Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social > Ponència: Capital ètic i desenvolupament
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ponència: Capital ètic i desenvolupament
Diàleg de referencia: La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social

El professor de la Wharton School de la Universitat de Pensilvània, Thomas J. Donaldson, ha començat el bloc matinal exposant i defensant que «l’ètica contribueix a l’eficiència i la prosperitat empresarial i nacional». Per exemple, si una empresa té una bona ètica, pot contractar persones millors per menys diners. Donaldson creu que si una empresa es basa en la cooperació moral dels seus participants, no tan sols està més a prop de l’èxit sinó que a més ajuda a millorar les imperfeccions del mercat.

El professor Donaldson ha apuntat l’existència de tres criteris indicadors d’ètica en una nació. El primer és una més bona distribució dels béns primaris, amb menys distància entre rics i pobres; el segon és la col·laboració i la confiança entre els membres de la societat; i l’últim seria el grau d’assumpció de responsabilitat compartida. Aquests deures compartits es refereixen, sobretot, al respecte a la propietat intel·lectual i al medi ambient, al rebuig al suborn i a la transparència informativa.

Per acabar la seva intervenció, el professor Donaldson ha introduït el concepte de «ciutadania econòmica», entès com la ciutadania que «assumeix responsabilitats econòmiques des d’una perspectiva ètica per convicció pròpia», encara que no hagi de retre comptes a ningú. Aquesta és la diferència entre la civilització i la selva, ha conclòs.

A continuació, la catedràtica d’ètica de la Universitat de València i directora de la Fundació Etnor, Adela Cortina, s’ha preguntat si el món està a l’altura de la dignitat humana. Perquè la resposta fos afirmativa, segons ella, el sector polític hauria de ser una democràcia autèntica de ciutadans i no només de votants. El sector econòmic, que proporciona la riquesa, hauria d’actuar de forma ètica. I el sector cívic hauria d’estar format per ciutadans actius implicats en empreses, hospitals, universitats, famílies... Per a Cortina, aquests tres sectors tenen el deure d’aconseguir aixecar la moral. «Una societat alta de moral actua amb plena eficàcia vital, és mestressa d’ella mateixa, no actua de forma reactiva sinó que s’anticipa al futur», ha afegit Cortina. Després de definir «capital» com a «actiu produït, productiu i durador», Cortina ha indicat quatre tipus necessaris de capital per a una societat desenvolupada: el físic, el construït, l’humà i el social. I ha assenyalat que s’hi hauria d’afegir el capital ètic.

Per a la catedràtica, una empresa funciona èticament si és capaç d’aconseguir beneficis interns generant confiança entre els treballadors, els clients, els accionistes i, fins i tot, els competidors (estalviant costos de control i coordinació) i beneficis externs generant un cercle virtuós de bones actuacions. «Si tots actuem de manera immoral ens introduïm en un cercle viciós immoral, és a dir, jo no actuaré moralment si la resta ho fa immoralment», ha il·lustrat Cortina.

La directora d’Etnor també ha valorat que «l’empresa ètica beneficia intangiblement la societat perquè produeix una ciutadania decent» i l’ha comparat amb un far que paguen uns quants però que se’n beneficia tothom. A més, en el context econòmicament volàtil i incert de la globalització, Cortina opina que una empresa ha de saber què vol i on va per sobreviure i que l’empresa ètica, optant per uns valors, ho sap molt bé: s’anticipa al futur creant el seu propi futur.

Cortina ha completat la intervenció parlant de civisme i caràcter. Segons ella, el poder cívic ha de generar solidaritat i ha de respectar l’autonomia dels seus membres intentant potenciar-la, en una relació horitzontal entre iguals i no d’obediència cega. És aquí, en el civisme entès d’aquesta manera, on Cortina opina que es genera el capital social i ètic.

«Ethos» és un vocable grec que significa «forja del caràcter» i, per tant, es pot entendre l’ètica com el caràcter de les persones, dels pobles i de les organitzacions, un caràcter que ens predisposa a actuar bé o malament, a la virtut o al vici, tal com ha explicat la catedràtica valenciana, i que es modifica quan ens relacionem. «Cal gestar-se un caràcter perquè dóna identitat» i cal optar per «una jerarquia de valors que generi llibertat, igualtat, respecte, solidaritat i diàleg i que ens acosti potser no al paradís però sí a una societat a l’altura de la dignitat humana», ha conclòs Cortina.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La riquesa ètica de les nacions
 
IF El capital ètic és un factor diferencial que contribueix al desenvolupament econòmic i social
 
RS Ponència: La grandesa ètica de la política
 
RS Sessions plenàries: Dret al microcrèdit, experiència espanyola en microcrèdits
 
RS Bones pràctiques: ètica i desenvolupament social
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.