Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social > El capital ètic és un factor diferencial que contribueix al desenvolupament econòmic i social
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
El capital ètic és un factor diferencial que contribueix al desenvolupament econòmic i social
Diàleg de referencia: La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social

L'assumpció pràctica d'un conjunt de valors fonamentals compartits per tots els actors socials estimula el ple desenvolupament de les nacions

Les investigacions dels últims 30 anys apunten la tendència de la contribució decisiva del capital ètic al desenvolupament ètic i social de les nacions. Més enllà de la importància del capital físic (recursos naturals), el capital econòmic (recursos financers), el capital humà (el grau de formació de les persones), el capital intel·lectual (la capacitat d'innovació de les organitzacions) i el capital social (el nivell d'activitat de la societat civil), en el món globalitzat actual pren una rellevància especial per al desenvolupament el capital ètic: els valors fonamentals compartits per la ciutadania, els nivells de transparència, el grau de compliment dels acords, l'assumpció de deures per part dels ciutadans… Molts dels fracassos econòmics contemporanis que han afectat recentment diversos països (per exemple, la crisis Argentina o els casos Enron i WorldCom als Estats Units) han estat directament relacionats amb la manca de capital ètic: opacitat en les actuacions, corrupció, suborns, incompliment dels acords i inseguretat jurídica… cosa que genera una manca de confiança que afecta les relacions internacionals, les possibilitats futures d'inversió i, en definitiva, el desenvolupament com a nació, que abans que res ha de ser un espai moral on sigui possible una vida digna i amb sentit ple de convivència. Per tal d'aconseguir-ho és necessari corresponsabilitzar tots els actors socials en el conreu dels valors fonamentals compartits, generant una cultura de l'ètica en tots els àmbits d'actuació.

Problemàtica:
El ple desenvolupament d'una nació (econòmic, polític i social) es veu estimulat per l'assumpció pràctica d'un conjunt de valors compartits per tota la societat, una cultura de l'ètica que impregni tots els àmbits d'actuació.

Proposta:
Corresponsabilitzar tots els actors socials (Estats, ciutadans, empreses…) en el conreu d'un seguit de valors fonamentals, compartits per tothom, que a llarg termini generi una cultura ètica al país. Impulsar els codis de conducta ètica tant a l'Administració com en les organitzacions privades, i les pràctiques de Bon Govern i Responsabilitat Social Corporativa. El model educatiu ha de generar no tan sols aptituds sinó també actituds davant de la vida, mobilitzant els valors humans i socials, i un desenvolupament ètic de les persones. Promoure una «ciutadania econòmica», en la qual els ciutadans assumeixin per convicció pròpia responsabilitats econòmiques des d'una perspectiva ètica, com ara el respecte a la propietat intel·lectual o el rebuig de suborns.

Bones pràctiques:
Com a mostra de transparència, la Generalitat de Catalunya ha publicat en la seva pàgina web les retribucions dels seus càrrecs. L'empresa danesa Danish Crown va iniciar un procés de contractació d'aturats de llarga durada per a un escorxador porcí del nord del país. Els mossos d'esquadra s'han adherit al cos ètic europeu. La Generalitat ha iniciat l'elaboració del codi ètic del Servei Català de la Salut. L'empresa Cysco Systems va impulsar un programa de formació per a persones amb escassos recursos per cobrir les seves necessitats de programadors en una zona deprimida. Novartis ha establert programes de col·laboració amb acadèmics i l'OMS per canviar la seva visió d'empresa farmacèutica a empresa de salut. Intermón-Oxfam promou un programa d'educació a Moçambic basat en el diàleg i el valor de la cooperació amb totes les parts afectades: a més d'aquesta ONG, l'organització Contraparte, l'Estat, l'Església catòlica i els pares i mares.

Conclusions:
Malgrat que a curt termini pugui generar costos més elevats que altres opcions, la inversió en capital ètic és rendible a llarg termini perquè genera confiança i un cercle virtuós de bones pràctiques en la societat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La riquesa ètica de les nacions
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
RS Ponència: Capital ètic i desenvolupament