Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La memòria compartida > La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
Diàleg de referencia: La memòria compartida

La reunió de premis Nobel en el diàleg «La memòria compartida» va reivindicar el paper de la memòria col·lectiva com a mitjà per promoure una resistència cultural que posi fi al pensament únic que impedeix el diàleg, i el paper fonamental que en aquest sentit exerceixen l’educació i la cultura.

El diàleg «La memòria compartida», que va tenir lloc en el marc del Fòrum amb la presència de diversos premis Nobel de la Pau, va concloure amb optimisme davant la perspectiva que, actuant adequadament i canviant determinades inèrcies i l’statu quo, «un altre món és possible». Tal com va afirmar Miquel Roca i Junyent, «només les utopies han fet avançar la humanitat, seguim aleshores en aquest camí».

Per a això és imprescindible que els pobles facin una mirada retrospectiva cap al seu passat, la seva història. La memòria col·lectiva s’erigeix com a eina clau per promoure una resistència cultural que posa fi al pensament únic que impedeix el diàleg. I com que aquest últim pressuposa equitat i respecte entre els participants i només es pot produir en un context de democràcia, «ha de canviar l’ordre mundial», com va afirmar la premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, «per donar veu als silenciats».

En aquesta reconstrucció de la memòria col·lectiva tots els participants del diàleg van coincidir a destacar el paper fonamental que tenen en aquest procés de canvi, l’educació i la cultura. «L’educació és vital per al futur dels pobles. És clau per trencar la línia de la pobresa i és la millor inversió de futur que poden fer les societats», va apuntar Karin Sham Poo, directora executiva adjunta de la UNICEF.

Per la seva banda, Adolfo Pérez Esquivel va criticar durament el «capitalisme caníbal que imposen els Estats Units» i el «terrorisme econòmic, els efectes del qual causen més morts diàries que qualsevol guerra». A més, el premi Nobel de la Pau, juntament amb el vicepresident de l’International Peace Bureau, Alyn Ware, van expressar el seu desig que es jutgi els que, al seu parer, imposen el poder demanera autoritària i destrueixen el sistema democràtic, com el president nord-americà, George Bush, i el primer ministre britànic, Tony Blair, per la seva responsabilitat en els crims de la guerra de l’Iraq.

En aquest procés de canvi i d’establiment d’un nou ordre mundial és fonamental la construcció d’una autèntica democràcia participativa a escala local i internacional. Aquesta democràcia s’establirà amb la participació ciutadana.«Els individus s’han de convertir en els actors socials del canvi. No callar, posar fi als silencis, evitar que hi hagi silenciats. La democràcia ha de ser la veu del poble que cal que participi per canviar el rumb», va afirmar Federico Mayor Zaragoza.

En aquest procés de canvi cap a una democràcia participativa a escala mundial, els ponents van subratllar la necessitat d’una remodelació profunda en organismes internacionals com Nacions Unides, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. «Hi ha d’haver un canvi en l’elecció dels representants de Nacions Unides perquè la veu de tots els pobles tinguin ressò», va sostenir Adolfo Pérez Esquivel.

Es va posar l’accent en el paper d’Europa per liderar un nou diàleg entre els pobles. Europa haurà d’acceptar el repte del canvi i convertir-se en el nexe d’un nou diàleg que trenqui el poder hegemònic nord-americà.

La reconstrucció de la memòria col·lectiva permetrà als pobles conèixer les causes de les guerres i reflexionar-hi per evitar conflictes posteriors i trobar solucions per al present. En aquest mateix sentit també es va pronunciar Béatrice Mégevand, delegada general per a Europa i les Amèriques del Comitè Internacional de la Creu Roja.

Danielle Mitterrand va fer una crida a la recuperació dels recursos naturals i va destacar la manca d’aigua potable en una quarta part de la població al temps que relacionava el seu discurs entorn de la reivindicació d’aquest dret vital.

«La memòria compartida» va posar de manifest que:

Un altre món és possible si donem veu als silenciats, si no permetem que hi hagi silenciadors, ni silenciosos, entenent com a tals els individus, les organitzacions i les institucions que, tot i que poden reivindicar, opten per callar. Un altre món és possible si aturem la intolerància i la indiferència. Si canviem el paper d’espectadors pel d’actors socials en pro del canvi. Un altre món és possible si treballem per aconseguir un nou ordre social encapçalat per la solidaritat.

Un altre món és possible si la societat es consciencia i adopta una visió crítica, defensant el paper de la societat civil a favor d’un canvi democràtic i participatiu. Si s’aconsegueix elaborar una agenda comuna global liderada per la veu dialogant d’una nova Europa. Si es preserva la memòria col·lectiva com a base per a la diversitat i el respecte del pluralisme. Un altre món és possible, va concloure Rigoberta Menchú, «si ens rebel·lem, si reivindiquem. Si sembrem l’esperança».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
IF Els efectes democràtics de la globalització
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
IF La memòria compartida és fonamental perquè els pobles reconstrueixin la seva identitat i s’obri la reflexió davant l’hegemonia del pensament únic que imposa la globalització.