Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Energia i desenvolupament sostenible > Panel 4 Energia i hàbitat humà: podem fer una vida quotidiana energèticament més sostenible?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Panel 4 Energia i hàbitat humà: podem fer una vida quotidiana energèticament més sostenible?
Diàleg de referencia: Energia i desenvolupament sostenible

>Constitució taula: Antonio Romero Barcos, director gerent AEB Ramon Folch, ERF i director científic Fòrum Barcelona 2004 Juan Antonio Alonso, director promoció de l'IDEA Margarita de Luxan, catedràtica Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. Antonio Romero Barcos, director gerent AEB

Podem fer una vida quotidiana energèticament més sostenible? El debat va començar amb aquesta pregunta que ens convida a reflexionar al voltant de com vivim avui a les nostres ciutats.

Folch va plantejar que «primer de tot i abans de començar a parlar sobre si les ciutats poden ser més sostenibles energèticament és fonamental avaluar per què volem l'energia... Si no tenim clar per què volem l'energia, mai no sabrem efectivament quanta en necessitem o si ja és suficient amb la que tenim».

Un dels problemes més preocupants és l'absència d'estratègia de consum energètic per part dels territoris, la qual cosa porta indubtablement a una situació d'insaciable demanda energètica. En aquest sentit, va plantejar que «la demanda energètica té relació directa amb el model d'urbanització; és el que fa que les ciutats siguin cares i oneroses energèticament...La ciutat verda és un gran error ecològic i d'aquí a 15 anys no se sabrà com assumir els costos d'aquest error».

La ciutat com a lloc d'espai habitable ha de ser compacta, no hiperdensa, si vol avançar cap a la sostenibilitat energètica. Un bon exemple d'això és la ciutat de Barcelona, ja que el model ha estalviat quantitats considerables d'energia i, per tant, de diners.

A Barcelona es va perdre l'any 1999 el 45% de la producció energètica per ineficiències del sistema; però l'any 1997 la situació era pitjor, es perdia una mica més del 60% de l'energia produïda i el rendiment del sistema no superava el 40%.

Segons Folch, «els grans desafiaments: la ineficiència, el malbaratament energètic, la mala adequació de l'arquitectura urbana... si realment volem que les nostres ciutats siguin sostenibles energèticament hem de tractar aquests temes en conjunt».

Juan Antonio Alonso, director promoció de l'IDEA.

El nivell de consum actual dels països rics no permet assegurar el consum futur, només el 34% de la població mundial consumeix el 72% de l'energia produïda.

En aquest sentit Alonso va plantejar aquesta pregunta: «Què podem fer sobre això? Tres coses: limitar el consum energètic, millorar l'eficiència i fer servir energies renovables, aquesta és la clau».

Per exemple, l'estratègia d'estalvi i eficiència energètica d'Espanya (2004-2012) busca: millores en la garantia de subministrament, millores en la competitivitat i convergència real, i millores en la protecció ambiental. És necessari construir estratègies que potenciïn el desenvolupament energètic sostenible, però l'esforç implica tots els sectors, no només el privat, aquí tothom ha de prendre consciència i cooperar en la labor.

Folch suggereix que «si poguéssim observar tots els elements que afecten el medi ambient podríem veure com l'arquitectura té relació directa amb cadascun i, per tant, qualsevol millora o problema en el nostre tipus d'urbanisme arquitectònic generarà efectes en el medi».

L'arquitectura té un paper important en les pautes de consum energètic de les ciutats, però cal aclarir que no existeix una solució única o una recepta única de com ha de ser la construcció ideal, sostenible i respectuosa amb el medi ambient, ni com l'arquitectura pot fer front als nous desafiaments de l'austeritat energètica. En aquesta línia, de Luxan diu: «Si volem oferir solucions eficients en arquitectura és necessari pensar en arquidiversitat, és a dir, avaluar solucions concretes i úniques a problemes concrets i únics, aquí no s'hi val a copiar solucions perquè cada territori té una particularitat que el fa ser diferent dels altres... Per tant, si volem fer habitatges bioclimàtics no s'han de copiar solucions, sinó crear-les apropiadament al context en què es volen instal·lar».

