Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Embarka Hamudi, de la Unió Nacional de Dones , exposa la situació d’èxode forçat que viu el poble saharià des de la invasió marroquí i divideix el conflicte bèl·lic viscut en tres etapes:

1976-1979: anys d’instal·lació als campaments de refugiats; són anys d’una gran bel·licositat, per la qual cosa les dones només poden pensar a sobreviure, no a ser feministes.

1979-1990: la supervivència està més o menys superada, les dones s’organitzen i pensen en la seva participació en el projecte nacional de la independència del i comencen a reflexionar sobre la seva condició de gènere.

1990-2004: hi ha molta inestabilitat, no hi ha ni guerra ni pau. Els homes retornen als campaments i cal redefinir la relació amb ells.

Hamudi concreta que la seva lluita feminista per la pau va lligada a la independència i la fi de l’exili i denuncia la recent venda d’armes per part dels EUA al Marroc. Embarka finalitza dient que «les occidentals teniu una lluita de luxe».

Chantal Kambiwa, vicepresidenta de la Internacional Socialista al Cameruún, destaca el fet que al seu país es viu una mena de guerra freda. Es tracta d’un país pobre, altament endeutat, on no hi ha guerra, però la violència continua present als carrers. La ponent es pregunta si per als homes d’allà la pau només equival a diners. Kambiwa proposa una nova educació per teixir la pau de les noves generacions.

Ana Falú, directora d’Unifem a la regió Andina, exposa que el conflicte d’Amèrica Llatina té diverses dimensions: des dels genocidis de les dictadures, els actuals conflictes a l’Amèrica Central i especialment a Colòmbia, fins a la violació generalitzada dels drets humans. Falú postula que «el conflicte i el desplaçament generen pobresa» i posa l’exemple de Colòmbia, amb el 56 % de la població migrada, de la qual el 95 % són dones, i un índex de violència dels més alts del món.

Ana Falú aprofita per denunciar que la Resolució 1325 de l’ONU continua inoperant en moltes parts del món. A la resolució es reconeix la centralitat de la dona en la construcció de la pau a través del diàleg i s’exposa que les dones han de ser líders de les 21 comissions de pau que hi ha al món. es queixa de l’assassinat de moltes líders polítiques i proposa crear xarxes de dones per protegir-les.

Durant el torn de paraula obert al públic destaca la breu intervenció de Mary Nash, catedràtica de la Universitat de Barcelona experta en història de les dones, que subratlla la importància de la memòria històrica per assolir la pau i posa l’exemple de les dones espanyoles del 1936.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dones teixint la pau
 
RS Sessió de clausura
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Educació pel desarmament
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.