Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Taller. Educació i cultura
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Taller. Educació i cultura
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Aquest taller tracta de la influència de l'educació de les arts en les comunitats i el seu entorn a través de les experiències fetes al Regne Unit i al Brasil, en particular, des del projecte de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) i des de la Lliga Europea d'Instituts d'Art (European League of Institutes of the Arts, ELIA).

Els programes duts a terme palesen la importància de l'ensenyament i l'aprenentatge mutu entre els actors socials (professors, alumnes, comunitats); la rellevància de l'educació amb diversitat cultural; el fet que l'educació sigui crítica des del diàleg; i la formació dels qui la imparteixen per tal d'oferir una educació des de la qualitat. Cal partir de la base que «l'art no ha de ser considerat un luxe, sinó una necessitat fonamental. El dret a poder gaudir d'una experiència estètica és tan important com qualsevol altra cosa per a una persona», comenta Marcos Antonio Cândido Carvalho, pedagog i assessor del projecte AXE/AVINIA Network del Brasil.

La realització d'aquests projectes ha de tenir present l'educació com l'eix transversal de tots els projectes polítics, la necessitat de col·laboració entre els diferents departaments, que el projecte es comparteixi amb la societat civil, que aquesta en sigui informada i pugui participar-hi i avaluar-lo, tal com explica María Ángeles Cabeza, del centre de documentació de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). «La cultura dinamitza la ciutat», comenta Cabeza. L'AICE ho sap prou bé i comparteix les bones pràctiques, les experiències innovadores amb tots els seus membres, 280 ciutats en 33 països d'Europa i l'Amèrica Llatina.

La cultura ha de contribuir al desenvolupament humà. I ho fa, tal com queda palès en les experiències dutes a terme a la Gran Bretanya i al Brasil. A Newham, a l'est de Londres, posen en pràctica el projecte Camins cap a la Creativitat, a càrrec del Newham Sixth Form College (NewVic) i la Universitat de l'Est de Londres. Newham , la tercera zona més deprimida del Regne Unit, és un exemple de com la creativitat i uns nous plantejaments educatius poden rellançar l'econòmicament, socialment i educativament una zona.

Tenen un programa acadèmic d'arts (Bachelor of Arts) «flexible en què professors i alumnes exploren les seves idees i els alumnes coneixen la realitat on estudien», comenta Graham Jeffery, membre de NewVic.

Molts alumnes del projecte Camins per a la Creativitat s'han convertit en professors, cosa que permet l'aportació a les aules de gent jove que prové d'altres contextos i proposa noves perspectives a l'ensenyament.

El projecte es va veure afavorit pel fet que els professors també són membres actius en el món de l'art; per exemple, el professor de música és el director del cor de gospel. «L'activitat artística del professor permet als alumnes de participar en projectes més amplis, davant el gran públic», diu Jeffery. Al taller s'ha destacat la rellevància de la interacció entre professors i alumnes, sobretot tenint en compte que «les tecnologies de la informació estan canviant l'ensenyament, la relació entre els alumnes i el professor», comenta Jeffrey Diggle, membre d'ELIA, organització d'àmbit europeu representativa del sector educatiu superior de totes les disciplines artístiques. Diggle, al seu torn, també aposta per l'estudi de nous models d'escola i acadèmia per gestionar el potencial que arriba a través de les noves tecnologies.

Per educar cal escoltar, tal com van posar en pràctica els membres de l'organització AXE (que significa energia creativa), una organització creada el 1990 al Brasil amb la idea que l'art pot ser una nova experiència, un nou paradigma que permeti de construir justícia i transformar la societat. L'organització treballa amb nens del carrer a partir de les seves inquietuds, utilitza la seva cultura del carrer, les seves possibilitats, per ajudar els joves, a fi que aquests revisin el seu estil de vida present i futur.

«Els nens no sols són subjectes de dret, sinó també de cultura», comenta Marcos Antonio Cândido Carvalho. «La idea que algú és un subjecte cultural implica que té la mateixa capacitat que qualsevol altra persona d'organitzar-se, d'establir codis i rituals», afirma. Alguns nens deixen els carrers, d'altres no i d'altres els deixen i després hi tornen, però ja no són tan violents, no estan tan marginats.

AXE duu a terme activitats d'alfabetització, aconsegueix que el carrer sigui un espai lúdic i d'aprenentatge, i també vincula aquests nens amb altres comunitats. L'organització té una escola on treballa amb 1.500 nens i amb les seves famílies, s'hi ensenya dansa, música i arts visuals (moda i decoració).

«El nostre objectiu principal no és crear artistes professionals, sinó donar-los una experiència sobre l'art», argumenta aquest pedagog. L'organització també treballa en la formació de més de mil persones l'any, fa cursos i col·labora amb altres agents socials (institucions polítiques, mitjans de comunicació, etc.).

Les experiències d'educació participativa fetes al Regne Unit i al Brasil demostren la força del diàleg, que també ha de ser aplicat per les administracions. «Les institucions s'han de preguntar què desitgen els artistes, no sols basar-se en la nova economia de les indústries culturals», comenta Jeffrey Diggle. «Molts artistes creuen que el món de les indústries culturals és una barrera per a la creativitat», apunta.

El diàleg s'ha de fer amb tots els agents socials, la ciutat s'ha de convertir en un agent educador, com queda palès en l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). La ciutat educadora és una proposta integradora de la vida ciutadana que concerneix els governs locals, però també tota mena d'institucions i associacions públiques o privades. El seu objectiu és treballar conjuntament amb sentit educatiu en la creació de polítiques i actuacions que impulsin la qualitat de vida de les persones, el seu compromís amb l'esperit de la ciutadania i els valors d'una democràcia participativa i sòlida.

La ciutat, per tant, es converteix en un agent educador. «Tota ciutat educativa és font d'educació en si mateixa a través de les polítiques dels centres educatius, dels actors socials», diu María Ángeles Cabeza. Les ciutats educatives assumeixen el compromís de facilitar la cohesió social, sostenible, de salut i benestar. En aquest sentit, per exemple a Budapest, els estudiants d'arquitectura han fet diversos projectes de rehabilitació del patrimoni de zones degradades.

Problemàtica:
Influència de l'educació de les arts en les comunitats.

Proposta:
Aprenentatge mutu de totes les parts.

Postures:
Educar en la diversitat cultural, en el diàleg i amb formació dels educadors.

Bones pràctiques:
Projectes NewVic (Gran Bretanya), AXE (Brasil) i Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE).

Conclusions:
L'art com a necessitat fonamental per al desenvolupament humà.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Cicle d’estudis sobre el web Central Hip Hop
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.