L'arquitectura pot oferir alternatives eficients en el disseny d'infraestructures que potenciïn l'estalvi energètic, pot ajudar també a l'hora de disminuir els costos de manutenció energètics fent solucions bioclimàtiques, però d'una o altra manera l'aportació ha de ser interioritzada per les persones, els ciutadans i les organitzacions que viuen en aquests espais. «Les persones compren automòbils i cada quatre anys els canvien per uns altres, en canvi els habitatges es compren una sola vegada i duren com a mínim 100 anys, per tant la rehabilitació és important», va assenyalar de Luxan.

Quan es pensa en ciutats sostenibles caldria pensar en sistemes ecotècnics, que són sistemes urbans que superposen al medi ambient, quant a la seva relació amb l'entorn, la seva generació de consum energètic i el seu impacte ecològic en el medi. De Luxan va afirmar que «el canvi climàtic és l'impacte ambiental més important de l'ús energètic».

Existeix la contradicció entre el reconeixement que el model de consum i creixement de població actuals generarà un esgotament dels recursos i que d'aquí a 30 o 40 anys el petroli escassejarà i, per tant, els costos d'extracció i processament seran més alts, la qual cosa generarà crisis importants arreu del món. Les actuals alternatives al petroli són: gas natural, carbó, fusió nuclear i, en darrer lloc, les energies renovables, però Isern Sitjà va assenyalar que «cal donar temps al temps, els canvis són lents i no podem esperar un canvi radical... D'aquí a 25 anys hi haurà un model energètic diferent a l'actual, per tant, no ens hem de preocupar, avui hem de centrar-nos en la transició del model actual al futur».

Les claus d'aquesta transició serien: estalvi i l'eficiència energètica, impuls a l'ús d'energies netes, conscienciació de ciutadans i empreses i finalment, R+D.

Sitjà va plantejar que «les claus del desenvolupament sostenible a les ciutats recauen en dos aspectes: les estructures urbanístiques i edificacions i el sector transport».

Finalment, Isern Sitjà va recalcar «que l'Administració pública és la responsable d'impulsar i dirigir aquesta transició i la que ha de potenciar l'estalvi energètic, l'ús d'energies netes, la conscienciació de ciutadans i empreses i la R+D, per tant, és imprescindible implicar la societat catalana en la creació del nou model energètic».

Problemàtica:
Les nostres ciutats no estan pensades sota els conceptes de sostenibilitat energètica, eficiència, estalvi d'energia. Existeix un greu problema en els sectors urbans, d'arquitectura urbana i infraestructura, la qual cosa genera pèrdues enormes quant a energia i costos de manutenció. És un error pensar en ciutats precioses, verdes i brillants de neó, ja que són insostenibles ecològica i energèticament. Existeix una cultura del malbaratament, model de consum i creixement de població, que generarà un esgotament dels recursos, i d'aquí a 30 o 40 anys el petroli escassejarà i, per tant, els seus costos d'extracció i processament seran més alts, la qual cosa generarà crisis importants arreu del món. Les actuals alternatives al petroli són: gas natural, carbó, fusió nuclear i, en darrer lloc, les energies renovables, però Isern Sitjà va assenyalar que «cal donar temps al temps, els canvis són lents i no podem esperar un canvi radical... D'aquí a 25 anys hi haurà un model energètic diferent a l'actual, per tant, no ens hem de preocupar, avui hem de centrar-nos en la transició del model actual al futur».

Les claus d'aquesta transició serien: estalvi i eficiència energètica, impuls a l'ús d'energies netes, conscienciació de ciutadans i empreses i finalment, R+D.

Sitjà va plantejar que «les claus del desenvolupament sostenible a les ciutats recauen en dos aspectes: les estructures urbanístiques i edificacions i el sector transport».

Finalment, Isern Sitjà va recalcar «que l'Administració pública és la responsable d'impulsar i dirigir aquesta transició i la que ha de potenciar l'estalvi energètic, l'ús d'energies netes, la conscienciació de ciutadans i empreses i la R+D, per tant, és imprescindible implicar la societat catalana en la creació del nou model energètic».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
RS Panel 1 Energia i Desenvolupament: és possible un altre model energètic?
 
IF Oferta energètica sostenible
 
IF Demanda energètica sostenible
 
RS Panel 3. Riscos ambientals: qui pagarà la factura?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.