Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

El cervell té una gran capacitat per a l’aprenentatge a partir de la plasticitat del sistema neuronal. L’educació de valors humans, a través de models, és essencial per a un camí cap a una societat pacífica.

La ciència ha demostrat que el cervell humà té una gran capacitat per a l’aprenentatge i l’evolució de les activacions neuronals. A partir d’aquesta estructura neuronal dotada d’una gran plasticitat cal educar els nens en els valors de l’altruisme. Per fer-ho, cal tenir en compte que en el mecanisme d’aprenentatge entren en joc la naturalesa i el context social.

D’aquesta manera, l’ensenyança s’ha de dur a terme a través de models, en un primer moment integrats en un entorn familiar, que representin els valors de la cooperació i la solidaritat. «La instrucció a través de models és molt important, ja que l’individu no aprèn gràcies als gens sinó als models i la interacció amb l’entorn», va afirmar el catedràtic de filosofia Daniel Dennett.

El problema rau en el fet que l’individu, mentre creix, interioritza els valors que imposa la societat que actualment estan dissociats de la solidaritat. «L’educació és una manera d’ensenyar-nos a pensar. Ningú no és bo o dolent per naturalesa, sinó que l’entorn determina les seves accions. La genètica és una part del cervell i, progressivament, la ciència va descobrint com actua, encara que no hem d’oblidar un altre aspecte important com és l’entorn», va mantenir en aquest sentit Javier de Felipe, de l’Instituto de Neurobiología Ramón y Cajal.

Problemàtica:
El segle XXI acull una societat en què els valors humans com la solidaritat o la tolerància es troben en perill d’extinció.

Proposta:
La ciència cognitiva ha descobert la capacitat d’aprenentatge del cervell, sobretot en els nens, a partir de la plasticitat neuronal. Per això, proposa un marc educatiu que comprèn des de models familiars fins a socials, a més d’incloure els valors solidaris.

Postures:
Daniel Dennett, catedràtic Austin B. Fletcher de filosofia al Center For Cognitive Studies de la Tufts University, EUA: «La instrucció a través de models que representin que el secret de la felicitat rau a trobar alguna cosa més important que un mateix». Álvaro Pascual Leone, professor de neurologia de la Universitat de Harvard, EUA, considera que la «plasticitat del cervell ens permet aprendre a ser solidaris, però té els seus perills perquè l’aprenentatge inadequat genera patologies». A més, afegeix que «l’adquisició de noves habilitats requereix molts anys de pràctica mental i física». Katherine Nelson, catedràtica emèrita de psicologia a The City Universtity of New York, EUA, considera que l’ensenyament és important perquè requereix una interacció de l’entorn i el cervell. Javier de Felipe, de l’Instituto de Neurobiología Ramón y Cajal, i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC, sosté que «ningú no és bo o dolent per naturalesa, sinó que l’entorn determina les seves accions. La genètica és una part del cervell i, progressivament, la ciència va descobrint com actua, encara que no hem d’oblidar un altre aspecte important com és l’entorn». William A. Rottschaefer, catedràtic de filosofia al Lewis and Clark College, EUA, creu que «les pràctiques del govern dels Estats Units i de les ONG no compleixen les normes de Nacions Unides per eradicar la fam i la pobresa. Hi ha una manca de lideratge i de participació ciutadana. Renunciar a un parell de frivolitats milloraria la situació mundial. L’empatia i las emocions són molts importants per desenvolupar una moralitat». Núria Sebastián, catedràtica de psicologia de la Universitat de Barcelona, afirma que «els bons exemples en l’ensenyança dels valors solidaris en els nens són una eina fonamental».

Conclusions:
El cervell i la gran capacitat d’aprenentatge es nodreixen dels valors socials de l’entorn. És fonamental que els bons exemples marquin l’ensenyança, però han de procedir dels diferents estrats socials. Una societat no pot inculcar valors solidaris quan no en té, per això és necessari un compromís educatiu i de canvi, ja que el cervell està capacitat per adaptar-se.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
RS És ètic el nostre cervell?
 
RS Som egoistes o cooperadors? Introducció
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Som egoistes o cooperadors?