliferació d’armes”: “La meta és informar als ciutadans i habilitar-los per fer un canvi positiu combatent la ignorància.” “S’ha de mirar de crear consciència.”

Finalment, Antonio Bandeira (coordinador de l’ONG Viva Rio, viceministre de Benestar a Brasil entre 1986-1987, subsecretari de Cultura a l’estat de Río de Janeiro entre 1987-1990 i assessor en el gabinet presidencial entre 1996-2000) presenta el projecte de l’ONG Viva Rio dut a terme a Brasil entre milers de joves de les favelas i que, a través d’esdeveniments lúdics, concerts de grans ídols mediàtics i les posteriors taules rodones, i campanyes en les quals domina el sentit de l’humor (una d’aquestes consistia a equiparar l’ús del revòlver amb una disfunció erèctil), es poden aconseguir resultats molt positius entre els joves dels cinturons de les ciutats.