Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > És ètic el nostre cervell?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
És ètic el nostre cervell?
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

William A. Rottschaefer, catedràtic emèrit de filosofia del Lewis and Clark College (EUA), ha plantejat la pregunta de si la biologia, la psicologia i la neurociència ens permeten entendre els judicis morals. Sobre la base de la teoria de Singer, ha destacat la parcialitat de les preocupacions, és a dir, que ens preocupa allò que és més proper. Ha analitzat els elements de la moralitat: la motivació i l’empatia. Per posar en marxa accions i construir idees moralistes cal motivació i empatia. El catedràtic ha fet referència a l’exemple dels psicòpates, els quals no tenen empatia. Pot passar que algunes zones del cervell puguin bloquejar la presa de decisions relacionades amb un criteri moral i, per tant, no poden decidir de manera planificada sinó que actuen de manera impulsiva. «Per prendre decisions morals cal tenir en compte les emocions, que estan limitades, però cal involucrar-se emocionalment», va afegir Rottschaefer. La motivació implica, al mateix temps, incloure’s un mateix com a agent moral, fet que ajuda a veure’s com un agent capaç d’assolir les normes que un mateix s’ha imposat, amb la condició d’haver interioritzat i entès la norma prèviament.

Els estudis més recents fan difícil aplicar els models de la moral basada en la virtut i el caràcter. La conclusió a què arribem és que podem aprendre molt de la neurobiologia, la psicologia i la neurociència per ser sensibles als danys morals. «El camí és la comprensió», va concloure.

Antoni Gomila, professor de psicologia, ha centrat la seva exposició en «La neurobiologia de la cognició moral: abast i límits». En primer lloc, ha destacat que els principis de la neurociència són rellevants per a les qüestions morals. Els neurotransmissors afecten les emocions morals, els estats d’ànim i l’ansietat i destaca la importància del còrtex orbitofrontal i les neurones mirall.

A més, ha afegit que el coneixement de les funcions executives ens condueix a una autonomia moral, però cal ser prudents a causa de les limitacions següents:

a) la validesa ecològica (la interacció amb altres elements com ara la sensibilitat al context),

b) el localitzacionisme mal guiat (hi influeixen les experiències prèvies, s’hi implica tot el cervell i hi pot influir qualsevol petit detall),

c) la moral i la psicopatologia (l’alteració del funcionament normal del cervell).

Aquestes limitacions li han servit per destacar la distinció de personalitats amb disposició a matar com (Bush i soldats) i els disposats a morir com (els soldats i els suïcides).

Des del punt de vista de l’estudi ha fet una distinció entre les causes —per Intervenir-hi serien interessants des del punt de vista clínic— i les raons que afectarien l’àmbit de la dimensió moral humana. Ha exposat un dilema interessant del cas d’un pilot kamikaze japonès que té un profund sentiment de culpa: és un problema de salut moral o és una malaltia mental?, oblidar el mal és moralment apropiat? Avui dia, les tecnologies ens proporcionen una gran distància entre fer mal i la representació d’aquest mal. «D’aquesta manera, avui pitjant un botó es pot llançar una bomba», va afegir. No obstant això, «el 80% dels soldats americans no presenten cap tipus de culpa, ni tan sols problemes psicològics». Per acabar, ha suggerit que «el millor antídot contra el fanatisme és el pensament crític». «Cal fomentar la sensibilitat moral», va destacar.

Félix Ovejero, professor d’ètica i metodologia de les ciències de la Universitat de Barcelona, ha presentat la seva exposició sobre el tema «Límits i possibilitats de la moral». Des del punt de vista de la teoria social planteja dues possibilitats: la primera, si existeix una «mà invisible» que regula de manera espontània les interaccions socials, i la segona, si és necessària l’existència de normes morals i d’institucions que castiguin les conductes patològiques. Això no obstant, ha subratllat el problema que certes normes només s’adoptin en virtut de les conseqüències benèfiques, és a dir, que algunes normes existeixin només perquè surten a compte.

«La sensibilitat moral modula les nostres intuïcions morals», va destacar. Per acabar, en relació amb el perfil dels terroristes, a diferència d’altres ponents, n’ha destacat dues característiques. En primer lloc, ha posat l’accent en el fet que no es pot afirmar que siguin moderats en empatia, ja que «tenen en compte» el patiment dels altres, amb el qual pretenen fer xantatge. I en segon lloc, ha sostingut que no és que no donin importància a la vida, sinó que volen «una vida digna». Per ells, és més valuosa que qualsevol altra cosa, ja que «el seu valor suprem és poder aconseguir els seus somnis i aspiracions».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
RS Ètica de les ciències, quina ciència per a quina societat?
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Som egoistes o cooperadors? Introducció
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.