Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Refugiats, sol·licitants d'asil i immigrants forçats
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Refugiats, sol·licitants d'asil i immigrants forçats
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Un dels principals debats en temps de conflicte està relacionat amb els conceptes de refugiat i asilat. És a dir, quan aplicar-los, a qui aplicar-los i quina és la diferència entre l'un i l'altre. Sembla que quan es parla de refugiat o asilat ens trobem davant una situació més delicada que si es tracta d'un migrant a seques. Perquè, si bé tots aquests mots són bastant complexos, entenem que els dos primers estan vinculats a una problemàtica més seriosa.

Les estadístiques demostren que les grans onades de refugiats dels anys vuitanta i noranta han minvat. Això no significa que hi hagi hagut menys conflictes, sinó que a escala mundial l'estatus d'asilat o refugiat sembla més inaccessible o difícil d'adquirir. De fet, el comú de la gent creu que els països rics, Europa per exemple, estan desbordats per hordes de refugiats, però les xifres indiquen que hi ha un índex més alt de refugiats als països encara en via de desenvolupament i que a causa dels exhaustius controls als països més desenvolupats és difícil que aquesta tendència canviï. «Vivim en una regressió al món medieval, on es creia que les muralles impedirien l'arribada de l'enemic», apunta el professor Stephen Castles. Al contrari, s'està estudiant la possibilitat que la UE pacti determinades quotes de refugiats a fi d'evitar falses esperances als qui s'acullin a l'estatut de refugiats de la convenció de Ginebra del 1951. Alguns estudis sobre aquest tema proposen que una manera d'entendre i reorientar el fenomen dels refugiats està relacionada amb l'ajuda que els països poderosos poden oferir als més pobres. Cal tenir en compte que l'Àfrica és un dels continents més rics en recursos del planeta, però la mala gestió dels governs, els interessos multinacionals, la fam, la situació de guerres civils, les violacions dels drets humans de forma reiterada han originat una retirada en massa de la població, desplaçaments forçats, etc., per mirar d'escapar d'aquesta realitat despietada. Per això, si es fa un esforç de cooperació internacional, moltes d'aquestes situacions d'injustícia podrien invertir-se, de manera que a llarg termini les xifres de refugiats que esperen durant anys una solució, per exemple els refugiats palestins, no considerats dins de la convenció del 1951, podrien disminuir considerablement.

Un altre problema o efecte important a partir de l'11-S «és la criminalització que es fa sobre l'acceptació de peticions d'asil o refugi, per terror de donar cabuda a potencials terroristes», afegeix Carlos Boggio, representant espanyol d'ACNUR..

Una novetat en la resolució de conflictes amb refugiats, a part de les ja sabudes polítiques de contenció, és el model alternatiu de compartir responsabilitats. En paraules del professor indi Bhuppindir S. Chimni «els refugiats no desapareixeran pas del món; per tant, cal aprofundir en les arrels del problema, abordar tots els temes, fer un esforç decidit d'arribar a noves alternatives». Una idea proposada és la creació d'un comitè de drets dels refugiats per revisar si es compleix l'aplicació de la convenció del 1951. En aquest moment, d'alguns aspectes d'aquesta responsabilitat se'n fa càrrec l'ACNUR, però és evident que es necessita una institució que treballi amb més independència. Si estem d'acord que en aquesta qüestió hi ha moltes coses a fer, qui es farà responsable del canvi? L'única resposta és que, si la problemàtica dels refugiats s'està globalitzant, cal buscar més implicació de totes les parts, en altres paraules, més compromís.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Sessió inaugural. Moviments humans i immigració
 
RS Sessió de cloenda. Moviments humans i immigració
 
RS Tràfic de persones
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.